El temible anonimat (ui, sí)

Darrerament he detectat un lleuger increment de titesfredes amb compte de Twitter sense cap altre objectiu a la vida que criticar els temibles usuaris anònims i/o usuàries anònimes que campen impunement per arreu.

Uns exemples (inventats, però molt i molt propers a la realitat):

@elbixo: Maleïts botiflers de #CiUFAIL que en lloc de lluitar pel país demanen molles en forma de pacte fiscal.
Missatge privat de @JosepPerezGarcia: Què fàcil criticar el govern des de l’anonimat!

@elbixo: Ens retallen fins i tot els pèls dels collons i a la puta Església els perdonen l’IBI. Desgraciats.
Missatge privat de @ManelFerrandiz: Ets molt valent criticant l’Església des de l’anonimat.

@elbixo: Escoltin, jo l’#arroja me la passo pels collons deliberada i reiteradament.
Missatge privat de @JoanPontiTola: És clar, des de l’anonimat és molt fàcil.

@elbixo: Acabo de tornar de comprar mig quilo de patates.
Missatge privat de @LlucFernandez: Què valent anant a comprar patates des de l’anonimat.

El més curiós del cas és que, analitzant-ho fredament, hi ha personatges d’aquests tipus que són molt més anònims que jo mateix. De fet, si s’hi paren a rumiar-ho, es trobaran que l’únic detall que vostès desconeixen de mi és el nom; per contra, l’únic detall que es coneix (o que creiem conèixer) de molts d’aquests soldats anti-anonimat, és precisament el nom i —a tot estirar— una foto d’un careto mig borrós. De mi saben, tanmateix, que sóc de Collblanc, que sóc culer i vegetarià, per exemple, així com coneixeran de sobres —si llegeixen habitualment aquest bloc o em segueixen al Twitter— les meves fílies i les meves fòbies polítiques. Canviaria molt la cosa si els digués que em dic Jordi Serra Garcia? O Josep Torres Ruiz? O Andreu Llopis Fernández? Deixaria de ser anònim si m’invento un nom qualsevol i el foto al meu perfil? Em sembla que la resposta és evident. A la Xarxa tothom és anònim perquè, que jo sàpiga, cap web ni cap xarxa social requereix signatura electrònica per donar-s’hi d’alta. Així doncs, em sap greu, benvolgudes i benvolguts, però si volen abandonar l’anonimat hauran d’aportar alguna prova fiable com ara el carnet de conduir, el (qué pone en tu) DNI (catalufo?) o el passaport, i una autoritat competent haurà de certificar que els mencionats documents no han estat manipulats. Si no és així, vostès continuaran essent tan anònims i anònimes com el meu barret i el meu bigoti. O més.

Bixo
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “El temible anonimat (ui, sí)
  1. yeagov ha dit:

    Hi ha gent que empra l’anonimat que permet Internet per actuar com un vàndal, gent que si haguessin de donar la cara s’ho pensarien dues vegades per dir segons quines coses. Tot i que a nosaltres com usuaris de blocs ens pot ser impossible saber qui hi ha darrera d’un comentari, dic difícil, l’anonimat no és total. Vostè, Bixo, pot saber la IP dels que comenten, a vostè li pot servir de poc, però a la policia si que li serveix. A Internet spm anònims, si, però menys del que ens pensem-

    • elbixo ha dit:

      Al meu bloc personal hi tinc deshabilitats els comentaris des de fa temps, precisament per males experiències en aquest sentit. Però, digui’m, al Twitter, com pot saber hom la IP d’un usuari que l’està amenaçant contínuament, per exemple?

      • yeagov ha dit:

        Nosaltres no podem saber la IP dels usuaris que actuen com trolls però podem bloquejar-los i pot posar-ho en coneixement dels administradors del Twitter.

  2. Oriol López ha dit:

    El meu parer és que, allò que no vulguis que se sàpiga, no ho facis, perquè l’anonimat sempre és bastant relatiu.

  3. Tomàs ha dit:

    Més que l’anonimat, en a mi em molesta la gent que a banda de no aportar res, es dediquen a criticar o a insultar.

  4. yeagov ha dit:

    Oriol: Tens raó. De fet als nostres blocs encara que sigui de manera accidental sempre estem dient qui som, és a dir, quines són les nostres creences, ideologia, d’on som, etc.

    Tomàs: Segurament tots quatre ens hem trobat amb aquests individus que entren als nostres blocs i es dediquen a dir el nom del porc a tothom, aquests personatges reben el nom de trolls.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: