Rajoy manoshtijerash

Des de fa temps hem comprovat que al Rajoy se li acaba la imaginació a l’hora d’asfixiar econòmicament a la classe treballadora. És una mica com aquells companys de feina que t’expliquen una vegada i una altra el mateix acudit. Ei, compte que ve el Rajoy! Hola, shabeish eshe chiste de un hijo que le pregunta a shu padre: papá, papá, ¿qué es la crissish? La crissish esh cuando te gushtan el champán y las mujeresh pero shólo te queda gasheosa y tu mujer. Juash, juash.

Sí, així de patètics són els seus acudits. Però, com els treballadors (i aturats d’aquest país) ja tenim dibuixada la bandera japonesa en la part inferior del tronc, m’he permès el luxe de donar de menjar a aquells que defensen al “señor de los hilillos” i que m’acusaran de fer demagògia. I és que, a continuació, proposo més mesures econòmiques per sortir de la crisi:

• Fer pagar als treballadors un euro cada vegada que vagin al lavabo. Serà el nou impost sobre el pipí. Dos euros si és popó.
• Que el subsidi d’atur duri un dia (dos si juga la selecció).
• Apujar l’IVA de les samarretes del Barça al 100%.
• Obrir les oficines de l’INEM un dia a l’any. El 29 de febrer per ser més exactes.
• Promoure la inserció lingüística del sistema educatiu en… alemany.
• Crear un nou contracte d’esclavitud: treball a canvi d’allotjament i menjar (una vegada al dia).
• Avançar l’edat de jubilació fins que et moris i obligar a que en la làpida estigui escrit: yo era español, español, español.
• Obrir els centres comercials 365 dies l’any i 24 hores cada dia. Mai se sap quan alguns polítics poden necessitar objectes de primera necessitat com un mirall petit o un canuto.
  Àlex

  http://societatanonima.wordpress.com/

Quant a Àlex

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.