Macarra, exemple de precisió lingüística

Avesats com estem a sentir dels polítics un llenguatge de mitges tintes, farcit d’eufemismes, d’insinuacions i d’ambigüitats, és d’agrair sentir veus clares i precises. Com que els polítics solen fer qualsevol cosa menys allò que diuen, solen actuar en la direcció contrària del que podríem deduir de les seves paraules, prefereixen moure’s en un llenguatge anomenat políticament correcte que bàsicament consisteix en dir allò que se suposa que la gent vol sentir, de tal manera que li permeti fer després el que li vagi millor segons els seus interessos.

Per això, des d’aquí, vull agrair a Francesc Homs, portaveu del Govern, que hagi optar per la precisió lingüística a l’hora de qualificar el Ministre Montoro: “macarra”. De fet, segons el diccionari de l’IEC hauria d’haver dit “macarró”, que defineix com “el qui viu dels guanys d’una dona prostituta”. Amb tot, la política econòmica del Govern espanyol, que Francesc Homs personalitzava en el ministre Cristóbal Montoro, s’ajusta força al qualificatiu que li dedicà. El Govern espanyol viu dels guanys d’una o d’unes quantes prostitutes. Faltaria saber fins a quin punt aquestes ja s’hi avenen a ser prostituïdes, a canvi d’una certa seguretat personal, o si realment s’hi troben forçades. I si la lleugera imprecisió de Francesc Homs residia en una confusió de gènere, de “macarra” a “macarró”, també hi trobem aquesta imprecisió pel que fa a la persona prostituïda, no és tant una dona com uns polítics que teòricament governen Catalunya. Però, en essència, és exactament el que volia dir Francesc Homs: el Govern espanyol viu de l’explotació dels altres, dels qui es deixen o no tenen la valentia d’emancipar-se. I com en l’explotació sexual, les persones prostituïdes tampoc poden esperar-ne cap plaers excessius.

Un cop fet aquest acte de sinceritat, el Govern de la Generalitat hauria de dir-nos si pensa continuar deixant-se prostituir i limitar-se a suplicar que l’explotació no sigui tan cruel, o si pensa fer un acte de dignitat i plantar cara al “macarró” de torn. Entenc que moltes prostitutes no deuen gosar sortir del cercle que les tenalla al prostíbul, perquè no saben si a fora trobaran algú que les recolzi. El Govern de la Generalitat sap perfectament que si planta cara al “macarró” i es nega a deixar-se prostituir, tindrà un suport majoritari de la població. Altrament, els seus fills es recordaran de sa mare.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Macarra, exemple de precisió lingüística
  1. Antoni Alcázar ha dit:

    Per una vegada que un polític, tot i que no sant de la meva devoció, diu pa al pa i vi al vi, encara el faran dimitir

  2. Joan ha dit:

    Em sembla perfecte la definició i si no els hi agrada “que se jodan”. Tot i això penso que s’ha passat una mica, li ha sortit del cor, no deixa de ser el que pensem una gran majoria. Llàstima que en Duran Lleida l’ha censurat, amb aquesta acció ell mateix es qualifica (seguint l’argumentació de l’article) com a venut, que també és el que pensem una gran majoria. En general m’agrada el que està succeint, ja comença a ser hora que els polítics es treguin la disfressa.

  3. yeagov ha dit:

    Hauria estat més correcte dir que Montoro és un fatxenda i un prepotent. De fet quan veig la imatge de Montoro em venen a la memòria dues imatges de personatges de ficció amb una gran semblança física amb Montoro, m’estic referint a Nosferatu i a Gollum.

  4. Oriol López ha dit:

    El problema de la declaració de Francesc Homs és que es queda en “un brindis al sol” perquè no ve acompanyada per cap acte per posar remei a la situació que, de cara a la galeria, denuncia.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: