Tanca els ulls i imagina’t un món perfecte. Què hi veus? Potser et visita una d’aquelles imatges clàssiques de platges paradisíaques, d’indrets d’una bellesa insuperable, una mena de pòster desplegable del National Geographic. És així? Enhorabona. T’he de dir però que quan jo tanco els ulls i imagino un món perfecte el primer que em visita la meva ment és la imatge d’una illa. Una illa enorme, molt i molt gran. Una illa a la qual només es pot arribar si et llances en paracaigudes perquè està completament incomunicada de la resta del món. És l’illa dels bocamolls. Allà podrien anar a parar tots aquests impresentables que han escalfat (encara més) aquest estiu.
Àlex
http://societatanonima.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Totalment d’acord, Àlex, declaracions com les que poses com a exemple fan pensar que tothom estaríem molt millor si determinats personatges se n’anessin a un lloc on no poguessin fer mal cada cop que obren la boca.
Vivim en un món ple de desgraciats insensibles i, a sobre, els paguem amb els nostres diners. Quin fàstic!