Què és la propietat intel·lectual?
Fins a quin punt es pot posseir una idea?
Quins drets emanen d’aquesta propietat intel·lectual reconeguda per la llei des dels temps de la revolució industrial?
¡Copiad, malditos! posa al descobert els interessos en joc sobre els drets de còpia, el copyright, i els seus representants. Presenta ciutadans que, armats de valor i amb l’ajuda desinteressada d’advocats experimentats, han plantat cara legalment contra la totpoderosa SGAE que, ara per ara, té la paella pel mànec i imposa les seves regles del joc. Mostra impulsors de nous camins per editar i distribuir les obres, editorials i autors del segle XXI que diuen que la creació es defensa compartint i demostren que, afortunadament, avui, la creació intel·lectual té molt bona salut. Ens dóna a conèixer noves llicències d’ús, diferents del copyright, que permeten compartir les obres, discriminant entre l’ús comercial i no comercial, i mantenint els drets dels creadors.
La llei defensa la propietat intel·lectual. Des de fa dècades, han proliferat les anomenades entitats de gestió de drets com SGAE, CEDRO, VEGAP etc. que, en teoria, es dediquen a protegir els drets dels autors. Però, des de fa alguns anys, i especialment des de l’entrada en la societat de la informació, tot el sistema està en qüestió.
Fins a quin punt copiar és delicte?
No copiem tots constantment quan pensem, conversem i creem?
Les discogràfiques es queixen de pèrdues milionàries pel “top manta”, per les descàrregues i per l’intercanvi d’arxius per Internet. Les persones volem emprar la tecnologia disponible a Internet per accedir als continguts. Ja han aparegut models d’empresa editorial basats en la publicació lliure de les obres a Internet. Milers de grups i artistes musicals pengen els seus treballs a Internet sense intermediaris, disponibles per descarregar les cançons, gaudir-les i compartir-les; els músics que utilitzen aquest sistema aspiren a omplir les sales de concerts i viure del seu art sense negar als seus fans el dret a copiar i a compartir.
Hem entrat en una nova era de la propietat intel·lectual, l’era del COPYLEFT, que ha fet trontollar les estructures tradicionals que es defensen aferrissadament: l’SGAE cobra el cànon per utilitzar qualsevol material on es pugui gravar, això ha representat un encariment dels preus dels CD, DVD i discs durs, independentment de per que s’hagin d’utilitzar. Front al cànon han sorgit iniciatives legals que qüestionen el dret a cobrar per utilitzar un suport d’enregistrament, els advocats diuen que és semblant a posar un impost sobre el paper del segle XXI. Algunes administracions ja han tramitat l’exigència a l’SGAE de la devolució del cànon digital.
Copiar no és robar, copiar és natural, els nostres gens també practiquen la còpia.
Sophia Blasco Castell
Receptes per Viure Bé!
Documentat a: ¡Copiad, malditos! Derechos de autor en la era digital
Coach personal
Des de la Mediterrània 
Reblogged this on Para mis amigos… Blog and commented:
Copiar no es robar, copiar es natural, nuestros genes se copian !
Gràcies per reblogar, Julian.
El coneixement que es transmet es multiplica, el que es desa en un calaix es perd. L’autor decideix, pot restringir els drets de còpia de la seva obra, o permetre’n la difusió al màxim. Per a un autor, permetre que es copiï i difongui la seva obra fent menció de l’autor és la millor manera d’obtenir la difusió i el renom que mereix.
Hi estem absolutament d’acord. Gràcies per comentar, Oriol.
L’existència d’Internet, de nous estris tecnològics i de les xarxes socials, propicia la còpia, ni que sigui com a intercanvi.
Internet a vingut a revolucionar-ho TOT. Absolutament tot està canviant amb l’existència d’Internet i potser encara no ens adonem de la profunditat del canvi.
La societat en general es veu influenciada per Internet, les relacions socials, personals, les compres, les vendes, les assegurances, la música, les fotos, la creació de grups, la integració en grups de persones que no es coneixen entre si…
Tots aquests canvis han fet trontollar els fonaments de la industria editorial i de les productores discogràfiques i cinematogràfiques.
Abans d’Internet, qui podia escriure un llibre o un article, publicar-lo i distribuir-lo directament?
Qui podia gravar una cançó o filmar una pel·lícula i distribuir-la directament?
Ara, ho tenim a l’abast de tothom.