Elogi dels objectes antics

Tots els contes, d'Apel·les MestresEl protagonista de La calaixera Lluís XV, un dels contes que forma part de Tots els contes, d’Apel·les Mestres (1854-1936), recull publicat pòstumament, el 1948, confessa que sent “una predilecció irresistible per totes les coses antigues, velles, ràncies”. El motiu que ens en dóna és que “allò vell ha viscut, ha vist moltes coses, té molt per contar.”  Així comença el conte, no en desvetllaré pas aquí el final, però us recomano molt especialment aquest llibre que m’ha fet gaudir aquest estiu de molt bones estones descobrint la dimensió de contista d’Apel·les Mestres.

I de vegades, fins i tot, un fragment, un tros d’un d’objecte de ceràmica trencat en mans d’un arqueòleg, per exemple, pot aclarir-nos moltes coses sobre un determinat període històric.

Però, a nivell personal, els objectes, les pertinences, i en particular el seu atresorament, més enllà del que és estrictament necessari per la seva utilitat immediata, a mi em provoquen certa intranquil·litat perquè crec que, de vegades, passem a ser-ne esclaus, passen de ser-nos útils a haver-ne de tenir cura, passem de tenir-los a que ens tinguin. Ho explicava divinament en Júlio Cortázar al seu “Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj”.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Elogi dels objectes antics
  1. Tomàs ha dit:

    No he llegit el llibre del que en parles, però estic d’acord amb la reflexió personal. En el meu cas, tinc un debat intern amb algunes coses de les quals no me’n puc desfer per un estrany sentiment de pertinença. És com si alguns objectes tinguessin vida pròpia.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, en certa manera, alguns objectes acaben posseint-nos ells a nosaltres i ens cal fer un gran esforç per desempallegar-nos-en. Gràcies pel teu comentari, Tomàs.

  2. voro monjo ha dit:

    Solc utilitzar eines d’agricultura en algunes escultures: hi trobo combinacions afortunades que acaben convertint un pany d’aquells portons antics en un velam de vaixell sobre la puntera d’un forcat. Així, en el temps, he aconseguit ajuntar, i fer realitat, potser, dos somnis mariners d’avantpassats camperols…

    • Oriol López ha dit:

      I com a estratègia de reutilització, donar un segon ús a un objecte que ja no fem servir i transformar-lo en art, em sembla també genial.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: