Com un record d’infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l’últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d’anatomia.
Ella ens va dir d’on veníem.
I que els reis de l’Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l’amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D’això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d’infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.
Autor: Ovidi Montllor
En la cançó anterior, Homenatge a Teresa, l’Ovidi Montllor (1942-1995) ret homenatge a una dona singular, molt lliure, no sotmesa a les normes ni a la moral de l’època, que va tenir un paper fonamental en l’educació dels nens del barri, sobretot en temes tabú a l’època, com el sexe i l’amor. Podeu escoltar-la al vídeo següent:
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Hi ha persones mig anònimes que sinó fos perquè algú en recupera les seves vivències, el seu record es perdria en la foscor dels temps.
Efectivament, Tomàs, hi ha moltes persones que fan que la nostra vida sigui una mica millor en algun aspecte i que no sortiran mai a les pàgines de la història oficial.