En Manuel de Pedrolo ( 1918-1990) ens deia en un apunt del seu diari del dia 31 de març de 1988, publicat pòstumament el 1991 a Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990, que hi havia molta gent que escrivia, aleshores en paper, diaris, memòries, versos i narracions, i que era una llàstima que tot aquest material escrit per escriptors no professionals, entre el qual de ben segur que hi devia d’haver fins i tot algunes obres admirables, quedés inèdit i es perdés. Llàstima que en Pedrolo no hagués arribat a veure l’eclosió d’internet i dels blocs, li hagués fet molt de goig de veure la facilitat amb la qual ara es pot escriure i es pot compartir allò que s’ha escrit a la xarxa.
En un altre ordre de coses, com a independentista convençut que era, estic segur que també li hagués fet molt de goig de poder assistir als moments històrics que estem vivint en el camí cap a la independència de Catalunya.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Sempre he imaginat un món blogaire amb Pedrolo, Calders, Tísner … wow! gairebé fa vertigen!
Sí, seria una passada. Afortunadament, Pedrolo, Calders i Tísner, amb moltes dificultats, censura franquista inclosa, van poder publicar alguns dels seus treballs, però quants bons escriptors contemporanis d’aquests hi devia d’haver que van veure’s obligats a desar els seus treballs en un calaix … Gràcies pel teu comentari, Clidice.