Ofrenes, empresaris, votacions i crèdits per estudiar

Ofrenes. Quan algú farà repàs històric (d’ací un segle, o així, quan s’haurà desinfectat la psique col·lectiva) de la segona meitat del segle XX i el primer tram del XXI, els nostres descendents es faran creus de l’entusiasme suïcida amb el qual les nostres classes dirigents s’aplicaren a dotar l’himne regional d’una vigorosa praxi. La fidelitat als colors, a la identitat espanyola i al bavejant precepte del “regionalismo bien entendido” ens ha eixit caríssim. I no parlem d’identitat, sinó d’economia. Ens passen la piconadora pel fetge i donem les gràcies. El darrer exemple, els pressupostos generals de l’Estat. La cosa deu ser gravíssima quan Alberto Fabra ha entonat una tèbia protesta de parvulari. Quina llàstima: el festival que hagueren organitzat amb ZP en la Moncloa.

Empresaris valencians. I en aquesta dinàmica, la responsabilitat dels líders empresarials ha estat màxima. De forma tímida, ja en el final de l’etapa de Francisco Camps, començaren a fer certs moviments i gestos de dissensió. Ara no oculten el seu malestar, però les reaccions continuen sent de més fred que calor tenint en compte la magnitud de la tragèdia: ni finançament, ni poder financer, ni infraestructures. I, sobretot, el contenciós del perillosíssim corredor amb el nord que, políticament, s’ha convertit en un enemic a batre per al PP estepari. I els populars valencians, (Fabra, però tambéIsabel Bonig), parlant de responsabilitat i austeritat. El cinisme, en aquest cas, és extrem. I la connivència de les forces mortes-vives valencianes, malgrat estar caient del cavall a càmera lenta, inenarrable. S’ha de ser molt optimista per creure que en aquest erm poden brollar flors autènticament reivindicatives.

Votacions. Relacionat amb això, em sobten les previsions electorals que he pogut escoltar de gent del carrer sobre les properes eleccions a Catalunya. Hi ha molta gent al País Valencià (i això té a veure amb la seua dieta mediàtica i amb el clima de desconcert general a Espanya) que creu fermament que l’independentisme serà derrotat a les urnes. Encara no han descodificat la manifestació del 25S, el seu caràcter transversal. En política, les setmanes són mesos, però si no canvia molt el panorama, el dia dels comicis anem a trobar-nos explicacions d’allò més. És el que té no entendre. Per cert:alguna enquesta plausible sobre el País Valencià diu que el PP conservaria 49 diputats. I UPyD tindria grup propi, amb cinc. No cal afegir res més.

Crèdits per estudiar. L’alternativa proposada pel ministre José Ignacio Wertde compensar amb crèdits als estudiants la baixada de les beques conté una filosofia implícita molt determinada. Un dels personatges de la sèrie The Newsroom, una jove periodista, malda perquè el seu sou apenes li arriba per pagar el lloguer i fer front als crèdits que ha hagut de sol·licitar per pagar-se la carrera. Des de la perspectiva neoliberal, diran que és un element de competitivitat positiu, que afavoreix l’esforç. Per a mi, un element afegit de pressió, una arma per a les empreses per garantir-se submissió. Encara no som conscients de la magnitud de l’ofensiva ideològica posada en marxa.

sotalacrueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Ofrenes, empresaris, votacions i crèdits per estudiar
  1. Oriol López ha dit:

    Ens estan escanyant i no sé si serem capaços de reaccionar a temps, o ens passarà com els cargols, que quan se n’adonen ja estan cuits.

  2. xavieraliaga ha dit:

    Home, allà dalt ja heu posat la ratlla. Açò d’ací baix estarà més cru.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: