Malgrat la Política és un tema que m’interessa, en les darreres eleccions Catalanes no vaig votar. Tenia la sensació que allò que jo volia per Catalunya ho volien ben pocs Partits Polítics. Tot semblava molt pla, com adormit.
Ara bé, el sotrac de la darrera Diada (els Fets de Setembre, com ja es comença a conèixer), ha despertat l’interès per la política a molts ciutadans, i jo l’he recuperat.
Feta aquesta declaració, en faré una altra: en les darreres setmanes he llegit premsa, he vist programes de la tele, he buscat premsa estrangera i he llegit estudis que s’han fet sobre tot el que envolta el Catalunya – España.
Si bé he trobat algunes coses interessants, la majoria del que he hagut de tragar-me ha estat informació sense rellevància, informacions repetides, obvietats, mentides, falsedats, injúries, insults, declaracions que mereixerien intervenció judicial, i a molta gent poc formada i poc informada que parla sense embuts.
Això m’ha recordat el que va dir el senyor Theodore Sturgeon (escriptor Nord Americà de ciència ficció, 1918-1985) i que es coneix com la Revelació Sturgeon:
“El 90% de la ciència ficció és porqueria, però també ho és el 90% de la resta”
Què ve a dir: Hi ha una immensa quantitat de porqueria en la ciència ficció, però no és més infreqüent que l’existència de porqueria arreu.
Doncs si, una gran part del que diuen i escriuen alguns polítics, alguns tertulians, alguns periodistes i d’altres animalons del Senyor, és porqueria de la que en parla Sturgeon.
He escoltat i he llegit autèntiques tonteries, que a les poques hores restaven sepultades per una tonteria més gran. I així dia rere dia. S’han dit bestieses sense que passi res. Ja està bé d’aquest debat tant pobre, ja està bé de tanta mediocritat.
Quan es fa una declaració important, que afecta un conjunt de persones (exemple: Catalunya no seria solvent com a Estat Independent, o els que tinguin títols universitaris catalans que pensin que no els seran vàlids…, i així tantes com vulgueu), els demano que ho demostrin, que aportin dades, que aportin legislació, o d’altra manera que s’abstinguin de llençar porqueria.
Els demano que no li puguem donar la raó a Sturgeon.
Tomàs Ramos
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Per a la nostra desgràcia (escoltar segons què fa molt de mal), els únics arguments que troben és fer mal amb inventives, massa sovint, de molt mal gust. Tenen por i volen fer mal.
Em sembla que la teva demanda ni se l’escoltaran, només pensen en ells mateixos.
Com si en Mas volgués desmentir el post, en unes declaracions que en Mas va fer a la M. Terribas (diari ARA d’avui diumenge), diu que NO es planteja un Estat Català Federat amb Espanya, i que si fos per ell (malgrat que la decisió serà del Parlament), li faria il·lusió fer el Referèndum o la Consulta l’11/09/2014. Ja sabem més detalls del que pensa CiU.
És en aquesta línia que reclamo informació. Que sigui clara i fàcil d’entendre.
No ho sé, Tomàs, les paraules se les emporta el vent… Mentre sigui CiU i a UDC hi hagi en Duran, jo no me’n crec res. Persegueixen la majoria absoluta i, si l’aconsegueixen, faran el que vulguin.
És clar que volen la majoria parlamentària, per a ells és important dominar el procés. No sembla però que els votants vulguin que ningú tingui la majoria absoluta.
El que per a mi és més important és que hi hagi una majoria absoluta sumant els escons de les formacions independentistes o que com a mínim defensin sense embuts el dret a decidir.
Jo també considero que en Duran és un polític massa fosc, és molt difícil de saber per on va. Fins i tot en aquestes circumstàncies procura mantenir una calculada posició en mig de tot i del no res.
Jo, et sóc sincera, NO vull que CiU tingui una majoria absoluta, només votaria CiU si hi hagués una coalició independentista i s’hagués optat per CiU liderant-la. Si tots volen anar per separat, votaré qui més em convenci.
A Duran l’única cosa que li interessa és no quedar fora de res, és un interessat, jo ho veig així. Porta massa temps a Madrid, ja no pensa abans de parlar, vomita les paraules.
Una coalició pel dret a decidir es va intentar, però les converses varen fracassar. No varen saber-ho fer, de fet crec que no volien. Fins al moment mai han volgut una coalició, ni en el moment de l’Estatut, ni ara. Crec que podria haver estat una bona opció.
En Duran és un polític que malgrat estar a la federació de CiU sempre vol destacar, li encanta sortir als medis i això només ho pot fer fent declaracions altisonants, d’altra manera estar a l’ombra de Mas, una ombra que ens les darreres setmanes s’ha fet més llarga i més gran.
D’això em queixo, NO varen voler, només pensen en el protagonisme. A més, no entenc perquè els que estaven d’acord no es varen unir, per què va haver de ser o tot o res? Hi ha hagut qui m’ha comentat que ja s’uniran després del 25N però jo, no m’ho crec.
Respecte en Duran, el que jo et dic, protagonisme.
No vull protagonismes, vull veure un sentiment cap a Catalunya, un voler el millor per Catalunya. Potser sóc massa exigent, no ho sé.
Jo si crec que després del 25N hi haurà una unió entre els partits que hagin aconseguit representació parlamentària i vulguin un Referèndum. Crec que acordaran un Full de ruta de com fer-ho. Així ho espero, ja no hi haurà eleccions per entremig i serà més fàcil.
No, no ets massa exigent, però els polítics transiten per altres camins que nosaltres. Espero que els resultats del 25N ajudin a veure les coses més clares.
Les bestieses més grans i les incongruències més fefaents, són les que estem vivint ara mateix. Anem a veure (jo posaré noms i cognoms): 1er) Manifestació de 1’11.09.2012. El mateix dia abans, en Mas no era independentista. Després com aquell que res, en Mas que no era independentista i que no volia pujar al tren que ens hauria de portar a l’independència, l’agafen i el pugen al tren, cosa que ell no volia. 2on) En Mas accepte el repte (???), anticipa eleccions però no es desfà d’en Duran i Lleida. 3er). Mentre en Mas és de viatge, en Duran, l’unionista de conveniències, fot enlaire els aires independentistes d’en Mas i carrega contra les seves indefinides tesis de curta volada, com és també l’indefinida frase del Dret a Decidir.
Resum: Quin serà el discurs dels dos líders de CiU durant la campanya ?? L’un clamant pel Dret a Decidir (independència ??) i l’altre clamant per la unió amb l’Escanya que ens ofega des de fa més de tres-cents anys ???. La meva opinió: CiU no pot liderar de cap de les maneres el clam que el poble català va expressar el dia de la manifestació. Per tant donar la majoria a CiU, serà el nostre suïcidi polític, perquè ell pactarà a la baixa amb Escanya. Penseu que en Duran, té més força política que en Mas.
Per tant, l’analogia amb l’article d’en Tomàs té les seves connotacions: CiU és igual a la més “real” Ciència i Ficció de l’autor que ell esmenta.
Dono resposta seguint el teu esquema:
1.- Crec que en Mas i d’altres als dirigents de CDC si que són sobiranistes. Des de fa anys que parlen de la Transició Nacional. Ara bé, no crec que aquest escenari els hagi resultat còmode, i també crec que sense la Diada no estaríem on estem. La Diada a fet que molts (o tots) els polítics s’hagin posicionat. CiU ha reaccionat.
No crec que CiU hagués fet el que ha fet per si sola, sense tot el que ha passat no s’hagués posicionat així.
2.- He llegit que CDC li va dir a UDC que tenien decidit fer el que han fet i que podien fer dues coses, sumar-s’hi o separar-se. Això és el que he sentit. Les primeres converses varen ser tensen. No oblidem però que la meta d’UDC és un Estat Confederal, per tant, no tant lluny del famós Estat Propi (és diferent però no està tant lluny com ho està un Estat Federal).
3.- No he entès les darreres declaracions de Duran. No descarto una mena de declaració posterior on es desdigui del que ha dit, d’altra manera no sé que fa dins una Federació que porta en el seu programa el que porta.
En un anterior post, jo mateix especulava amb si l’Estat Propi de CiU era un Estat Light. Una mica en la línia que exposes de si això no és el que sembla o bé que a l’hora de la veritat CiU baixarà del carro i voldrà pactar.
Jo també dubto, però en dues declaracions de fa poc en Mas ha dit que hi hagi converses amb Madrid o no, el Referèndum seguirà endavant (si així ho volem el 25N). Crec que es pot donar un escenari en que Madrid hagi pactat i en Mas ens pregunti en un o en el mateix Referèndum que triem entre 2 opcions: el pacte a que s’hagi arribat amb Madrid o la Independència.
Així i tot, fins on hauria d’arribar aquest Pacte (quin hauria de ser el contingut SUFICIENT com per a que es considerés que es pot consultar el poble?) per a ser consultat?
A l’ARA, en Mas, acaba de declarar que no contempla un Estat Federat dins d’Espanya.
Crec que d’aquí al 25N encara escoltarem i veurem nous posicionaments d’alguns dels Partits i això la gent ho tindrà en compte a l’hora de votar. Estem en mig d’un escenari molt canviant. Alguns Partits (CiU entre aquests) dona informació amb comptagotes, no vol dir allò que no li calgui, vol reservar-se un marge de maniobra.
Les eleccions són d’aquí a 21 dies, trobo que ja s’haurien d’haver definit. No trobo correcte tot el que estan fent, no són unes eleccions normals i corrents, SÓN LES ELECCIONS MÉS IMPORTANTS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA. Som molts els que portem anys esperant aquest moment.
Doncs cada dia hi ha novetats, i jo encara n’espero més de definicions. Encara espero que els Partits perfilin més els seus discursos.
És un moment molt especial, no només s’escull Govern, sinó que s’escull entre forces polítiques que defensen el dret a decidir, i unes altres que no el volen. La diferència és substancial, ja que una opció obra la porta a poder escollir en nostre futur, i l’altra significa quedar-nos poc menys que com fins ara.
L’altra opció és cada dia perdre més, els que la defensen no estimen ni Catalunya ni el català, tenen fixació per Espanya, tot és Espanya. Només cal veure la persecució que rep el català a Ses Illes, València i Aragó. Aquí, cada dia ens en fan una de nova. Si volem preservar la nostra llengua i cultura, només hi ha un camí: INDEPENDÈNCIA! Deixant de banda que, si és que realment Espanya vol sortir de la crisi, són uns incompetents, no en tenen ni idea i cada dia ens ofegaran més per a la seva fixació centralitzadora.
El PP digui el que digui, està duent a terme reformes Recentralitzadores a una gran velocitat. Desmantella tot allò que pot i que fa olor a Català. Allà on mana ja ho està fent i allà on no mana, intenta legislar o en fa una interpretació interessada de les lleis per aconseguir els mateixos resultats.
La pressió és molt forta i en el si del PP no hi ha qui pari els peus a persones com el Ministre d’Educació, per tant hem de pensar que solament fa que complir amb el que s’acorda en el Consell de Ministres.
Si no paren els peus és perquè, en el fons, tots volen el mateix i en Wert és el bufó del Govern. Per què ho deixen passar tot? Amenaces militars, espanyolització… Qui calla, atorga. Més clar que l’aigua.
Veurem després del 25N. Estic convençut que hi veurem clars apropaments i fins i tot converses.No tinc clar que això m’agradi massa, però penso que és el que passarà.
Fins ara la resposta de Madrid ha estat patètica, infantil i mancada de visió d’Estat.
Suposo que no els quedarà més remei, s’hi veuran obligats, m’inclino a pensar que seran en plan “ordeno y mando” espero que els d’aquí s’imposin.
Fins ara Madrid s’ha tancat en banda darrera l’escut de la “Constitución”.
Tot això pot canviar ben aviat. Una reforma Constitucional clàssica és quasi bé impossible. La Constitució està blindada, és molt difícil canviar-la.
El problema no és constitucional, és polític. Si hi ha voluntat política seran capaços de trobar més d’una formula per presentar una proposta atractiva per a Catalunya. No hi veig una altra sortida per a Madrid.
Per la nostra part, si arriba el moment ens tocarà escollir entre l’oferta i la Independència.
Jo, d’Espanya no en vull saber res. Per més que diguessin, jo no me’n creuria res. A més, en la situació actual és impossible que ens ofereixin res amb cara i ulls. Encara no fa un any que hi ha els del PP al govern i mira tot el que han fet, mira tot el que van fer els socialistes, tu te’ls escoltaries? Jo NO.Ara diran però quan se’n desdiran? Jo no vull córrer cap més risc. Si la independència ha d’anar malament (cosa que no crec) si més no, ens ensorraríem per la NOSTRA decisió no perquè altres ens volen ensorrats.
Crec que Catalunya si segueix en l’actual situació, en 10 anys seria una mera Administració, que podria estar dirigida per un API (amb tots els respectes cap als API). Vull dir que amb una direcció administrativa n’hi hauria prou.
Catalunya ha de guanyar la Sobirania. Aquesta és la clau.
Deu anys? Jo crec que si no ens posem les piles i engeguem el turbo, en un any, ja no serà res. Amb el rescat, ens faran molt de mal, ja ho veuràs.
El rescat és una incògnita per a mi, la veritat és que no se gaire com funcionen les coses en una situació com aquesta. De totes maneres, imagino que els controls encara seran més exigents.
No recordo què era però ja han pagat directament sense passar per la Generalitat i espera que no siguin coses pitjors… no ho veig gens clar.
Maria, no et puc ajudar, no se el que vols dir, ni recordo cap acte similar al que esmentes.
Tomàs, lamento discrepar de Vós. En Duran no es desdirà de res i farà sempre la seva via. Sempre ho ha fet. És un “camboïsta” empedreït, i jo personalment el veig capaç de bombardejar (en aquest cas políticament) Catalunya pels seus interessos…. com en Cambó. En Duran té més pes políticament que en Mas, i segons vagin les eleccions en Mas haurà de cedir, arrossegant lamentablement aquells que el voten (a en Mas), perquè s’empassaran tot allò que manifesti pel broc gros. Torno a repetir per enèssima vegada: En Mas no ha pujat al tren independentista de bon grat, l’han empés a fer-ho. I per últim i per enèssima vegada reitero allò de: Si no hagués estat per la manifestació, avui tindríem probablement nous pactes amb els peperos. CiU no és creïble com a opció. Qui el fan creïble, són els seus votants que els voten sense estar-ne informats.
Si es dona el cas que CDC vaig fins al final (cada vegada crec més que si), podria donar-se el cas que UDC marxi de la federació. Si es dona el cas, crec que Duran dirà el que sigui, per això dic que es desdirà de les darreres declaracions, o més bé les reformularà.
Si el PP hagués ofert el pacte fiscal, estaria d’acord amb tu i no hi hagués hagut eleccions anticipades. CiU hagués esperat tot el temps que hagués pogut abans de fer un nou pas.
Ara bé, jo li dono una importància decisiva a la manifestació de la Diada, crec que aquests fets han canviat tot el panorama polític. Tot ha canviat i el missatge de tots els partits també ha canviat. Solament cal analitzar el que ara diuen i el que deien abans. I més que canviaran els discursos després del 25N.
A CDC li cal passar la prova del cotó. Penso que després de les eleccions hi haurà un pacte per al Referèndum entre totes les forces que el volen. També crec que abans del Referèndum s’hauran obert converses amb el PP i el PSOE i és en aquells moments on veurem el paper de CDC i de UDC. És clar que també la ciutadania tornarà a ser un factor determinant, fins ara no ho era tant, però des de la Diada això ha canviat i CDC ho sap.
Tomàs, desconeixia la Revelació de Sturgeon, però crec que es pot aplicar a molts àmbits amb encert i no sols al polític. Hem de pouar aquest 10% que sí que paga la pena i fer-lo córrer.
Si, la Revelació se Sturgeon és aplicable a qualsevol àmbit de la vida. Ve a ser allò de destriar el blat de la palla. De vegades costa trobar la part petita que val la pena enmig de tanta mentida i mediocritat.
Cada dia es van dient petites notícies, les quals no per petites i per poc que diguin deixen de ser importants, almenys per a mi. En la meva opinió podríem aplicar allò de qui veu el got mig ple i d’altres mig buit. Doncs bé, jo llegint entre línies d’aquestes petites notícies, em vaig enfortint en l’idea de que en Mas si guanya, tot sigui dit, pactarà. I si pacta, com no pot ser d’altra manera, ho farà a la baixa. I si lamentablement va així (tant de bo m’equivoqui), bona nit i tapa’t !!!. Adéu Independència, ens en podem oblidar fins a l’any 2314, sis-cents anys després de l’ocupació borbònica de Catalunya. Però després, tant se val, el catanyol serà l’idioma ofical.
Crec que aquesta oportunitat que s’ha presentat no la podem perdre. En les darreres enquestes, un 40% de les persones enquestades opinen que Mas acabarà pactant. Ell, en les darreres entrevistes i en els darrers mitings s’afanya en assegurar que anirà fins al final, coneixedor de que una bona part del personal pensa que no ho farà.
Abans pensava que Mas pactaria, ara ja no ho tinc tant clar. A força de dir-ho, caldrà creure’l.
Ara bé, en això de la política tot té dues cares. o tres, i si cal fins i tot quatre.
Està molt clar que en un moment o en un altre hi haurà converses, serioses, llargues i profundes. Què en sortirà d’això? Si en surt una proposta “potent” per a Catalunya, imagino que Mas la presentarà a la resta de Partits i aquests decidiran si preguntar-nos si preferim aquesta proposta o seguir el camí de la Independència.
No crec que arribem al moment del Referèndum sense una proposta d’Espanya.
A UK ja es diu que el Govern de Cameron presentarà a Escòcia una proposta per fer front a la Independència. Imagino doncs que en aquí passarà el mateix.
Ara bé, això és el que jo imagino, pot passar que s’asseguin a parlar i no en surti res, o que la proposta de Madrid sigui de pa sucat amb oli i els representants catalans s’aixequin de la taula i que ni considerin preguntar-nos-ho i pensin que amb explicar-nos-ho ja n’hi ha prou.
Jo espero que els que volen la Independència ens mantinguem forts i que s’hi vagi sumant més persones que vegin que aquesta és una bona ocasió per fer un pas decisiu.
Jo no crec que hi hagi oferta, només hi haurà més amenaces, no tenen res a oferir que sigui mínimament acceptable i, si ho fessin, seria bo de refiar-nos-en? Quant de temps ho tindríem? Els hauran d’escoltar, no hi ha més remei, s’han de fer tots els passos, però després del que hem viscut aquests mesos, totes les amenaces, tu votaries quedar-nos a Espanya? Jo NO!
No, jo no voldria que hi hagués ni oferta, però crec que n’hi haurà.
No crec que si hi ha oferta sigui del nivell del que moltes persones de Catalunya esperen.
Fins a quin punt estan disposats a canviar l’statu quo? Fins on canviarien l’estructura de l’Estat? Catalunya tindria Sobirania? Hi ha mil preguntes importants a les quals unes converses no donarien una resposta satisfactòria per a mi.
Tomàs, espero equivocar-me perquè voldrà dir que Espanya avança, que no vulgui formar-ne part, no treu que els desitgi el millor i, cada dia em costa més pensar així, però no vull que em canviïn la meva manera de ser. No vull que t’ofenguis ni que t’enfadis amb mi però, em sembla que ets una mica il·lús i ingenu si esperes tot això d’Espanya.
És clar que no m’enfado!
Sincerament crec que hi haurà converses i que hi haurà oferta.
Ja he llegit que per una part el PSOE ha encarregat a Jáuregui que faci un estudi sobre la reforma del Senat per caminar cap al Federalisme. Per la seva part, el PP un cop hagi passat el 25N encarregarà a Javier Arenas per a que parli amb Catalunya.
Estic segur que hi haurà contra-oferta per dir-ho així.
Pot ser que vagi totalment equivocat, però no em cap al cap que Espanya no mogui peça i deixi que Catalunya vagi fent el seu camí.
Fins i tot de cara a Europa els interessa poder dir que han negociat, que han fet propostes i que ha estat Catalunya que no ha acceptat.
Desitjo de tot cor que no acceptin res. Espanya, des que en conec la història vers Catalunya, no m’agrada. Si com a persona,m’agrada la llibertat, imagina’t què desitjo per al meu país.
Jo sempre he pesat igual, ara tinc més presa en marxar.
Et deixo un vídeo que acabo de veure i he al·lucinat: http://vimeo.com/52904692
Com jo, si es pogués,seria bo que marxéssim demà mateix.
Gràcies pel vídeo. El vaig veure ahir al twitter. Li vaig enviar un tuit d’agraiment. Gent com ell és el que necessitem.
Jo no he vist el vídeo fins avui i m’ha semblat molt interessant. És la mirada d’una persona externa, que no ens coneixia i que ha quedat impactat per una manifestació enorme i pacífica.
Jo em vaig emocionar quan va dir que va anar a la biblioteca i a través de la xarxa per saber coses de Catalunya i m’agrada que ens vulgui ajudar. Perdona que no el pengés, no sé on tinc el cap.
És que l’he vist i he pensat que per original i interessant valia la pena compartir-lo.
Tot suma en aquest camí tant difícil.
I, aquesta és una bona suma. Sento que ahir se’m passés de penjar-lo.