Per què cal recuperar la memòria històrica?

"Verdades incómodas: el dictador bajo palio", de Jaume d'Urgell

Deia Herbert Marcuse (1898-1979), a Eros i civilització (1955):

Oblidar és també perdonar allò que no ha de ser perdonat si la justícia i la llibertat han de prevaldre. Aquest perdó reprodueix les condicions que reprodueixen la injustícia i l’esclavitud: oblidar el sofriment passat és oblidar les forces que el van provocar sense derrotar-les. Les ferides que es curen amb el temps són també les ferides que contenen el verí. Contra la rendició del temps, la restauració dels drets de la memòria és un vehicle d’alliberament, és una de les més notables tasques del pensament humà.

L’anterior cita de Marcuse encapçala un dels llibres fonamentals per a la recuperació de la memòria històrica: “Memoria y trauma en los testimonios de la represión franquista”, de José Ignacio Álvarez Fernández. L’esmentat llibre aporta nombrosos testimonis de les víctimes d’aquesta repressió que ens ajuden a conèixer una mica més aquesta silenciada etapa de la nostra història recent.

Al llibre de Jordi Grané i Anna Forés, La resiliència (2007), al respecte del tema de la memòria de fets traumàtics es diu que:

Una persona que ha patit un trauma important no pot tornar a la situació anterior com si res. No es pot fer taula rasa. Altrament, ens enfrontaríem a un mal ús de l’oblit i una adaptació poc efectiva. No és bo negar la realitat per molt dolorosa que sigui. Tampoc no és aconsellable alimentar l’amargor ni la set de venjança. Aleshores, es tractaria d’un mal ús de la memòria.
[…] cal recordar i entendre el passat per no tornar-lo a reproduir. Parlar del passat, parlar de l’infortuni, de la violació, de la guerra, d’un vincle trencat serveix per evitar que es repeteixi una vegada més.
[…] De totes maneres, hem de tenir present que l’essencial no és fer memòria sinó saber què recordar i amb quina finalitat. El líder sud-africà Nelson Mandela esmentava que els sud-africans han de recordar el seu terrible passat per poder-lo dominar, perdonar quan calgui, però mai oblidar. Mandela deia que “si recordem, ens assegurem que mai no ens farà mal aquesta barbàrie i eliminem una herència perillosa que amenaça la nostra democràcia”.
També Tim Guénard esmenta la bona memòria quan diu que per “perdonar cal recordar”. Les ferides terribles que una persona ha patit no s’han d’amagar, ni enterrar, sinó al contrari, cal exposar-les a l’aire, a la llum del dia: una ferida amagada s’infecta i destil·la verí. Cal fer veure i escoltar una ferida per convertir-la en font de vida.
És cert que una mala acció deixa una petjada indeleble en la història personal però, precisament, és a partir d’aquesta que cal intentar la reconstrucció. El perdó és més un acte que inventa un futur que un acte que esborra el passat.

I escrivia Eduardo Galeano:

 “Ahora la democracia, que tiene miedo de recordar, nos enferma de amnesia; pero no se necesita ser Sigmund Freud para saber que no hay alfombra que pueda ocultar la basura de la memoria.”

La cita anterior pertany a “La desmemoria/2”, de “El libro de los abrazos” (1989), d’Eduardo Galeano.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Per què cal recuperar la memòria històrica?
  1. Maria Boix ha dit:

    Jo hi ha coses que crec que NO podrem perdonar mai, és una barreja de present i passat. Que hem après a conviure amb el dolor que produeix, sí, però NI perdonar, NI oblidar. Em nego a perdonar i oblidar tot el que han fet, afusellaments, prohibicions… i ara mentides, amenaces…

    A més, proposo que a la futura Catalunya, els llibres escolars incloguin TOT el que estem vivint. Ja sé que, segons com, els nens es pensaran que és còmic, però TOT AIXÒ, s’ha de saber…

    L’amargor i la set de venjança podreixen les persones…

    Hem d’evitar que MAI MÉS torni a passar. Hem de fer un futur immillorable però, algun consell per poder perdonar? No sé com es fa… ni per on començar.

    Algú em pot donar l’adreça on comprar la catifa?

    • Oriol López ha dit:

      Ara mateix no podem perquè ni tenim la clau del nostre moneder ni podem legislar res d’important, però si aconseguim la independència, jo crec que entre tots som perfectament capaços de fer, a poc a poc, aquest futur millor que demanes.

  2. yeagov ha dit:

    Només s’ha de perdonar a qui demostra penediment i no torna a cometre més ofenses, però una cosa és perdonar, i una de molt diferent, oblidar.

  3. Maria Boix ha dit:

    Doncs, poca cosa tenim a perdonar, no només NO demanen perdó sinó que, segons ells, en ho inventem.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: