Antigament, els escriptors feien servir per escriure plomes d’aus que sucaven al tinter. Hi havia la creença que la ploma, en funció de l’au a la qual pertanyia, era més adequada per a expressar un tipus de sentiment o un altre. Així, es deia, per exemple, que aquell que escrivia amb més amargura era el que emprava la ploma de voltor, que l’escriptor romàntic preferia la ploma de cigne i que plomes d’oca havien tingut a veure en la creació de grans obres literàries.
Oriol López
Font: Article Molta ploma, publicat al núm. 6 de la revista Origen 99,9%
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 