El relat d’Artur Mas es fa miques

Si has d’afrontar una contesa electoral històrica més val que tingues a mà un bon relat que oferir a la ciutadania. I Artur Mas i CiU el tenien. Davant la majúscula mobilització ciutadana de l’11S, entrem en una nova fase, encetem un nou procés de reformulació dràstica de les relacions de Catalunya amb l’Estat liderat pel president de la Generalitat. Més encara: convoquem de nou eleccions perquè es visualitze això. I aprofitem la precampanya i la campanya per reclamar una majoria “excepcional” per a CiU (un govern fort, segons l’altra fórmula). O també: si és això el que voleu, doneu-me la força suficient a través dels vots per liderar el procés. I és clar: si per aquesta via la ciutadania podia obviar una gestió de duríssim perfil neoliberal, escolta tu, futbol és futbol.

Si analitzem la campanya, el que s’escrivia aquests dies a la premsa estrictament catalana, el que es deia a tertúlies i xarxes socials (a Catalunya, a Espanya ha estat una altra història), semblava que el relat havia quallat, que personal que mai no votava convergent podia sumar-se a aquella operació per reforçar la via sobiranista. De fet, les enquestes (ai, les enquestes!) confirmaven amb pocs matisos aquell escenari de majoria absoluta o de majoria molt qualificada. En cap de les previsions apareixien dígits tan allunyats de la majoria excepcional reclamada per Mas. I fins i tot la matussera operació de clavegueram contra Mas cuinada entre (presumiblement) Interior i el diari El Mundo feia l’efecte que, lluny de l’efecte desitjat, reblava el clau del triomf de CiU.

No ha estat així. I els factors del fracàs de Mas, el seu relat fet miques, poden ser diversos. D’una banda, no descarteu que la trama messiànica de tot plegat haja estat contraproduent. Aquella recepció triomfal de la Plaça Sant Jaume, en tornar de Madrid, aquells anuncis relacionant Mas i CiU amb la voluntat del poble, aquells fotogrames tan bíblics, tan absolutistes… Catalunya sóc jo. Aquell gir tan sobtat de l’ambigüitat calculada al sobiranisme expres, aquella lluita interior tan evident i explícita en Duran i Lleida. Comptat i debatut, la pujada d’Esquerra Republicana és el triomf de la coherència, de la marca enregistrada de l’independentisme, de qui no feia emprar la calculadora en termes nacionals.

I després està la crisi i la seua gestió. Fins i tot a la premsa es vestia el relat de la crisi de forma favorable a CiU: mireu que això, en acabant, forma part dels designis d’Espanya i Europa. Bé, sí, però collons amb quin èmfasi s’hi ha aplicat la dreta catalana a la feina, amb el suport al Parlament del PP, no ho oblidem. Anit i avui, a més a més, s’imputava un poderós efecte de les denúncies de corrupció: potser, però el cas Palau no l’ha inventat El Mundo, ja existia. I les sospites sobre CiU, també. Alguns advertíem fa temps que el procés havia de servir com a regenerador o no tenia sentit.

Comptat i debatut, la forma oportunista en què Mas (amb l’aquiescència d’una part important de la societat catalana influent) ha vinculat la sort del projecte sobiranista a la seua pròpia, ha tingut un efecte destructor evident que ben aviat s’han encarregat d’aprofitar a Madrid. Però la majoria electoral sobiranista al Parlament és important (tot i que no s’ha mogut gaire desde 2010). I la que sumen les forces polítiques partidàries de consultar el poble català (ens referim a Iniciativa, no al PSC, que està en una altra lliga) és aclaparadora. Amb urgència, s’ha de substituir un relat per un altre. Un que no sols tinga en compte la qüestió nacional, sinó també les polítiques que tant de sofriment estan generant. Un on la veu siga multiforme, no un càlcul electoral de l’actor principal. Teniem pla B els guionistes de Mas si no funcionava seu brillant però vacu relat?

(Dedicat al guionista Miguel Marcos i la seua intel·ligent teoria del relat aplicat a la política que em va explicar un dia)

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “El relat d’Artur Mas es fa miques
  1. Maria Boix ha dit:

    Tot el que diré és la meva opinió i sense ànims d’ofendre ningú:
    No sé què passarà a partir d’ara. Desitjo que els polítics hagin entès què demana i necessita el poble, bé, la majoria. Per un cantó el dret a decidir i, per l’altre, la independència; el meu vot era per la independència i, secundàriament pel dret a decidir. M’alegra veure que CiU no té la majoria absoluta que tant demanava, ho sento, no me’ refio, beneficien massa Abertis i, l’Opus Dei (visc a Palamós i la Sarfa, únic transport públic, és de l’Opus Dei, té l’exclusiva amb un servei nefast i caríssim), si n’hi ha més, que segur que n’hi ha, no ho sé. Protegeixen els rics empobrint als altres, s’estan carregant la sanitat i l’educació. També dubto de la seva innocència, és clar que de polítics corruptes n’hi ha a tots els partits. Amb el tema de la independència i l’estat propi, no ho han fet gaire bé, mentre hi hagi UDC liderada per Duran, és un perill. Mas va pujar al tren de la independència per passar a la història, és un oportunista, però no crec que tingui aquest sentiment com el tenim molts. I, pel seu bé, espero que no ho faci però no m’estranyaria que es fes enrere, ja veurem què passarà. Pel bé de tots, espero que anem endavant.

  2. xavieraliaga ha dit:

    Hi ha diverses opinions al respecte, Maria. Trobe que alguna gent estava d’acord amb la carta blanca a Mas a canvi del procés sobiranista. Però el resultat electoral ja s’ha vist que no és aquell: no ha hagut carta blanca. I, a hores d’ara, no es pot descartar res, ni en un sentit ni en un altre. Això ha passat per un càlcul electoral i per voler patrimonialitzar el procés.

  3. Oriol López ha dit:

    Crec que el que ha salvat una mica a CiU d’una desfeta encara més gran a causa de temes com les retallades ha estat precisament el seu discurs per l’estat propi, que no ha estat tot l’eficaç que hauria pogut ser a causa que cada cop que Duran i Lleida badava la boca restava credibilitat al projecte sobiranista de CiU.

  4. Maria Boix ha dit:

    Aquest d’en Duran i Lleida és una mena de plaga.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: