Al segle XVI, tot i que ja feia temps que hi havia noticiaris impresos, els noticiaris manuscrits continuaven tenint més prestigi i eren més valorats. La raó era molt senzilla: des de l’aparició de la impremta, l’Estat i l’Església van establir un control molt estricte al respecte de què es podia imprimir i publicar i què no, mentre que els noticiaris manuscrits podien burlar més fàcilment aquesta censura; per tant, les millors notícies i les més fiables no sortien de les impremtes, sinó que eren copiades a mà i subministrades als clients per les agències de notícies de l’època. Ara, això passa una mica amb els blogs de notícies i amb alguns altres mitjans digitals on es pot trobar informació molt més interessant i menys passada pel sedàs que a la controlada i previsible premsa convencional.
Oriol López
Font: “Historia y comunicación social” (1980), de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003)
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 