Mànegues de cautxú i electrons clarament independents

Tinc l’hàbit de la lectura tan arrelat que ja des de petit he aprofitat cada instant lliure que he tingut per llegir (o rellegir) els textos que m’han caigut a les mans i com que la lectura requereix unes condicions idònies de concentració, silenci i recolliment entre altres, ja fa temps que vaig arribar a la conclusió que el millor lloc per llegir és al vàter, mentre un hom defeca, mentre es caga, vaja, parlant clar, perquè encara aquesta sol ser una acció solitària, calmada, tranquil·la (encara que no sempre silenciosa) i per això fa temps que em plantejava anar a buscar a IKEA una prestatgeria de nom impronunciable per instal·lar-la al vàter, al costat de la cagadora, i així poder tenir a l’abast algunes de les obres bàsiques de la literatura per reprendre’n els passatges més inspirats en ple esforç d’anar de ventre, o de cos, com deia la meva iaia Pepeta, al cel sia.

A casa no els agrada massa la idea de la prestatgeria i com que ja varen transigir tant en permetre’m tenir la moto aparcada al menjador en un racó que no fes massa nosa com en permetre al meu amic pollo fer lliure i agosarat vols acrobàtics espectaculars pels cels del nostre menjador per acollonir al gat que encara no ha comprès la tècnica del vol simple, veig complicada l’acceptació familiar de la pràctica idea dels prestatges del saber.

Tinc arguments més o menys poc convincents que defensen la meva postura (mai millor dit)  i algun amic que ja l’ha aplicada amb més o menys rigor de manera que quan anem a casa seva a sopar solo escapar-me al seu vàter per rellegir (amb qualsevol excusa de descomposició), Ulisses, Els germans Karamazov o Cent anys de solitud entre plat i plat i abans de fer postres en un intent de fugir de les banals converses dels sopars d’amic que, ja se sap, sempre decauen als mateixos tòpics de sempre després del gintònic tardà.

He de confessar que més d’una vegada, en acabar-se el paper de vàter, he hagut de fregar-me el cul amb diàlegs brillants i narracions esplèndides, amb poesia barroca o amb finíssima poètica irreverent, però cal precisar que no sol ser una pràctica habitual ni recomanable per la superior rigidesa i rugositat del maleït paper couché de les revistes i alguns llibres cars i ben il·lustrats.

Darrerament, estic immers en una croada per implantar la lectura digital a amics i coneguts en un intent de salvar la desforestació del planeta i tirar endavant la meva editorial digital en l’èxit de la qual confio plenament a la mínima que aconsegueixi que la gent entengui què collons és un llibre digital i els avantatges que comporta per a les seves vides analògiques. Llavors, si la idea de la digitalització lectora prospera, ja no caldrien prestatges al vàter i amb un simple endoll a dos-cents vint volts per carregar el dispositiu de tant en tant bastaria. Espero que a IKEA estiguin treballant en alguna idea al respecte i en un nom adient i lleig com els seus soler ser.

De fet, hem de reconèixer que la desforestació del planeta passa a importar-nos un rave si no tenim el rotlle de paper a l’abast per a la neteja de l’anus i les seves rodalies en aquestes situacions extremes i com que de moment Apple no està centrada en aquest tema per oferir-nos un dispositiu digital per aquesta necessària funció i com que de moment les mànegues d’aigua de Tizí Ouzu per netejar-se els darreres a l’estil africà no sembla que hagin de tenir bona implantació a la nostra societat decadent, aquest dies, en un clar intent de ser feliç abans de Nadal al qual espero sobreviure, m’he imprès les múltiples declaracions d’intencions dels nostres polítics emeses abans de la diada de l’onze de setembre d’enguany, les contradictòries declaracions del president del govern central i dels seus sicaris del mal econòmic i cultural entre altres coses i, al final de cada lectura, me les passo per allà, per netejar-me aquesta part on l’esquena perd el seu nom i en guanya un altre, però he de confessar que ja la tinc una mica esgorrada, el que no sé és si per la textura del paper o possiblement pel seu contingut barroer, poc convincent i feixistoide.

Ara, al meu Kindle, lleuger i sumís a les meves mans, repasso tranquil i absent textos de física quàntica, multiversos i probabilitats que l’electró de Tizí Ouzú també siguia ara mateix a Andròmeda o als confins de l´univers, tant lluny de Tizí Ouzú i les mànegues de cautxú com de la independència que no tenim collons de demanar.

M’agrada la independència, fins i tot en plena defecació obstinada però, això sí, lectora.

blogger des de petit però ho vaig descobrir de gran

Tagged with: ,
Arxivat a Altres
2 comments on “Mànegues de cautxú i electrons clarament independents
  1. Oriol López ha dit:

    No sé si l’excusat és un bon lloc per a llegir, però si que hi ha qui conta que és el lloc on era quan ha tingut les seves millors pensades.

  2. Maria Boix ha dit:

    S’ha de valorar la teva sinceritat. Respecte a fer servir fulls de llibres i revistes, deus tenir el vàter embussat. Una prestatgeria al bany, no t’ho aconsello, sobretot si hi ha dutxa, se’t floriran els llibres.

    Oriol, és un lloc on, normalment, no t’hi molesten i no et trobes ningú, no hi ha gaires coses que distreguin. Jo, de petita, estudiava asseguda al voltant de la banyera, era on memoritzava millor

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: