Segurament que les proves atòmiques que els enfollits americans varen dur a terme al Nevada Proving Ground al desert de Nevada als anys cinquanta varen influir (i contaminar) a tota una generació en general i a la meva iaia Pepeta en particular. Fòssils d’aquella època varen sobreviure a la llengua que ara parlem fins no fa massa i així per indicar que alguna cosa tenia efectes contundents es deia que era atòmic, nuclear o algun sinònim adient.
Ara hem canviat de torna, anem per la banda de la digitalització i creiem sense dubtar-ho ni una mica que és collonut tot allò que dugui l’adjectiu digital, ben o mal aplicat.
La meva iaia no em pot enviar emails amb documents adjunts com fa la iaia de l’annamiraperich però estic segur que si no fos perquè és morta des de fa més de vint anys, ben segur que me n’enviaria sovint amb aquell to imperiós i urgent amb què m’ordenava que la dugués amb el meu SEAT 127 de sisena mà amunt i avall per la Nacional 152 que era per on teníem escampada mitja família, des de la càlida i mediterrània Esplugues de Llobregat contemplada pacient per atzavares salvatges fins als freds polars del Puigcerdà indòmit, més francès que català, on anàvem a collir rovellons abans dels primers freds.
Les iaies, com la tecnologia de moda no han estat mai ben enteses del tot. Així, mentre abans crèiem que l’era atòmica ens ho solucionaria tot i ara que la informàtica també, sempre pensem amb menysteniment que les iaies són tanoques, però no, no en tenen ni un pèl.
Confesso, confiteor, que la meva iaia tenia un problema amb les lleis de la termodinàmica i sempre acabava desglaçant la nevera de dos cossos a galletades d’aigua calenta indiferent al delicat pis de parquet polit i davant la desesperació de la seva filla, perruquera d’èxit. A banda de petits problemes tècnics com ara escampar les restes de pèsols congelats o calamars a la romana fòssils d’altres temps pel menjador proper, la veritat és que el seu mètode expeditiu, experimentat i intuïtiu com pocs (encara que una mica perillós de vegades) anava molt i molt bé sense tenir ni un sol sensor electrònicodigital.
Estem convençuts, credimus, que qualsevol tecnologia, solament pel fet de ser nova ha d’anar de pebrots però oblidem que tot té una corba d’aprenentatge, o d’aplicació, o d’implementació i que, durant un temps, és sempre millor la tradició. Així, les darreres versions de programes i aparells informàtics fan pífies constants i els cotxes elèctrics i híbrids són un pet, francament, per exemple.
La meva iaia, que no entenia pas molt bé la termodinàmica, l’entropia universal ni els intercanvis de calor entre cossos, sempre em deia nano hi ha molt però molt mal repartit, i tenia raó. Aquest matí, quan a l’empresa encara no havíem tingut temps de repartir còpies de seguretat cícliques per uns quants servidors virtuals als núvols incerts on viu l’iCloud, ni per uns quants discos durs externs que ens esclavitzen, s’ha interromput el subministrament elèctric durant uns minuts seculars que no ens retornarà l’assegurança emparats amb alguna clàusula de minúscula lletra Times Roman 4 que mai no vàrem creure oportú ni necessari llegir, i hem pogut constatar que la meva iaia tenia raó una altra vegada (iterum) i que si ho haguéssim repartit tot una mica millor les pèrdues d’informació no gaire vital haurien estat mínimes.
Davant la desesperació de l’administrador de la xarxa almenys m’he pogut entretenir una estona desglaçant la nevera de l’empresa a galletades d’aigua calenta com la meva iaia feia no fa massa passant-se la termodinàmica pel forro del viso (o enagos).
jordicaballeria
blogger des de petit però ho vaig descobrir de gran
Des de la Mediterrània 
Efectivament, la tecnologia no ho soluciona tot, també introdueix noves servituds. I les iaies, amb molt bon criteri, han adoptat preferentment les tecnologies que els resulten fàcils d’utilitzar i realment útils, com ha passat amb la telefonia mòbil.
[…] els passatges més inspirats en ple esforç d’anar de ventre, o de cos, com deia la meva iaia Pepeta, al cel […]