Nit d’insomni parcial

insomnio_

Estic navegant sobre una mena de plataforma mòbil de terra que avança sobre una superfície líquida. És un gran viatge, deixant a l’esquena, a una velocitat inconcebible, paisatges exòtics i ciutats ignotes. En algun moment em trobe amb persones conegudes. Puc reconèixer Isabel, la meua dona. Estan en terra ferma. O en una altra plataforma com la meua. Quan sembla que ambdues superfícies van a fusionar-se i podrem reunir-nos es produeix una factura. Vull anar cap a ella però la terra desapareix sota els meus peus. Caic en unes aigües tèrboles i agitades. Vull nadar, però hi ha un corrent fortíssim que em va allunyant. Lluite, però no serveix de res. En pocs segons els perds de vista…

Desperte. 4,30 hores AM. El malson i una bufeta ben complida d’orina contribueixen a activar  el mecanisme de l’insomni: una torrentera de pensaments encreuats sobre les coses que han passat i les que han de passar, amb les accions fetes, les passades i presents, amb les accions futures. Temps convulsos, hiperactius. Molts fronts oberts. Res de l’altre món. Sobretot si ho compare amb la nit infame que estaran passant els treballadores i treballadores de Ràdio 9, que potser hui rebran una freda i inhumana carta d’acomiadament a través d’un correu electrònic. Si els tinc ben presents és per la situació. Però també perquè he de llevar-me en unes hores per anar a la tertúlia del Bon Matí. Mal dia per anar a la ràdio. És el que hi ha.

Faig per treure’m els mals pensaments, concentrar-me en unes altres coses, ser positiu. L’insomni és, de vegades, una maquinària creativa, em proporciona solucions narratives a les meues novel·les. Fa dues setmanes que tinc una novel·la varada miserablement.  I se m’ocorren quatre o cinc idees per continuar endavant. Un parell almenys poden ser útils. El meu fill gran també ha tingut un malson. A les 5,30 AM, o així, se’n ve al llit. Ja sé que no tornaré a dormir aquesta nit. I és una llàstima, perquè la menuda no ha donat guerra. A les 6,15 AM sona l’alarma del telèfon mòbil. Mentre desdejune veig els missatges d’ànim en el Twitter a la gent de RTVV. La majoria són entre treballadors de la casa. Em ve al cap la mateixa sensació d’impotència que vaig sentir amb l’ERE recent d’El País, però no en sóc capaç de posar-me en el lloc de.

El personal que fa els informatius matinals actua amb una professionalitat extrema, malgrat la que està a punt de caure. Tracte de fer el mateix i complir amb el meu paper d’analista el millor que sé. Però no és un dia qualsevol: faig algun comentari sobre els acomiadaments, sobre la massacre que està fent del periodisme terra cremada, terreny inhàbil per al control democràtic. I cap al final del programa els envie ànims. No sé si servirà d’alguna cosa, si els reconfortarà. Abandone la ràdio. Quan escric açò, potser ja ha començat la roda macabra. L’espectre d’aquest capitalisme covard i sense ànima, incapaç ni tan sols de donar la cara, de fer més humana la humiliació, si això és possible. No m’ho puc traure de sobre: la meua somnolència em sembla tan banal…

A tots els companys i companyes periodistes que estan perdent el seu treball

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
9 comments on “Nit d’insomni parcial
  1. Manela Gracià ha dit:

    La roda macabra a la que fas referència ens embolcalla a molts. Comparteixo les teves inquietuds!

  2. Oriol López ha dit:

    Ho estan desmuntant tot i aprofiten, de pas, per fer neteja dels dissidents.

  3. xavieraliaga ha dit:

    Està tota la societat amenaçada. Això dels dissidents està ben vist, Oriol, i segurament es pot estendre a molts camps.

  4. NomesJoan ha dit:

    El amagar-se rere un mail per despedir personal no tè res a veure amb el capitalisme. És, simplement, una forma covarda de procedir d’uns mal dits empresaris que o bé ho són amb diners de tots (caixes, corporacions de comunicació, empreses parapúbliques…) o bé són simples executius d’empreses amb clients captius (endeses, subministradores d’aigua, aenes, etc.)

  5. xavieraliaga ha dit:

    El debat és molt llarg però els procediments sí tenen a veure amb el capitalisme, almenys amb aquesta versió desacomplexada i inhumana que estem vivint-patint. Em cansa la condescendència amb el sistema, la visió que el problema és la seua aplicació, les persones concretes, no la filosofia.

    • NomesJoan ha dit:

      Som condescendents amb el sistema quan ens beneficia materialment, siguem del Nord o del Sud, treballadors, jubilats o executius d’alta volada. El problema és d’educació en la rectitud i en la honestedat, en tenir clar que amb la nostra postura agressiva malmetem no solament els principis de cooperació social necessària sinó també allò que és més comú, el futur econòmic de la societat.
      Respecte els procediments hem de veure si fan millorar les persones. Si ho fan, en general són positius. Vinguin d’on vinguin.

  6. xavieraliaga ha dit:

    El sistema beneficia materialment de forma desequilibrada i insolidària. I els pilars sobre els quals se sustenta fomenten, amb el mantra de la competitivitat com a pretext, una societat en lluita permanent, ofegada i anguniada, obsessionada per falses expectatives de felicitat basades en el consum i en els marcadors d’aparença externa. Cal un canvi radical, cap a un model diferent de consum, oci i relacions laborals i econòmiques. Esperar que amb les presents bases puguem arribar a una societat més equitativa i raonable condueix, és una opinió, a la malenconia, la decepció permanent i la frustració. Dit amb tots els respectes i la consideració.

    He treballat de valent, m’hi he esforçat, he gastat de forma raonable i, gràcies a això, la meua família està tirant endavant. Però el que veig al meu voltant tots els dies em rebel·la, em fa sentir que m’he equivocat quan he estat condescendent o moderat amb determinades coses.

    Molt Bon Nadal i un millor any.

    • NomesJoan ha dit:

      La vida, així en genèric, és desequilibrada i insolidària per definició. Per això els homes intentem, mitjançant normes pactades, equilibrar-la una mica.
      La felicitat, un estat d’ànim personal, és de mesures diferents per a cadascú, impossible per tant de ser unificat.
      La competència, base del sistema capitalista, ha fet evolucionar per bé i per mal tota la humanitat. Però sobretot per bé.
      Com amb tot, el què espatlla la teoria són les perversions, tant i tant humanes d’altra banda.
      En definitiva, estem parlant d’una cosa tant complexa com és l’home individual, encara que sigui mentre valorem la societat, ja que aquesta no és res més que la suma de les voluntats de cadascun dels homes.
      Per això és tant important educar-los en la rectitud, l’honestedat i la generositat.
      I, per acabar, a la recíproca: Bones festes i bon any 2013.

  7. xavieraliaga ha dit:

    “Per això és tant important educar-los en la rectitud, l’honestedat i la generositat”. En el fons, estem d’acord. Diferim en el marc teòric i pràctic. Gràcies pels teus comentaris al post i pel debat.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: