L’home dels nassos. 31 de desembre de 2013. L’arbre dels nassos

El darrer dia del any és tradicional veure la mainada catalana buscant pels carrers de les viles i ciutats al home dels nassos.

Recordeu l’historia que diu: que el 31 de desembre tens d’estar preparat per veure el home des nassos, no t’ho pots perdre, cal que busquis i remenis per tot arreu. Segons el recull de dades de la tradició, que ja ve de molt lluny, que fa en Jordi Bilbeny també se’l anomena l’Arbre dels Nassos al Pirineu.

Això m’explicava el meu pare i el meu avi ja fa un munt d’anys.

“el dia 31 de desembre surt un senyor a passejar pels carrers i heu de saber que aquest home té tants nassos com dies té l’any!!”

La canalla buscàvem i buscàvem i els grans ens deien: no l’heu vist acaba de girar la cantonada, ara puja la rambla, ara ha entrat a la botiga de la Sra. Quimeta. No el veieu? Esteu badant o esteu despistats. Ai, ai, ai…, que no el veure pas aquest any.

Doncs ja sabeu a sortir a buscar l’home dels nassos que volta per Catalunya i no es sap on s’amaga.

Si el descobriu escriviu un comentari a veure on el heu vist perquè estem informats i tots el puguem veure.

Jo l’he vist des de la finestra aquest matí, voltant al meu jardí i desprès s’ha amagat a darrera les cols i bròquils, però quan he arribat al hort havia desaparegut.

Feliç Any 2013, que la sort i sobretot la felicitat us acompanyi en el nou any.

jardi natural

http://www.unjardipermenjarsel.blogspot.com

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “L’home dels nassos. 31 de desembre de 2013. L’arbre dels nassos
  1. Oriol López ha dit:

    Jo també l’estic cercant…

  2. Un ganxò ha dit:

    Ja, je, ja, ja !!! Aquesta tradició em fa pensar de cop i volta en una altra, la qual havia quasi oblidat. Tradició que per cert, ignoro si era coneguda arreu de Catalunya. Pel que fa la població on jo visc, si que ho era i que més d’una vegada quan jo era una canalla, em van enganxar un parell o tres de vegades. D’antuvi he de dir que he oblidat si aquesta tradició era d’aplicació en qualsevol data de l’any, o en una data determinada. Era la següent: Es tractava de dir una mainada que anés a una botiga, per exemple una ara ja desapareguda, on hom venia de tot que se’n deia El Gas Vell, i que en venguessin tres unces (per exemple) “d’ungüent d’estaca-me-la aquí (del verb estacar, suposo)”. Si el botiguer estava d’humor i volia seguir la gresca, et podria contestar: “Mira nen, acabo de vendre l’últim que en quedava, però si vols, pots anar a Can Coia (a l’altre cap de poble), on sé que encara en tenen força”. I tu, amb aquella bona fe, trico-trico cap aquella altra botiga a demanar el mateix producte. És a dir, la gresca podia durar, en funció de l’humor dels botiguers, i tu corries el risc de passejar-te per tot el poble, cercant “l’ungüent d’estaca-me-la aquí”

  3. Sophia Blasco ha dit:

    Aquesta que ens expliques poder està relacionada amb el dia dels Innocents.
    Els millors desitjos per aquest nou any que tot just acabem d’estrenar!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: