No sé si us ha passat algun cop que esteu utilitzant el telèfon i se us creua una conversa d’una altra línia. Contava en Manuel de Pedrolo que li havia passat de despenjar el telèfon per anar a fer una trucada i trobar-se, abans de poder arribar a marcar, enmig d’una conversa aliena, en aquest cas la d’un nen que li explicava a la seva tieta el que els demanaria als reis mags a la seva carta; diu que, després d’escoltar durant una estona digué: “Ja has fet bondat, aquest any? Sóc el rei Gaspar”. No cal dir el terrabastall que s’organitzà per part de la tieta i del nen que deia que hi havia el rei Gaspar a l’aparell.
Oriol López
Font: Anotació del dia 13 de novembre al Diari 1987 (1999), de Manuel de Pedrolo
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Quan les línies eren analògiques, contínuament. A mi em passava quan ja feia estona que parlava per telèfon. Recordo una vegada que parlava amb una amiga i de cop va aparèixer un dient que estàvem en antena en una emissora de ràdio, deuria ser l’any 1987. Era molt molest, sobretot si l’altra persona amb qui jo parlava era tafanera i trobava interessant l’altra conversa. Ara ja no em passa, potser perquè el telèfon fix no el faig servir gaire, hi ha massa maneres de comunicar-se i no sempre pots fer-ho a hores prudents, si no és que tens ganes de xerrar, acabes comunicant-te mitjançant WhatsApp, correu electrònic… Darrerament amb les persones que més parlo és mitjançant correu electrònic o missatges privats de Facebook i Twitter i, a sobre, no les conec personalment.
Caram, Maria, això que contes, que estiguis en una conversa privada i, de sobte, algú et digui que estàs en antena…
Això ens va dir, jo no sé si éra veritat. Aquest matí he recordat que una vegada ma mare, quan va despenjar el telèfon, hi havia una conversa, va sortir al balcó i es va trobar un operari de Telefònica parlant dalt de l’escala, ella li va dir de tot i ell es va emprenyar i li va dir que hi tenia tot el dret, òbviament, ella va trucar a la companyia queixant-se.
En aquest cas, pel que dius, no era ben bé un problema tècnic, sinó un problema amb un tècnic ;-)
Em sembla que no ho has entès, són dues històries diferents i amb molts anys de diferència.
Potser no, disculpa.
No passa res, potser hauria d’haver fet punt i a part…
Des de fa anys que ja no em passa, segurament i com diu la Maria Boix, era més freqüent amb les línies analògiques.
Les vegades que m’ha passat no he sentit gaire curiositat pel que deien, potser senzillament no he tingut la sort de creuar-me en el si d’una conversa interessant.
A mi em va deixar de passar quan em varen digitalitzar la línia.
Telefònica està fent a Catalunya una gran feina de modernització de les seves instal·lacions.
De totes maneres, queda encara molt a fer; quan passejo pels carrers i veig per les façanes molts cables de telefonia penjant de qualsevol manera, caixes de connexions sense tapa, exposades a la pluja, em faig creus que tot i així les comunicacions de telefonia fixa funcionin.
Tens tota la raó. Aquests rastres barroers de Telefònica són un clar exemple de com “no s’ha de treballar”. Era propi d’una empresa que era lider únic a Espanya, era un Monopoli absolut i feia el que volia.
Ara, com a empresa privada, encara segueix fent algunes “chapuzas”, no tant com abans, però encara es permeten uns luxes que són incomprensibles. Per què se’ls permet? Per què la guàrdia urbana multa segons quines actuacions al carrer (fins i tot per aparcar malament), i en canvi no sembla fer-ho en altres casos?
Telefònica ha començat a modernitzat instal·lacions i xarxes a Catalunya per què Barcelona és la seu mundial en el tema de telefonia mòbil i una de les condicions era disposar d’una xarxa de fibra òptica. Ara bé, també és veritat que ho estan fent a una bona velocitat.
Sí, però no sé què passa que amb mi sempre van tard. Quan vivia a L’Hospitalet de Llobregat, a l’any 1998, tenia línia analògica i varen trigar molts anys a modernitzar-la i, ara, a Palamós, encara no ha arribat la fibra òptica. Santa paciència!