El Pes Ocult de l’Exèrcit Espanyol

 

En termes de Física, el Pes de l’Exèrcit Espanyol vindria donat de multiplicar la seva massa total per la força amb que la gravetat atrau aquesta massa. El resultat s’expressaria en Newtons.

Més enllà de la dada que s’obtindria, el que volem demostrar és que l’Exèrcit espanyol té importància per un altre Pes, que no es calcula en Newtons, però que a l’hora de la veritat pesa molt més del que li correspon per la massa que té.

Quin és doncs aquest Pes Ocult?

És el pes que li donen les lleis, i en concret la Constitució. Fem-hi una mirada:

El 12 d’abril de 1977 (abans de la Constitució), el Consell Superior de l’Exèrcit va emetre un comunicat com a protesta per la legalització del Partit Comunista d’Espanya, en el qual assenyalaven els temes que no podien ser objecte de negociació: La Unitat d’Espanya, La Monarquia, la Bandera i el bon nom de les Forces Armades. L’exèrcit prenia així la iniciativa i feia pública la decisió de tutelar la Reforma Política.

Ja en la Constitució:

  • L’article 2 diu: La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols…
  • L’article 8.1 diu: Les forces armades…., tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la seva integritat territorial…
  • L’article 97 diu:  El Govern dirigeix….l’Administració Civil i Militar i la defensa de l’Estat…(D’aquí es podria arribar a pensar que l’Exèrcit ha d’estar sotmès al Poder Civil)

Vist això, i tenint en compte que al Rei (que no ha estat escollit per ningú), se li atorga el paper de “guardià de la Constitució” i de “Cap suprem de les Forces Armades”, quina relació jeràrquica doncs hauria de tenir amb el Govern (que ha estat escollit pel Parlament, i aquest pels ciutadans)?

Si la relació fos de subordinació, el Rei (quan exercís de militar), en tant que membre de l’exèrcit, hauria de quadrar-se davant el President del Govern. Això no ho hem vist mai, però crec que seria del tot necessari!

A aquest respecte, Miquel Herrero y Rodrigo de Miñón opina que el Rei comparteix el comandament efectiu de l’exèrcit amb el Govern, però no està subordinat a aquest. Altres constitucionalistes opinen que el comandament del Rei sobre l’exèrcit no és efectiu, sinó honorífic.

Aquest Pes de l’Exèrcit s’ha mantingut en estat letàrgic, fins albirar el Projecte Ibarretxe, el darrer Estatut i la darrera Diada de Catalunya. Llavors és quan se li ha tret la pols ha tot el que s’havia preparat per si en el algun moment futur succeïa alguna cosa semblant. Aquí ens ve a la memòria allò de “Todo está atado y bien atado”.

Hi ha militars que pensen que davant del que anomenen “Supuesto Anticonstitucional Máximo”, les Forces Armades resten desvinculades de la submissió al poder civil.

Recordem un fet transcendental: Fa poc, Enric Casulleres, professor de la Universitat de Vic, va fer una carta oberta a  Miguel Herrero y Rodrigo de Miñón (un dels ponents de la Constitució), en la qual li demanava fes públiques les circumstàncies en les quals es va incorporar l’article 8 a l’actual Constitució i la participació de l’Estat Major de l’Exèrcit en la seva redacció.

Pel que sembla, l’Exèrcit va exigir que el famós Article 8 s’incorporés segons el text que el propi Estat Major va redactar sense que se’n modifiqués ni una coma.

Per què hi ha tant poca informació sobre aquest tema? Si això se sap, perquè no passa res? Pot haver-hi un fet menys democràtic que aquest?

Així doncs, el Pes Ocult de l’Exèrcit avui és menys ocult, però tot plegat demostra que Espanya és molt menys democràtica del que vol demostrar i que la Constitució guarda moltes vergonyes no explicades.

A qui pot interessar la força que les Forces Armades tenen reconegudes a la Constitució?

S’hagués aprovat la Constitució d’haver-se sabut que determinats articles fonamentals varen ser inclosos sota amenaça?

Tomàs Ramos

http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
50 comments on “El Pes Ocult de l’Exèrcit Espanyol
  1. Maria Boix ha dit:

    A Espanya sempre s’ha fet tot malament. El Rei va ser una imposició franquista i, amb el temps, s’hauria d’haver arreglat la situació. Sembla ser que a Espanya tot li sembla bé i perden fàcilment la memòria.

    Per què Miguel Herrero y Rodrigo de Miñón no ha parlat? El fan callar, calla per interès o per por?

    Suposo que interessa al Rei i a les pròpies Forces Armades.

    Si s’hagués sabut la veritat, molta gent NO l’hauria votada. Possiblement, molta gent la va votar perquè sortint d’una dictadura els va semblar bé i tenien por, però, si al cap d’uns anys, s’hagués tornat a preguntar, què hauria passat. Què hauria passat si el resultat hagués estat negatiu? Què passaria si es preguntés ara? Els votants serien diferents, quants dels que la varen votar són morts, quants érem infants, quants no havien nascut?

    • Tomàs ha dit:

      Hola Maria, com comentàvem, amb la Constitució (que tenia moltes coses bones vistes amb els ulls de 1978), es varen colar temes com el de la Corona.

      La Monarquia ens la menjarem per la resta dels temps a no ser que hi hagi alguna revolució social o que ens independitzem d’Espanya

      L’exèrcit amb el pas del temps s’ha modernitzat i s’ha democratitzat (tot i que hi ha encara reductes que encara es mouen amb paràmetres poc democràtics), però el que hi ha redactat en la Constitució ha quedat redactat tal qual ells varen obligar va 34 anys. Mentre això resti així, tots els polítics en són corresponsables per no esmenar aquests aspectes.

  2. yeagov ha dit:

    Actualment l’exèrcit no té efectius per ocupar tot Catalunya, això no ho dic jo ni cap altre independentista, ho diu un informe de FAES sobre el que vaig parlar fa uns mesos. Ni enviant tots els seus efectius actuals a Catalunya, incloses aquelles tropes destinades a l’estranger podrien ocupar tot Catalunya i controlar-ne el territori i la població, i això també ho saben ells, a l’Europa occidental no es toleraria una acció militar d’aquesta magnitud.
    Cert, ells tenen uns articles de la Constitució que autoritza l’Exèrcit a actuar, i en unes altres èpoques ho haurien fet. Ja us puc dir que si la manifestació de l’11 de setembre de 2012 s’hagués produït l’any 1912 l’Estat hauria enviat les tropes a posar ordre i haurien detingut molta gent, ara ja no és possible.

    • Tomàs ha dit:

      Recordo el teu post parlant del tema. Així i tot, més enllà d’una invasió o de les amenaces, el que em molesta és que a la “sacrosanta Constitució” es mantinguin aquests articles. Crec que és un insult a la intel·ligència i a la democràcia que sabut el que ara sabem, no s’esborrin aquests articles per un acord urgent del Senat i del Congrés. No recordo que cap polític hagi demanat fer aquests canvis.

      Potser d’aquí poc temps la Constitució Espanyola ja no ens afecti, però crec que això és un motiu més per marxar. Si un País és capaç de mantenir això a la seva Constitució és que ja li sembla bé.

      • yeagov ha dit:

        Les modificacions de la Constitució requereixen del vot de 2/3 de les Corts, això obligaria a posar-se d’acord a PSOE i PP. I tal com va tot val més que no canviïn res de la Constitució perquè si ho fan nosaltres en sortirem ben escaldats.
        Ara mateix la Constitució s’ha convertit en una mena de llibre sagrat i malauradament els summes sacerdots encarregats d’interpretar-la són una mena d’integristes.

        • Tomàs ha dit:

          El que expresso és més un cabreig que no pas un desitj. M’és del tot indiferent que canviïn o no la constitució, ara bé mentre en a mi m’afecti, em molesta molt que els polítics no facin res per canviar (o si més no per explicitar) o per deixar clar que el que va passar és del tot irrepetible i que s’ha d’esmenar.

          Si, la constitució fa més por que respecte. No volen obrir el meló per què no tenen clar què i fins on l’haurien de modificar. Mentre puguin mantenir-la tal qual, per ells millor. Ara bé, això no hi ha qui ho pugui aguantar massa més temps sense grans canvis.

          • yeagov ha dit:

            Considerant les circumstàncies en què es va redactar la Constitució crec que el que caldria seria redactar-ne una nova Constitució però el nou text podria ser més restrictiu perquè els actuals dirigents del PP s’han desacomplexat totalment. En els primers anys la UCD, AP i finalment PP encara se n’avergonyien dels seus orígens franquistes, però ara ja no.
            Però hauran d’introduir canvis tard o d’hora per adaptar un text que ja naixia amb moltes limitacions democràtiques als temps actuals i futurs. Cap país es pot governar amb lleis antiquades.

            • Tomàs ha dit:

              Segur que hi haurà una proposta de modificació profunda de la democràcia, però hi haurà molts conceptes importants que no canviaran: no crec que hi hagi més Estat que l’espanyol, no crec que hi hagi sobirania compartida, no crec que hi hagi pacte fiscal…

              No crec que sigui suficient per canviar-ho per la Independència, A més, costaria de creure que una vegada aprovat pensessin posar-ho en pràctica sens enganyes, trucs i demores insostenibles.

  3. Oriol López ha dit:

    Efectivament, la constitució va néixer ja viciada; eren uns altres temps i es venia d’una dictadura militar. Afortunadament, els temps ara són uns altres i el context també, i encara que algunes coses hagin canviat molt poc, en el context europeu, ja s’hi han de mirar una mica més amb el que fan.

    • Tomàs ha dit:

      Si, ara és impensable que l’exèrcit mogués fitxa sense que el Govern li ho ordenés, i en aquest cas, seria el Govern el que quedaria del tot retratat davant la resta de països del Món.

      Ara bé, em molesta molt que sabent el que ara sabem de com es varen redactar alguns articles de la Constitució, els nostres polítics restin sense fer res al respecte. Si més no, denunciar-ho.

      • Maria Boix ha dit:

        També podria ser que algú els hagi amenaçat…

        • Tomàs ha dit:

          Les amenaces varen existir, clarament, en el moment en que la Constitució s’estava redactant. Més endavant, ignoro que ha pogut passat entre bambolines. Tota la societat ha canviat des del 1978, i també l’exèrcit, encara que penso no ho suficient.

          • Maria Boix ha dit:

            Quan l’Alaman i un altre (no recordo el nom) varen fer les amenaces, varen dir que part de l’exèrcit hi estava d’acord. Hi ha molta gent jove (ignoro si estan a l’exèrcit) amb una ideologia que fa por, només cal veure les amenaces que es veuen contínuament al Twitter.

            Hi ha aquell militar (no recordo el nom) que està a favor del dret a decidir però, suposo que a l’exèrcit no es pronuncien gaire i fan el que els manen.

            • Tomàs ha dit:

              crec que una de les primeres amenaces va venir un tal Mena.

              El que es va pronunciar a favor del dret a decidir és un personatge molt peculiar, jo no ho tindria massa en compte.

              Una part de la societat és com és i no canviarà per moltes raons i arguments que es posin sobre la taula. A més, ja és normal que les coses siguin així a Espanya, on sempre hi ha hagut diverses concepcions democràtiques unes i dictatorials altres.

              • Oriol López ha dit:

                Una editorial, “Army Troglodytes in Spain”, del 24 de gener del 2006 del New York Times referint-se a aquelles declaracions amenaçants de l’aleshores Teniente General Mena van tenir com a conseqüència una caiguda de la confiança dels inversors internacionals, una caiguda de les accions de les empreses espanyoles i el cessament del Teniente General Mena, com ens explicava l’Alfons López Tena al vídeo següent:

                • Tomàs ha dit:

                  Va ser molt important l’editorial del NYT. Que un diari com aquest no deixes passar oportunitat de posar-se del costat de la democràcia ens va fer un gran favor ja que va començar a internacionalitzar el procés nacional de Catalunya.

                  Des de fa uns mesos, els corresponsals estrangers ja no veuen tots del que es diu només a Madrid, ara hi ha corresponsals també a Barcelona i la informació ha guanyat en profunditat i en realitat.

                  a més, hi ha col·lectius com l’Emma i el Wilson que s’encarreguen de fer reunions amb periodistes de mitjans de comunicació importants per contrastar dades i informació, amb la qual cosa ara, des de un mitjà de comunicació important ja no és tant fàcil dir qualsevol bajanada, ja que tenen qui els pot ajudar o informar. La premsa de Madrid és un altre món, a més, ni és tant important per a l’estranger, ni és tant influent. A més, no la podrem canviar per més informació que es contrasti, senzillament no són periodistes.

  4. Maria Boix ha dit:

    Jo em referia a l’actualitat, hi va haver un altre militar que ho va dir.

    Gràcies, Oriol! Com han canviat els temps! A l’Alaman no li han fet res i ho ha repetit en diverses ocasions i l’Alejo Vidal-Quadras continua com a vicepresident del Parlament Europeu.

  5. Sophia Blasco ha dit:

    Ens tenen ganes, però estan amarrats de caps i peus.
    L’exercit espanyol està sota comandament de l’Otan i al servei d’altres interessos, els que es defensen a l’Afganistan avui, per exemple.
    Recordem la dita ‘Gos que lladra, no mossega’

    • Tomàs ha dit:

      El que em preocupa és que l’actitud de l’Exèrcit pot fer agafar por a un sector de la població que recorda el passat o que no està tant informada sobre la realitat actual i que els pot fer dubtar. Crec que la premsa de Catalunya i els nostres polítics haurien de fer pedagogia també en aquests aspectes.

      Pors cap, ni una, respecte tot. L’adversari, Espanya, és poderós ja que està reconegut al món, està posicionat en tot els organismes internacionals i ens porta molts anys d’avantatge en diplomàcia externa. Contra això, la determinació d’uns polítics amb el suport indestructible d’un poble que els ha de donar un suport inequívoc en tot moment.

  6. yeagov ha dit:

    La gent d’aquella generació que va viure la guerra civil i gran part de la dictadura és la que té por, saben molt bé fins a quins extrems poden arribar els militars espanyols, i és molt difícil convèncer-los que qualsevol acte de violència per part de l’Estat o l’Exèrcit no seria avui tolerat per la UE.

    • Tomàs ha dit:

      Tinc el convenciment que l’exèrcit espanyol no podria actuar en un cas com el de Catalunya que s’esta duent per la nostra part sense cap mena de violència (imagino que hi ha persones que desitjarien que no fos així per tal de poder actuar d’una altra manera). Europa, l’OTAN i les Nacions Unides no ho permetrien.

      Aquest paper tutelar de l’exèrcit em molesta sobremanera. No entenc que haguem arribat fins el 2013 amb aquesta Constitució. Contra més coses en sabem, més pudor fa.

      • yeagov ha dit:

        El paper tutelar de l’exèrcit a Espanya em recorda al que tenia a Turquia abans de l’arribada al poder d’Erdogan. Permeten que hi hagi eleccions però quan els resultats no els agraden fan advertències.

        • Tomàs ha dit:

          La Constitució conté novetats interessants i democràtiques evidents respecte de la situació de Dictadura de la que es venia, però a l’hora, contempla aspectes molt controvertits, sobretot amb el pas del temps. Hi ha coses com el paper de l’exèrcit que hores d’ara no s’entén.

          • yeagov ha dit:

            Així és, i dos d’aquests serien el paper de l’exèrcit com a guardià, considerant el sinistre paper de l’exèrcit espanyol especialment en el període que va del 1836 al 1981 amb uns 26 cops d’Estats i pronunciaments militars, alguns que no van passar de les portes de les casernes, i d’altres que van tenir conseqüències ben tràgiques. L’altre aspecte serà que el govern amb el suport parlamentari pertinent pugui decidir suspendre un govern autonòmic.

            • Tomàs ha dit:

              Està bé aquest segon apunt que fas sobre la potestat del govern per poder suspendre un govern autonòmic. El que està clar és que aquest Estat Autonòmic està molt lluny de ser un Estat Federal com alguns pretenen definir l’actual Espanya.

              Efectivament, Espanya a nivell de cops d’Estats està al nivell de les repúbliques bananeres.

              • yeagov ha dit:

                Des del PP i UPyD, per no parlar d’alguns mitjans que no cal citar, demanen que l’empresonament de Mas i Junqueras.
                De fet, una de les herències que Espanya va deixar a Llatinoamèrica va ser aquesta afició al colpisme per la que han destacat quasi totes les repúbliques llatinoamericanes.

                • Tomàs ha dit:

                  Avui el Ministre de Defensa ha puntualitzat les seves paraules del dia de la Pasqua Militar on parlava d’absurditats, dient que no es referia a Catalunya, si no a declaracions que deixen en mal lloc les Forces Armades.

                  De totes maneres, estem en un País en que l’Exèrcit encara és massa present, a la Constitució, a la Pasqua Militar, en la desfilada del 12 d’octubre…

                  No cal, no hi ha un dia del bombers, ni de les infermeres, per dir alguna cosa. No li vull treure importància a l’exèrcit, però la situació actual em sembla exagerada.

                  • Maria Boix ha dit:

                    Totes aquestes “festes” militar són una gran despesa econòmica, oi? En la situació actual, crec que s’haurien de suprimir. Ens imposen austeritat… que comencin per aquestes coses innecessàries.

                    • Tomàs ha dit:

                      No em molesta tant la despesa com el fet en si. Ho dic perquè pensava el mateix quan l’economia anava d’allò més bé.

                  • yeagov ha dit:

                    Els militars haurien d’abstenirse de fer declaracions valorant situacions polítiques, especialment quan tenen l’historial que té aquest exèrcit. I si volen fer política que pengin l’uniforme i la pistola. I el ministre de defensa si no és capaç de posar els militars en el seu lloc que plegui.

                    • Tomàs ha dit:

                      De moment hi ha tranquil·litat, més enllà d’alguna manifestació fora de lloc.

                      Totalment d’acord. Els militars no han d’opinar sobre temes polítics, ni ho poden fer, ni ho han de fer.

  7. yeagov ha dit:

    Seria d’agrair que el to que empren en els discursos de la Pasqua Militar deixessin de semblar una amenaça permanent a Catalunya, tot i que també podria servir-nos com a prova contra ells en un judici a l’Haia si en un moment donat tinguessin l’ocurrència de actuar violentament.

    • Tomàs ha dit:

      Certament, hi ha declaracions que pel contingut amenaçant i pel to, podrien utilitzar-se com a argument per a una consulta o una denúncia davant el tribuna de drets humans.

      Hi ha camí, i en aquest transitar ens hem de fer forts, aprofitar tot el que sigui aprofitable i sobretot, aprendre del que anirà passant i si és possible avançar-nos a alguna situació indesitjada, fer-ho amb contundència.

      No seria partidari d’anar posant “la otra mejilla” a cada cop que ens arribi, seria partidari d’utilitzar tots els canals legals que hi puguin haver dins Catalunya, Espanya, Europa o les Nacions Unides.

  8. yeagov ha dit:

    L’Estat i els partits espanyols del que no volen sentir ni parlar és del referèndum o consulta ja que això significa donar la paraula als catalans, si els catalans no puguessim votar es considera que el procés és cosa només dels partits catalanistes.
    No s’avança mai sense trenca amb les normes. Jo convidaria els polítics espanyolistes a llegir les cartes fundacionals dels Estats Units i de l’Estat d’Israel, en aquests dos textos s’explica les raons per les quals es proclama la independència, i en el cas de la declaració dels Estats Units es fa al·ludint al trencament amb la legislació britànica vigent: “Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.”
    I recomano llegir la llista de raons per la qual es justifica la declaració d’independència:
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3_d%27Independ%C3%A8ncia_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica

    • Tomàs ha dit:

      Molt interessant el text sobre la Independència dels EEUU!

      Avui he llegit que el PSC finalment si que prendrà postura sobre el Dret a Decidir. Ara bé, ho farà per anar-hi en contra, ja que les condicions que el PSC posa per donar suport a una consulta són impossibles (que sigui legal, consensuada i vinculant). Ho saben que és impossible. Total que el que fan és una broma de mal gust. En el fons el PSC (si més no la seva actual direcció), no vol fer una Consulta i no vol enfrontar-se al PSOE per aquest tema. És una llàstima perquè amb el PSC a favor, això seria imparable.

      • yeagov ha dit:

        També ho he llegit.
        Els Estats Units van independitzar-se de la Gran Bretanya en contra del desig de la Gran Bretanya, i així ho diuen obertament en la seva declaració d’independència. Que el PSC només accepti la celebració d’un referèndum que l’Estat espanyol mai autoritzarà, és absurd. Quasi tots els processos d’independència s’han produït amb l’oposició de l’Estat del qual s’independitza el nou Estat. Ara mateix només recordo un cas que s’hagi produït la desaparició d’un Estat i la creació de dos “nous” Estats: el cas de Txecoslovàquia que es va desfer naixent Txèquia i Eslovàquia sense disparar un sol tret.

        • Tomàs ha dit:

          El PSC el que fa són equilibris intern i amb el PSOE. De moment el que volen és guanyar temps, ara bé. quan això vagi més en serio i tothom s’hagi de definir, diran que no donen suport per tal o qual motiu (no és legal, no és consensuat, no és vinculant…). Ho saben ells i ho sap tothom. Només hi ha una solució, que en el congrés que fan a partir del més vinent, algun sector del PSC forci a que les coses vagin d’una altra manera o que hi hagi alguna divisió interna en el si del PSC.

      • yeagov ha dit:

        Navarro segueix buscant federalistes a Espanya i a hores d’ara ja hauria d’haver-se adonat que no hi ha federalistes a Espanya. El PP no ho és perquè tenen una concepció centralista de l’Estat. El PSOE segueix el model jacobí. Per tal que dos països es vulguin federar tots dos ho han de voler, però l’Estat espanyol considera Catalunya com una part més del territori, des del seu punt de vista les nostres institucions són una concessió seva, encara que aquestes institucions existeixin des de molt abans que existís alguna cosa que puguem dir que era Espanya.

        • Tomàs ha dit:

          Compte! El PSOE s’està movent en aquest sentit. De cara al proper Congrés, han demanat a cada Federació que acordin una proposta Federal i que la comuniquin per discutir-ho en comú. La coordinació la porta en Griñán (això no promet molt).

          De moment, Andalusia ja ha fet una proposta que s’assembla molt a la situació actual amb alguns canvis, però cap de profund i radical. En canvi València, en la seva proposta parla de diferents Estats, Nacions i Regions, amb Sobirania compartida. Esperem la proposta del PSC. Això no vol dir res, però s’estan movent més del que jo pensava.

          • yeagov ha dit:

            Sembla que a Espanya segueixen aplicant aquella vella màxima que diu “canviar-ho tot perquè tot segueixi igual”.

            • Tomàs ha dit:

              Esperem que no sigui així i que el PSOE faci passes importants vers l’opció federalista.

              Espero la Independència, però crec que és més positiu que el PSOE es mogui per terrenys federalistes i que surti del seu actual immobilisme. L’Estat Autonòmic ha estat un fracàs.

              El que em costa més d’entendre és la reticència del PSOE vers el Dret a Decidir.

              • yeagov ha dit:

                Crec que l’Estat autonòmic ha fracassat perquè ni a PSOE ni a PP han cregut mai en un sistema descentralitzat i esperaven que fracasés per tal de tornar al sistema centralista.
                La posició del PSOE no em sorprén, en canvi el PSC està demostrant la seva submisió al PSOE.

                • Maria Boix ha dit:

                  El PSC només sap obeir el PSOE. Qui no ha obeït, ha hagut de dimitir.

                • Tomàs ha dit:

                  Ahir el PSOE ho va deixar molt clar “mai” obriran la porta al Dret a Decidir. Em sembla que dir això per un partit que sempre ha volgut representar l’esquerra i figurar com un partit obert de mires, és un fracàs. És la por a la democràcia els que els fa dir això? Què els porta a dir això? Ha de ser un fet conceptual, no pot ser que diguin això aquí (a Espanya), i que en canvi no ho diguessin en un altre país on no hi hagués un problema com els que els presenta Catalunya, perquè llavors seria jugar amb les cartes marcades.
                  Per tant, si el PSOE pensa que el Dret a Decidir no és un dret fonamental, en què està pensant el PSOE?

  9. yeagov ha dit:

    El PSOE només defensa el dret a decidir dels gamusins i dels marcians. L’Estat espanyol ha reconegut tots els països que s’han independitzat excepte Kosovo, independència que es va produir quan governava el PSOE.
    El PSOE i el PP només s’emparen en la seva Constitució per dir NO.

    • Tomàs ha dit:

      Tot això encara ha de donar molt de si, encara veurem coses que ara ens costa de creure. Així i tot, tampoc podem esperar miracles, però els grans Partits es mouran i de fet ja ho estan fent.

      Les propostes i els anhels estan molt distanciats encara, però en algun moment hi haurà reunions per explorar fins on es pot arribar. Així i tot, no crec que hi hagi un Acord, si crec en canvi que hi haurà una Oferta o Proposta Federalista amb la qual esperen contrarestar el camí que hem emprès cap a la Independència.

  10. yeagov ha dit:

    El PSC no fa res més que transmetre els missatges del PSOE, per això no cal el PSC. I el més sorprenent és que ara la senyora Sánchez Camacho ja es dedica a dir-li a Rubalcaba el que ha d’ordenar-li que faci a Navarro.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: