El professor Agustí Alcoberro i Pericay ens explica, en un capítol introductori del seu llibre Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII (2004), que, per als historiadors, la literatura coetània a l’objecte del seu estudi és, en molts casos, una font important d’informació, la ficció de l’obra literària amaga sovint dades històriques importants. Això és així, ens diu, perquè el relat literari sovint vol tenir versemblança, i perquè el propi autor està immers en la realitat que l’envolta. A més a més, explica, les dades que es poden obtenir per aquesta via, convenientment contrastades, no tan sols són un bon complement a d’altres fonts, sinó que sovint proporcionen informació sobre determinats col·lectius o aspectes de la història que no solen aparèixer en aquestes.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia.
És important que la història explicada en un llibre sigui coherent amb l’escenari en el qual se l’emmarca. Si l’autor s’ha informat sobre la realitat del moment, d’una manera o d’una altra, el lector copsar aquests trets de “realisme” que li permeten situar l’acció o els personatges en un entorn concret i cert.
Altra cosa és quan la història central d’un llibre està basada en la més pura ciència ficció, o tracta d’un tema pel qual el marc social o polític no són en absolut rellevants.
Sí, suposo que depèn bastant del llibre en qüestió i de la seva finalitat que aporti més o menys informació aprofitable per part de l’historiador.
Fins i tot es pot escriure un llibre contextualitzat en un determinat moment i lloc històric, sense que l’autor estigui informat i familiaritzat amb la història social i política del moment. Ara bé, crec, que el resultat final de l’obra serà molt més ric si l’autor s’hi ha informat prèviament.
No dono l’abast per llegir les entrades tant i tant interessants que fas Oriol. Un luxe estar amb vosaltres creu-me.
Gràcies, Albert. El luxe és per nosaltres que formis part de l’equip.
Sí, sempre que es contrasti la informació obtinguda.
Sí, Maria, hi estic d’acord; fins i tot quan la informació s’obté de fonts “oficials” s’ha de contrastar (potser, en aquest cas, més encara). Gràcies pel teu comentari.
Visca el Cartulari de Sant Cugat, etc.
Segurament, el Cartulari de Sant Cugat és un dels més importants cartularis monàstics de Catalunya.