CANTS DE SIRENA

Quan Ulisses tornava cap a Ítaca, es va trobar amb unes sirenes que, amb el seu bell cant, seduïen els mariners i els atreien per matar-los. Ulisses, que es moria de sentir-les cantar, va idear una solució per poder sortir-ne ben parat: va manar els seus mariners que el lliguessin al pal de la nau i que, després, es tapessin les orelles amb cera.

Quan van passar per davant de les sirenes, Ulisses va cridar amb desesperació que volia ser deslligat per anar-se’n amb elles, però els seus homes no el van poder sentir. D’aquesta manera tothom es va salvar i van poder prosseguir el viatge (Odissea XII,37).

És probable que, durant el proper mig any, el Govern espanyol ens farà un oferiment econòmic a Catalunya. L’Alícia Sánchez Camacho diu que farà una petició en aquest sentit. Aquesta petició difícilment la faria, si no sabés anticipadament la resposta dels dirigents del seu propi partit.

Després d’haver demostrat que l’ofec econòmic de la societat catalana és per al Govern espanyol una opció tan vàlida com qualsevol altra, ara segurament ens mostraran la seva magnanimitat i ens oferiran d’afluixar una mica la corda que ens escanya.

Alguns potser recordareu el «Sense embuts» d’ara fa tot just un mes. Titulat «Engrunes», ja ens hi ensumàvem que alguna cosa així no trigaria gaire a passar. És clar que hi ha la creença general que als catalans només ens mou el vil metall. I el pitjor és que a Europa també s’ho creuen. Fora de Catalunya és molt difícil de trobar cap referència social o històrica que expliqui que l’independentisme no és pas una flor d’estiu que neix només de la crisi.

A aquesta situació, en què d’un tòpic se n’ha acabat fent un tret distintiu de la manera de ser dels catalans, no sé com hi hem arribat. No ho sé, però temo molt que bona part de culpa és nostra i sobretot dels que han guiat la nau catalana al llarg de la història: el seu guiatge ha sigut més mercantilista (en benefici de les elits) que patriòtic.

És clar que Catalunya ja no pot acceptar cap oferiment econòmic que li faci el Govern espanyol. No ens ho podem permetre de cap de les maneres. És una qüestió de dignitat. No ens podem vendre per un plat de llenties i posar preu al nostre futur. Si ho féssim, ¿amb quins arguments ho explicaríem a Europa i al món? Però, sobretot, ¿com explicaríem aquesta renúncia imperdonable a tota la gent que s’ha implicat en el projecte i s’hi ha il·lusionat?

Acceptar qualsevol oferiment econòmic a aquestes alçades seria el mateix que prostituir-nos nacionalment. I el més greu és que no serviria de res: creixeria encara més la catalanofòbia (perquè la nostra mala fama augmentaria) i les tensions territorials encara serien més grans.

I és que hauria de quedar clar una vegada per sempre que no és una qüestió només de diners. És clar que fa molt de temps que patim un espoli econòmic endèmic. Però el projecte nacional català es fonamenta en uns principis molt més sòlids i arrelats socialment (històrics, culturals, lingüístics i socials). És per això que aquests cants de sirena que ja comencem a sentir arriben tard i, sobretot, desafinats.

Jaume Pros

Publicat al setmanari El Vallenc, 11-01-2013

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “CANTS DE SIRENA
  1. Un ganxò ha dit:

    Article excel·lent, fantàstic i real com la mateixa vida. Si Sr. Pros, teniu tota la raó del món. Ara no podem abaixar-nos els pantalons, seria com trair-nos nosaltres mateixos, tot penjant la nostra dignitat pels segles dels segles, darrere la porta del W. C. Hi ha un altre punt que m’ha semblat que no esmenteu: I és que si ara afluixem, més ben dit, si ara els nostres polítics afluixen, perquè els de can madrit se’n adonen de la seva pocavergonya, immoralitat i indecència política, tot pensant que amb quatre quartos ens compren, serà com tirar la primera paletada terra sobre un taüt que es diu Catalunya, que jau per sempre més en una fossa. I dic, PER SEMPRE MÉS. Acabo dient que: Si ara els nostres polítics afluixen, ja podem anar enderrocant tots aquells símbols i monuments que enalteixen els nostres herois i la nostra Catalunya per sempre més. Ah!! i començar aprendre el “Cara al sol”, perquè ens haurem defecat sobre el nostre himne “els Segadors” o “El Cant de la Senyera”, la qual cosa equival a dir: ADÉU PER SEMPRE, POBRA CATALUNYA .

  2. Oriol López ha dit:

    I una altra cosa a tenir en compte. Si fins ara l’estat espanyol ha incomplert sistemàticament els acords econòmics amb Catalunya, quina garantia tindríem que complissin les seves promeses? I, en el poc probable cas que les complissin, durant quant de temps les complirien? Pel tema econòmic, el millor és que tinguem nosaltres la clau de la caixa dels nostres diners i no haver de dependre de la “magnanimitat” de tercers que ens els administrin.

  3. Tomàs ha dit:

    Planteges una interessant visió del que pot passar. Jo afegiria que si això passarà d’aquí uns mesos, uns mesos més tard (crec) que hi haurà també una Oferta de canvi Constitucional. Crec que hi haurà moviments perquè Catalunya ha emprés el camí de manera seriosa i ara ja s’ho creuen.

    Ens temptaran des del punt de vista econòmic, i també amb canvis constitucionals. Res però serà suficient, ni comparable amb la Independència.

  4. jaumepros ha dit:

    Moltíssimes gràcies per tots els comentaris!!!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: