Ser lliures, també per equivocar-nos

La supressió per part del Constitucional espanyol de l’euro per recepta és potser una de les mostres més clares de la perversitat de les institucions d’un Estat obsessionat en anihilar-nos. Seria d’un cinisme incommensurable alegrar-se de la supressió d’una taxa que molts consideràvem injusta, perquè era una fórmula més de carregar sobre els més febles el pes de la crisi. En primer lloc, perquè és una imposició que ens ve de fora, d’un partit que fa de l’odi a Catalunya la seva principal raó de ser, i en segon lloc perquè no té en cap moment la intenció d’alliberar els ciutadans d’aquesta injusta càrrega impositiva.

No és pas per casualitat que el PP hagi esperat uns mesos, abans de recórrer als seus fidels peons del Constitucional per a liquidar l’euro per recepta. Ha esperat veure quins eren els resultats obtinguts amb la mesura, i s’ha adonat que l’euro per recepta permetia a la Generalitat no només recaptar uns quants milions d’euros, sinó sobretot estalviar-ne molts més en despesa farmacèutica. Ells no tenen cap inconvenient en carregar el que calgui als treballadors i pensionistes per tal de poder compensar i recompensar els seus amics banquers, per als quals l’Estat disposa de tots els diners que faci falta. Però el que no poden suportar és que el Govern de la Generalitat pugui tenir eines que li permetin ajustar-se al sostre de dèficit fixat. Han incomplert, amb la complicitat prevaricadora del poder judicial, la legislació vigent com és l’Estatut, el mateix Ministre d’Economia admetia indecentment que ell no complia la llei perquè no hi havia diners (els dedicaven tots al malbaratament continuat); es neguen a pagar el deute d’anys anteriors contret amb Catalunya, senzillament, perquè es neguen a reconèixer-lo; i ara es tracta d’evitar que la Generalitat tingui cap sortida viable a l’ofec econòmic que se l’imposa des de l’Estat.

Davant d’aquesta situació, parlar de federalisme, de confederalisme, de buscar punts d’entesa i d’encaix amb aquesta Espanya que no té altre objectiu que el d’anihilar-nos, és una veritable quimera. És difícil de creure que ningú amb les facultats mentals no pertorbades, pugui defensar aquests plantejaments unionistes sinó és per complicitat amb la nostra desfeta com a país. Tenim mil raons per reclamar, amb urgència, abandonar aquest Estat que ens hostil. Ara n’hi podríem afegir un altre: volem ser lliures també per equivocar-nos nosaltres, sense ingerències estranyes i gens innocents, amb mesures injustes com la de l’euro per recepta.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Ser lliures, també per equivocar-nos
  1. Un ganxò ha dit:

    Què en penso pregunteu ??. Doncs que el nostre moviment independentista que començà a les 22:00 hores del passat 11 de setembre 2012, una vegada vist l’èxit assolit per la manifestació pro-independència, seguit posteriorment per les declaracions del president Mas i posteriorment les eleccions anticipades, ens estan portant cap un atzucac. En la meva opinió, l’incomprensible manteniment d’en Duran (“Cambòfil” per vocació, unionista per sentiments i negocis amb l’Espanyistan) a la federació de CiU, federació esdevinguda independentista de cop i volta com si d’un miracle es tractés, i amb les destructores manifestacions públiques del tal Duran contra l’eslògan “Dret a Decidir” (el qual sempre he mantingut que era una arma de doble fil), l’escàndol Pallerols i el bombardeig constant des de la premsa imperialista contra membres de la nostra política per corrupcions, i l’asfíxia econòmica premeditada des del govern de l’Espanyistan a Catalunya, tot això fa que l’optimisme d’aquell dia 11.09.2012, s’estigui refredant de forma vertiginosa. Si a tot això hi sumem l’efecte bumerang de l’eslògan Dret a Decidir, al qual s’arrapen els botiflers espanyòfils, com són PSC i IC/V, i el per a mi utòpic CUP, amb el seu “Dret a decidir dels Països Catalans”, allò de “Catalunya next state of Europe”, si no s’esmena, esdevindrà el ridícul més aclaparador des de la desfeta de l’11 de setembre del 1714. Un ridícul que ens portarà a que el catalans, ja mai més podrem aixecar el cap, perquè l’imperialista estat espanyol, prou posarà tots els medis al seu abast, perquè una situació com l’actual, mai més pugui tornar a succeir. ´Es a dir que: El maquinista de la locomotora del Tren de la Independència que està aturat a encara a l’estació, ja està al seu últim minut, esperant que el cap d’estació li toqui el pito de sortida. Anirà carregat aquest tren o marxarà ben buit ??. De moment sembla que els passatgers que l’haurien d’agafar, tenen molts problemes per arribar-hi a temps.

  2. Oriol López ha dit:

    Totalment d’acord, Josep: amb un estat propi també podrem equivocar-nos, però podrem rectificar quan calgui; amb un estat aliè i hostil, com el que tenim (o ens té) ara, podem estar segurs que totes les mesures que prengui seran per perjudicar-nos, com fins ara, i no per error, sinó per pura mala fe.

  3. Tomàs ha dit:

    No he estat d’acord amb l’euro per recepte, si bé està clar que ha tingut un paper important en la rebaixa en el medicaments i receptes que s’han “gastat” i això és bo per al sistema sanitari (sempre i quan, el que s’ha deixat de comprar no fos necessari).

    Ara bé, estic d’acord amb que el que ha fet el PP i el TC (no és el mateix?), ha estat posar un altre pal a les rodes de Catalunya. és una mostra més de per on aniran les coses.

    Això no té remei, i ara menys que fa uns mesos, han passat massa coses des del 11S com per pensar que és possible qualsevol pacte a la baixa. Es dirà que si a una Espanya Federal que serà poca cosa més que l’Estat de les Autonomies? Es dirà que si al Pacte Fiscal que d’aquí poc oferirà el PP? Això arribarà fins on els ciutadans estiguem decidits i implicats a arribar.

    En les darreres declaracions de Mas m’ha semblat més demanar un Pacte que no pas la voluntat d’avançar.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: