Qui no ha escoltat o ha utilitzat algun Refrany?
Seria, doncs, possible substituir expressions, actituds o declaracions d’alguns polítics per refranys?
Imaginem-nos-ho amb uns exemples:
1.- Quan en Pere Navarro diu que el PSOE acabarà acceptant el Dret a Decidir en la nova Espanya Federal que estan dissenyant, no està dient en realitat “De més verdes en maduren” o “El que no passa en un any, passa en un instant”?
2.- Quan el PP i C’s ens avisen que el camí cap a la Independència de Catalunya ens portarà directes a l’Infern, no estan dient “Tal faràs, tal trobaràs”?
3.- Quan ICV es queixa del paper excessivament protagonista de CiU i d’ERC en la declaració inicial pel Dret a Decidir, en realitat està expressant sospites bassades en anteriors negociacions, i no està actuant com “El gat escaldat de l’aigua tèbia en fuig”?
4.- Quan en Montoro colla tot el que colla amb l’argument del dèficit no està dient “A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit”?
5.- I quan en Josep Duran diu que la declaració pel Dret a Decidir que s’està treballant per dur-la al Parlament el proper dia 23 hauria de començar-se de zero, no està pensant en “Qui dia passa, any empeny”?
6.- Quan CiU mostra predisposició per arribar a un màxim acord en la resolució pel Dret a Decidir i que qui vulgui ser, hi serà, no està tement que “A cada bugada es perd un llençol”?
7.- Quan en Rajoy diu allò de que el Dret a Decidir no té recorregut perquè no hi és a la Constitució, no està dient què “Van les lleis per on volen els reis”?
8.- I en David Fernández quan esmenta el Minotaure insaciable dels mercats financers, no ens està dient què en aquest món que hem construït, “Qui paga, mana”?
9.- Quan a l’Oriol Junqueres li demanen opinió sobre la postura inamovible de PP i PSOE sobre el no al Referèndum a Catalunya, i diu que amb acord o sense, la Consulta es farà igual, no està dient que “Més pot qui vol que no qui pot”?
Bé companyes i companys, això no ha fet més que començar i malgrat el camí serà llarg, penso què:
Si bé: “A les fosques ningú hi veu” i què “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”.
I què: “Amb bona mar, tothom és mariner”.
Crec què: “Qui matina, fa farina”, i que “Val més encendre una espelma, que queixar-se de la foscor”, i què “un bon dinar, fa de bon esperar”.
I ja sabeu, sobretot, “Salut i força al canut”!!!
Tomàs Ramos
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Molt bé per l’article. Us felicito. Refranys molt encertats
Gràcies. A més, ha estat un exercici de pura diversió l’escriure’l.
Un article que ens fa reflexionar d’una forma divertida sobre el que hi ha darrera de determinades actituds.
Una de les pretensions del post era que fos distret de llegir i si t’ho ha sembla, doncs ja hem aconseguit alguna cosa. Pel que fa a les possibles reflexions, doncs si, els refranys aplicats a situacions o persones construeixen “parelles” que fan pensar.