L’estranya inscripció

"Fried Vegetables", de Lilyin Nepal, al Flickr

“Fried Vegetables”, de Lilyin Nepal, al Flickr

Un dia, estàvem sopant a un restaurant pakistanès. Mentre esperàvem que arribés el primer plat anàvem repassant la decoració del local, fins que una inscripció en uns caràcters estranys, potser en urdú, a sobre de la porta de la cuina, va cridar la nostra atenció.

Vàrem especular sobre diverses possibilitats: Es tractava d’una benedicció, com el “Déu vos guard” que figura en alguna de les nostres cases? Era un text extret d’algun llibre sagrat? Unes paraules màgiques?

Finalment, no podent resistir més el misteri vàrem preguntar a la cambrera, que ens va confessar que era peruana i que no comprenia aquella inscripció, però ens va dir que ho preguntaria.

Una estona més tard, el cuiner se’ns acostava per fer-nos saber el significat de la inscripció: “Gràcies per no entrar”; ens aclarí que l’entrada a la cuina estava reservada a les persones que hi treballaven i que per això havien posat aquell cartell a sobre de la porta de la cuina.

No cal dir que vam quedar una mica decebuts pel caràcter del missatge contingut en aquells, per a nosaltres misteriosos, caràcters.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
15 comments on “L’estranya inscripció
  1. ramonpitroig ha dit:

    També els pakistanesos de Barcelona tenen ganes de posar escrits en les nostres llengües als seus establiments. Un conegut nostre que és parruquer va preparar un cartell per a la seva perruqueria que deia així: “También cortamos cabezas de mujeres”.

  2. yeagov ha dit:

    Deuen pensar que tots entenem la seva llengua i la seva escriptura. Si el rótul està dirigit als clients el més lògic seria que estigués en català i/o castellà.

    • Oriol López ha dit:

      Potser era un cartell adreçat al propi personal del restaurant però que no pertanyia a la cuina i per això potser el van posar directament en urdú. En tot cas, el menú i la resta de la retolació no estava pas en urdú. Gràcies per comentar, Yeagov.

  3. Julian ha dit:

    ” A vegadas un cigarret és un cigarret ” Freud dixit

  4. Tomàs ha dit:

    Sembla un rètol destinat només als parroquians de tota la vida o als que comparteixen cultura amb l’amo del restaurant.

    • Oriol López ha dit:

      Jo crec que era cosa del cuiner, que no volia que els altres treballadors del restaurant li trepitgessin la cuina. I que no anava adreçat als clients que, encara que entenguessin urdú, no crec pas que se’ls acudís d’entrar per a res a la cuina, amb cartell o sense. Gràcies per comentar, Tomàs.

  5. Maria Boix ha dit:

    És ben curiosa la seva manera de pensar! Potser quan el varen penjar no esperaven clients que no fossin del seu país. Hi ha situacions a la vida que deceben…

    • Oriol López ha dit:

      Com li deia al Tomàs en el comentari anterior, crec més que es tractava d’un cartell del cuiner cap a la resta del personal del restaurant, no pas per als clients, que no solen a entrar a les cuines. La resta de la retolació, adreçada als clients, i les cartes, no estaven pas en urdú. Sí, a nosaltres ens va decebre una mica el contingut del missatge, n’esperàvem alguna cosa més esotèrica, més màgica. Gràcies pel teu comentari, Maria.

  6. Maria Boix ha dit:

    Sí, però si et fixes en el que has escrit, la cambrera ho ha hagut de preguntar…

    Sí, a vegades anem a un tibetà i sempre acabem preguntant alguna cosa.

    De res, gràcies a tu.

  7. Maria Boix ha dit:

    Tens raó. Per cert, jo sé de gent que sí que entra a la cuina dels restaurants. I no sóc jo, eh? Vaig conèixer una cuinera i m’ho va explicar, era abans del 2000.

    • Oriol López ha dit:

      A mi, això que comentes de gent (entenc que són clients) que entren a la cuina del restaurant, em semblaria un excés de confiança, a no ser que em convidessin a entrar-hi! I, tot i així…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: