La pesta de 1651 a Barcelona

"Death With Scythe Vector", de Vectorportal, al Flickr[P]er los camins se trobaven moltes persones pobres que s’encontraven [= s’empestaven] i caminaven tant com podien i, com no podien més, s’ajeien en un marge i allà pantejaven fins que morien, que encara que hi passàs ningú, tothom ne fugia, que ningú no s’hi gosava acostar a dir-li ninguna cosa ni donar-li res, que era un mal tan dolent que aportà molt poca caritat ab si, que no es pot dir que no tan solament la gent fugien i s’apartaven dels malalts, però també s’apartaven dels bons, que no es gosaven acostar los uns ab los altros per temor que no apartassen lo mal apegat ab la roba, a on s’apega tant […].

Als 15 de maig de 1651 fou servit Nostro Senyor de què morís Elisabet Parets i Mans, muller mia, i va morir del mal de contagi. Fou soterrada lo mateix dia en Santa Maria de la Mar, i se li féu lo bé d’un cove i quatre ciris, que aleshores no es trobava cera, que costaven molt los enterros. I la dita me digué de paraula antes no morís que en esser morta se li fes dir les misses […]. No va fer testament, que en aquella ocasió no es trobaven notaris que volguessen anar a pendre testaments per causa del mal […].
Prengué lo Cristo en les mans i ella mateixa s’ajudava a ben morir, que ab aqueix mal no hi anaven sacerdots per ajudar-los a ben morir […]. I com conegué que volgué morir, se féu encendre los ciris, i ab los ciris en les mans i lo Cristo va morir entre les dotze i la una del migdia, dia de Sant Isidro, 1651. Déu la tinga en lo cel.

Autor: Miquel Parets

Els fragments anteriors corresponen al relat que fa Miquel Parets (1610-1661) al seu dietari, De molts successos que han succeït dins Barcelona i en molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria (1626-1660), dels estralls de la pesta de 1651 a Barcelona. Apareixen citats al llibre Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII) de Pep Salobre i Albert Rossich, un llibre fonamental per a comprendre aquest període. La part de l’esmentat dietari  que fa al·lusió a l’any de la pesta la podeu trobar en una edició de 1989, a cura de James S. Amelang i Xavier Torres i Sans, amb el títol Dietari d’un any de pesta.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
10 comments on “La pesta de 1651 a Barcelona
  1. Tomàs ha dit:

    Justament aquests dies he llegit que la Pesta del segle XVII a Catalunya va fer disminuir la població total en no menys del 15%. Així i tot,crec que la Pesta del segle XIV encara va ser pitjor.

    En tot cas, sortosament deslliurats en els nostres temps d’aquests pandèmies tant mortals, cal mirar al passat i no perdre de vista el que va passar, perquè les malalties infeccioses no tenen memòria.

  2. Maria Boix ha dit:

    Tranquils, d’aquí a poc tornarà la pesta… tanta retallada en sanitat no pot ser bona!

    • Oriol López ha dit:

      No, això de ben segur que no contribuirà pas a millorar la nostra salut. I el que han fet des de l’estat espanyol de deixar sense accés al sistema de salut públic les persones que la llei d’estrangeria espanyola condemna a no poder treballar legalment i, per tant, a no poder cotitzar a la seguretat social, tampoc no hi ajudarà.

  3. Albert P. Bea ha dit:

    Al Calaix de Sastre, del Baró de Maldà hi ha referències a brots encara tant tard com als voltants del 1800.

    • Oriol López ha dit:

      Desconeixia aquesta dada que esmentes. Els 52 volums del Calaix de Sastre és una font d’informació ingent que és una llàstima que encara no se’n disposi, almenys que jo sàpiga, d’una edició completa. Gràcies per l’aportació i per comentar, Albert.

  4. Maria Boix ha dit:

    Els metges estan totalment en contra que no hi tinguin accés, si no tenen targeta, no aniran al metge i si no van al metge, malalties contagioses que estaven controlades, deixaran d’estar-ne i posaran en perill tota la població.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, es tracta d’una mesura d’una gran irresponsabilitat, com moltes altres que ens vénen de l’estat espanyol. Gràcies pel teu comentari, Maria.

  5. Maria Boix ha dit:

    Sembla que s’han proposat ensorrar Espanya! És ben curiós, de país tercermundista va passar al primer món i ara l’estan convertint en tercermundista.

    De res, gràcies a tu.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: