És una aproximació a la història de la cultura de la mort i una meditació sobre la vida, el temps, la memòria, l’amor i la identitat. les societats occidentals han convertit la mort en un tabú, l’han amagat, però això no elimina l’angoixa de saber que la mort no farà una excepció amb cap de nosaltres i fa més difícil que l’afrontem amb serenitat.
La nostra vida és com un llampec en la nit, precedit i seguit per milions d’altres, i és justament la limitació del temps que ens ha estat donat allò que dóna un sentit únic a cada existència.
Durant segles, hem regulat la memòria i l’herència dels difunts. Ara, a principis del segle XXI, immerses en la societat xarxa, milions de persones s’han dotat d’una identitat digital tan potent com la real i els autors fan una proposta sobre com hauríem de gestionar la mort, la memòria i l’oblit digitals.
Aquest llibre, amb el qual Ernest Benach i un servidor vam guanyar el Premi d’Assaig Josep Vallverdú de l’any 2012 es presentarà inicialment a Lleida el propvinent 11 de març, a les 19’30 hores, a la sala petita de l’Auditori Enric Granados.
Me l’anoto a la meva llista de llibres que vull llegir! Felicitats pel premi!
Gràcieees!
L’estic llegint aquests dies. Molt bona feina i molt bo de llegir. Aporta molta perspectiva i convida a reflexionar.
Ho acabo de descobrir i també l’anoto a la meva llista, és un tema que m’interessa molt i sobre el que sempre passem de resquitllada.
Gràcies. Disculpa per no haver-te contestat abans.