“Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital”

És una aproximació a la història de la cultura de la mort i una meditació sobre la vida, el temps, la memòria, l’amor i la identitat. les societats occidentals han convertit la mort en un tabú, l’han amagat, però això no elimina l’angoixa de saber que la mort no farà una excepció amb cap de nosaltres i fa més difícil que l’afrontem amb serenitat.

La nostra vida és com un llampec en la nit, precedit i seguit per milions d’altres, i és justament la limitació del temps que ens ha estat donat allò que dóna un sentit únic a cada existència.

Durant segles, hem regulat la memòria i l’herència dels difunts. Ara, a principis del segle XXI, immerses en la societat xarxa, milions de persones s’han dotat d’una identitat digital tan potent com la real i els autors fan una proposta sobre com hauríem de gestionar la mort, la memòria i l’oblit digitals.

Aquest llibre, amb el qual Ernest Benach i un servidor vam guanyar el Premi d’Assaig Josep Vallverdú de l’any 2012 es presentarà inicialment a Lleida el propvinent 11 de març, a les 19’30 hores, a la sala petita de l’Auditori Enric Granados.RELIGIÓ I NOVES TECNOLOGIES

Quant a

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de la Universitat de Lleida. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (dos d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa” i “Rovira i Virgili”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Des de setembre de 2007 a gener de 2010 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida. Actualment és professor de comunicació audiovisual i periodisme de la Universitat de Lleida i dirigeix la Càtedra de Periodisme i Comunicació Audiovisual. Miquel Pueyo París (Lleida, 1957) is doctor in Catalan Philology for the University of Barcelona. Since 1979, he has been professor of Sociolinguistics and Language Policy in the University of Lleida, where he was also vice-dean of Audiovisual Communication in the Faculty of Arts, between 2001 and 2004. From 1986 to 1988, he led the reform of the Institut d’Estudis Ilerdencs, a public cultural institution. He has published a dozen books (two of them, awarded the essay prizes “Xarxes” and “Rovira i Virgili”) and several scientific articles related to his academic activity, to non-verbal language and to the connection between processes of modernization and the expansion of state languages in Europe, during the 18th and 20th centuries. Between 1988 and 1995, he was a deputy in the Catalan Parliament, where he was in charge of the Ombudsman Commission and the Commission for the Study of Issues in Sign Language. On January 2004, he was appointed director of Linguistic Planning in the Catalan Government, and was director of this department until September 2007, when he was nominated commissioner of the Catalan Government in Lleida. On January 2011, he returned to his teaching activity in the University of Lleida and directs the Department of Journalism and Communication.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia, Cultura i Societat
5 comments on ““Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital”
  1. Oriol López ha dit:

    Me l’anoto a la meva llista de llibres que vull llegir! Felicitats pel premi!

  2. Oriol López ha dit:

    L’estic llegint aquests dies. Molt bona feina i molt bo de llegir. Aporta molta perspectiva i convida a reflexionar.

  3. Ho acabo de descobrir i també l’anoto a la meva llista, és un tema que m’interessa molt i sobre el que sempre passem de resquitllada.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: