Ahir el Congreso de los Diputados va admetre a tràmit una ILP que pretén declarar la tortura i l’assassinat de braus com a “bé d’interès cultural”. Aprofitant aquesta avinentesa, el senyor Toni Cantó —aquell actor mediocre a qui ara paguem el sou amb el que ens roben de la nòmina— va fer la següent declaració:
Evidentment, no comparteixo en absolut aquest punt de vista. És més, aquestes paraules em desperten un menyspreu total i absolut cap a qui les ha pronunciades. “La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ésser jutjats per la manera com tracten els seus animals”, digué Gandhi. Trobo que no cal afegir-hi res més.
Ara bé, hi ha quelcom en tot això que em sobta moltíssim. Quelcom poc clar, obscur. Perquè tal com els he dit fa unes línies, i tal com sap tothom qui em coneix mínimament, no comparteixo aquesta manera especista d’entendre el món. Per això, ja fa molt de temps que no menjo animals morts i que no vesteixo amb cap altra pell que no sigui la meva. I no em sento estrany, escoltin, perquè l’únic que faig és mirar de ser coherent amb el que crec i amb el que dic. Si no fos així, si deixés de banda la coherència i m’adherís al cinisme com a leitmotiv, probablement em trobarien ara blasfemant contra el senyor Cantó i d’aquí unes hores fotent-me una botifarra per dinar. Segurament no els agradarà llegir-ho, però molts dels indignats amb la frase lapidària d’aquest mediocre actor són els que després, amb els seus actes, la doten de tota la raó del món. La diferència és que la majoria no tenen els pebrots ni la poca vergonya d’admetre-ho públicament.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Veient i escoltant el vídeo no em podia creure el que sentia. Jo puc entendre que un animal mati un altre per menjar-se’l i que els humans matem altres animals per menjar-nos-els, però no puc entendre que es faci de la tortura d’un animal un espectacle.