El pollo

Fa dos Nadals, els meus fills ens varen regalar una jove carolina aerodinàmica de cresta prominent que ens malmirava mentre jo provava d’agafar-la i treure-la, sense massa èxit, de la seva gàbia després del fer cagar el tió. Malgrat que el venedor els va avisar (als meus fills) que no la podríem tocar mai més a causa de la seva mala llet i el seu bec poderós, de seguida ens vàrem posar a la feina de domar-la. Després d’unes quantes setmanes d’amanyacs i paciència més o menys constant, li vàrem posar el nom de Pollo per la seva evident retirada a un pollastre i pels merders que acabava fent cada vegada que ens fugia de la gàbia.

De mica en mica, ha anat agafant confiança, la malparida, i de la seva gàbia en fuig al mínim descuit i es passeja amb total llibertat per tot el pis arrasant amb tota planta que cau dins el seu radi d’acció. En Pollo és una mica cabrit, de fet és un mascle, i sovint fa demostracions aèries espectaculars per acollonir al nostre gat vell enfeinat encara amb l’aspirador robòtic que l’intriga. Pel seu vol majestuós i potent sovint li diem aeropollo, ja que domina a la perfecció les tècniques bàsiques (i també les avançades) del vol aeri natural i gràcil.

De fet, mirat de prop, he vist que no té cos sinó un fuselatge modelat a la perfecció després d’uns quants milions d’anys d’evolució. El seu evolucionat tren d’aterratge li permet aferrar-se a cadires, plantes, llums i cables per mastegar-los a voluntat en pràcticament qualsevol posició. Els seus flaps orgànics li permeten frenar en sec en ple vol, fer girs inversemblants, i canviar de direcció amb una facilitat que no tenen (ni mai no tindran) els Harriet anglesos.

Menja poc i de tot, igual se’t fot un tros de truita que unes engrunes de pa, no li fa lleig al cava tot i que el que més li agrada són les pipes salades Churruca del Condis. Recicla els combustibles en forma de merda verda que fem servir per abonar les plantes que ell mateix es menja després, és realment ecològic, el puto pollo.

En vol rasant, emprenya al gat i a mi mateix alguna vegada. Això sí, quan està de bones, posa la seva aviònica a la meva espatlla i s’hi passa estones arreglant-se el fuselatge, les plomes de les superfícies mòbils de sustentació (ales) i el plomall aïllant en una demostració d’automanteniment realment espectacular.

Quan se n’emprenya o ja té el fuselatge en condicions òptimes de vol, mira d’arreglar-me els cabells o la barba a la recerca de paràsits o simplement per ordenar-me les pilositats en una imitació de les seves necessitats, imagino que per gratitud. Llavors, com aquell qui res  s’enlaira amb una facilitat i economia fascinants per anar-se’n a dormir al prestatge dels DVDs i els Blu-ray, al costat de les pel·lícules de guerra i avions, suposo que per afinitat. Tot i que està a punt de menjar-se tota la funda de cartró de la Batalla del Midway ens acaba fent molta gràcia el Pollo.

Tot i que sembla mig intel·ligent, ja que recorda llocs i persones amb una certa facilitat, no acaba d’entendre que no es pot menjar les lluents icones de l’iPad per la superfície del qual rellisca cada nit mentre jo intento llegir els emails i les notícies del dia.

Almenys, pots llençar el pollo enlaire i veus com arrenca el vol fàcilment i torna solet com un boomerang al seu hangar, vull dir la seva gàbia. Per molt que ho hem provat, no hem aconseguit que el nostre gat terrestre, més procliu al caminar cansat, aixequi el vol amb aquesta facilitat.

Ara, els dos, el gat i el pollo, es malmiren des del dia que el gat el va enxampar al vol i el vàrem salvar in extremis d’una mort gastronòmica segura.

Ens fascina la seva xuleria aerodinàmica i la contemplació del seu fuselatge optimitzat ens fa pensar que a la vida hi ha coses complexes que es poden fer de manera molt simple. Puto Pollo, només li falta connexió WiFi, encara que, ben pensat, segurament se la menjaria com aquell qui res com si fos un crostó de pa o un manat de pipes salades del Condis per defecar-la en un racó vora les pel·lícules de guerres aèries que amb tanta gana es menja d’amagat als vespres.

 Rock me pollo

En Pollo

blogger des de petit però ho vaig descobrir de gran

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “El pollo
  1. Oriol López ha dit:

    Aquests animalons tenen més enteniment que algunes persones i fan molta companyia.

  2. Antoni Alcázar ha dit:

    Quina casualitat haver publicat dues entrades quasi sobre el mateix tema!
    La veritat és que llegint el post, m’hi he trobat a dins, quasi veia el puto Pollo volar per casa. Les plomes no són de la meva devoció, però entenc que, amb ell a casa, acabarien essent-ho. Realment la relació dels humans amb els animals és un tema per parlar-ne molt.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: