Així ens descrivia en Pere Calders (1912-1994) el resultat d’un dels habituals atacs de l’aviació feixista contra la població civil durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939):
Enmig de la calçada hi ha dos forats enormes, i a les voreres, arrapades als arbres o ajagudes al peu de les cases, una colla de persones civils ferides o mortes, amb trossos de carn i de sang barrejats amb la terra. Hi ha una dona que crida d’una manera horrible i deu tenir, per a fer-ho, tota la raó del món.
He recollit, a uns cent metres d’un dels forats de les bombes, un nen ferit. Deu tenir uns dos anys d’edat; la metralla li ha arrencat una cama, les restes de la qual qui sap on han anat a parar. El nen no plora ni crida. L’he trobat amb una taronja a mig menjar estreta contra el pit, i m’ha mirat amb els ulls esbatanats. Quina mirada, Senyor! Si els parlamentaris del món poguessin veure-la, si haguessin de recollir aquesta criatura i tenir-la als braços! Si el Pare Sant de Roma hagués de passar les seves mans pels cabells d’aquest infant i dir-li que no s’espanti, que no té res, com li costaria després de beneir amb les mateixes mans els aviadors feixistes!
Pere Calders
El text citat d’en Pere Calders pertany al seu llibre Unitats de xoc (1938), una crònica del seus dies de soldat quan, havent hagut d’abandonar la seva vida civil d’escriptor i dibuixant, la seva dona i el seu fill, s’incorporà a les files d’un exèrcit improvisat amb l’objectiu de defensar els ciutadans i les institucions democràtiques de l’atac de l’exèrcit professional feixista encapçalat pel general colpista Francisco Franco.
Un exemple prou conegut d’aquests atacs sistemàtics dels feixistes a la població civil durant la Guerra Civil Espanyola fou El bombardeig de Gernika (1937) .
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Les guerres és d’allò més cruel que mai no s’hagi pogut inventar. Les guerres han portat els més grans desastres a la humanitat, tant en vides humanes com ecol·lògics. I qui sap, si no serà una altra guerra que ens porti a la fi del món, amb caps tan eixelebrats i desequilibrats com són els de ca l’Iran i els de ca la Corea del Nord. Al damunt, encara votem als polítics dels països productors d’armes. I pel què ens toca a nosaltres, ens trobem en el país líder en corrupcions, líder en estafes, líder en mal governar, líder en dictadures i tercer país en productor d’armes, les quals després vènen a països, on posteriorment ens faran gastar els nostres calés per anar a fer-hi una campanya de: “Labor humanitària”, com ens venen dient aquests impresentables de polítics que tenim, especialment el d’indústria, Pere Morenés, amb el seu ampli curriculum en aquesta especialitat
Efectivament, els governs dels països més poderosos tiren la pedra i amaguen la mà: des dels seus serveis secrets atien els enfrontaments arreu del món per poder vendre armes, aixafar revoltes i/o canviar règims que no volen “col·laborar”.
Gràcies per comentar, Ganxò.