Relacionat amb el tràfic comercial, però fora de les lleis de consens comunes a tot el Mediterrani, existia com a pràctica habitual el dret de cors. Podríem dir que era la institucionalització oficial de cada estat de la seva pirateria marítima.
Les guerres de cors no eren més que atacs pirates sota el beneplàcit del govern, contra qualsevol nau que es considerés enemiga comercial o política, en moments de proteccionisme mercantil o contra aprovisionament a enemics. Per tant, per exercir aquest tipus d’accions s’havia d’anar proveït de llicència i sotmetre’ s a la reglamentació corresponent.
Tots els països practicaven aquest tipus d’espoli. […]
El cors va continuar sent legal durant l’edat moderna, i es va abolir oficialment a Europa el 1856, tot i que Espanya el continuà practicant fins al 1908.
El text anterior, que ens explica que els corsaris eren pirates que treballaven amb el beneplàcit de les autoritats d’un estat, pertany al llibre L’expansió de la corona Catalanoaragonesa, publicat pel Departament d’Educació del Museu Marítim Drassanes reials de Barcelona.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Ara els que porten la patent de Corssos es diuen politics !
Doncs sí, Julian, sembla que alguns polítics practiquen el cors. Gràcies per comentar.