Els bitcoins

Des del rescat a Xipre i el corresponent corralito, molts ens preguntem què es pot fer amb els diners. En cap cas, no és un tema menor perquè, com es va poder veure primer a Argentina i fa poc a Xipre, molta gent (especialment els de la classe social mitja i per sota d’aquesta) en surt greument perjudicada i perden part dels seus ingressos que tant els ha costat guanyar. Pitjor encara, si tenim en compte que molts no en tenen cap culpa i, precisament i per més Inri, pagaran els més justos (els que tenen ingressos i estalvis) pels més pecadors (els que van estirar més el braç que la màniga). Així, doncs, que es pot fer amb uns possibles estalvis?

En primer lloc, curar-me en salut i deixar clar que no sóc economista, ni banquer, ni res per l’estil. Ho dic amb el sentit que ningú ara s’agafi qualsevol cosa de la que pugui escriure com un assessorament personal o consell. No l’és. Escriuria més, com que tampoc tinc intenció d’entrar al detall (no és l’objectiu de l’entrada), no deixa de ser una mera reflexió partint de la pregunta de què es pot fer amb els diners.

Des de la meva ignorància financera, diria que tenim diverses opcions. Es poden tenir a l’entitat bancària de torn per tal que tinguin un rendiment proper a nul. A més, com s’ha vist, no és un lloc segur perquè amb un rescat/corralito perillen. I, tenint en compte que el govern de l’estat espanyol sol fer el que diu que no farà, després d’insistir tant en que no demanaran el rescat i que els estalvis dels ciutadans estant segurs… qualsevol se’n fia. Una possible opció és inversió en borsa però, tos coneixem el risc que comporta. Per altra banda, sempre es poden posar a sota el llit o a sota una rajola. Tant bon punt la gent ho comenci a fer, es dispararan els robatoris a cases molt més del que ja ho estan; un exemple clar són els robatoris a la província de Girona a cases d’urbanitzacions; molts d’aquests amb violència. De manera que, en cap cas és una bona alternativa. Sembla, doncs, cas que es vulguin tenir els diners en una entitat bancària, la millor opció és tenir-los en un país que no estigui en risc de fallida o que el seu sistema financer -en principi- estigui sa. Això significa emportar-se els diners d’Espanya i portar-los a qualsevol altre país com podria ser Andorra (segur?) o qualsevol país del nord d’Europa amb -crec- una garantida millor salut financera. Això, per fer-ho legalment, desconec com es fa però, seria una bona alternativa.

Altres possibilitats són adquirir béns. Per allò de “si tinc una cosa física, almenys no me la podran prendre”. És una bona reflexió i certa fins un cert punt. Per exemple, aprofitem per comprar-nos un cotxe; sabem que l’endemà, ja ha perdut gran part de valor i, amb el temps, l’acabarà de perdre tot. Un altre exemple podria ser un habitatge. Cert, si comprem un habitatge, en principi, no ens el poden treure. Però, feta la llei, feta la trampa. Deixant de banda que si comprem una segona residència correm el risc que algú ens l’ocupi si no hi som, si l’estat o legalitat corresponent de torn ens vol treure diners/estalvis n’hi ha prou en fer un decret llei on s’apugi l’IBI un alt percentatge. No et trauran els diners que no tindràs a l’entitat bancària ni l’immoble però, si necessiten diners, ja trobaran la fórmula per aconseguir-los.

Una darrera possibilitat és el de comprar moneda estrangera. Es compren n unitats d’una moneda, s’espera que pugi el seu valor i es ven. Així de senzill. Però, qui marca el valor i canvi de la divisa? Deixant de banda l’oferta i la demanda, un país se la pot devaluar. A tall anecdòtic i aclaridor, si Espanya no pertanyés a l’Euro i tingués pessetes, per sortir de la crisi podria devaluar la pesseta per tal que els que tenen euros els sortís molt barat comprar a Espanya i així l’economia espanyola creixeria. Però, en l’entorn que vivim on qualsevol cosa té la versió digital, es poden comprar monedes digitals? La resposta és sí. Són els bitcons. Tot i que van néixer el 2009, jo els conec des de fa unes setmanes i ja fa dies que en volia parlar perquè se’n comença a parlar i més que se’n parlarà.

El terme bitcoin, podríem dir que és la unió de dues paraules: bit + coin. i, és la unitat de mesura mínima en informàtica (el popular 0 o 1) i coin, és “moneda” en anglès. És una bona opció? No en tinc ni la més remota idea. Com us deia, els bitcoins van néixer el 2009 i actualment hi ha un mercat de més d’un bilió. A principi d’any (sí, sí, fa escassos quatre mesos), 1 bitcoin valia uns $20 i actualment està per sobre dels $260. És segur? Sembla ser que sí, sempre que us fieu de la informàtica ja que tot el control és digital i està a la disposició de tothom. En aquest sentit, màxima transparència i, els bancs no hi tenen res a dir. De què té pinta? De bombolla. Insisteixo, no sóc expert en aquests temes però té tota la pinta de bombolla.

Altres bombolles mundialment conegudes, són la de les tulipes i la immobiliària. A Holanda es pagaven bestieses per un bulb d’una tulipa i a Espanya ja hem vist on ens ha portat l’altra. Els bitcoins, personalment, en tenen tota la pinta. Dit això, qui hi vulgui especular, penso que encara és un bon moment. Malgrat nasquessin el 2009, tot just ara se’n comença a parlar popularment. Cert, els que les van comprar a $20 es faran d’or però, els que ara en comprin, tot i estar a $260 encara penso que pujaran més. Per què? per tot el que us he explicat. La gent, sense saber on posar els diners, mal assessorada, espantada i entre l’espasa i la paret, és capaç de posar-los -innocentment- en altres bombolles; i esperar que petin. Tenint en compte que encara són desconeguts per la immensa majoria de la població, crec que tenen recorregut per pujar ben bé el doble o el triple. La ignorància, innocència i mala fe en aquest món tendeixen a l’infinit i algú o altre ho aprofitarà.

En sentireu a parlar.

Carles Costa – http://www.ccm1714.cat/2013/04/els-bitcoins.html

Quant a

Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UOC i, Persona Humana. ccm1714cat@gmail.com He escrit un llibre: Construint la meva Catalunya ideal. El pots llegir i descarregar des del meu bloc (www.ccm1714.cat).

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Els bitcoins
  1. Oriol López ha dit:

    Estan arribant les coses a un punt que el problema per a molta gent ja no és què fer amb els estalvis, sinó com arribar a final de mes.

    • Carles Costa ha dit:

      Cert, Oriol.
      Corrent el risc que em titllin d’insensible, et diria que hi ha de tot. Hi ha gent que ho està passant molt i molt malament i n’hi ha que s’aprofiten de l’avinentesa. Personalment, no crec que hi hagi tanta gent sense treballar. Inscrits a l’atur sí, però, sense treballar, no.

      Ja sé que pot no agradar el comentari però… ho veig així. I, insisteixo, hi ha gent que ho està passant molt malament però n’hi ha molts que estan inscrits a l’atur, cobren el subsidi i de ben segur que treballen en alguna banda. Si realment hi hagués tanta gent sense ingressos, no creus que la gent aniria amb ganivets pels carrer?

      I, per acabar, en referència als que ho estan passant molt malament, també cal separar els que s’ho han buscat dels que s’ho han trobat. Màxima solidaritat amb tots ells (els que s’ho han buscat i els que no) perquè no els desitjo cap mal però, per posar un exemple real, una dona (dona!), immigrant (immigrant!) soltera (soltera!) com s’embolica amb una hipoteca de no recordo quin gran import? I no ho dic per ser dona, immigrant i soltera, sinó perquè en aquest país, els immigrants i dones cobren menys que els homes i autòctons. Si, a més li sumes que era soltera… Hi va haver molta, molta gent, que va voler duros a tres pessetes i ara tenen molts problemes però, els que van continuar pagant els duros a sis pessetes, no haurien de pagar la diferència.

      Gràcies pel comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: