Adaptat de “Dead”, Petras Gagilas, Flickr
La conclamatio era un costum que ja venia d’antic i que, entre el 1600 i el 1800, va esdevenir una pràctica corrent per constatar la mort del finat que consistia en cridar-lo pel seu nom diversos cops i, si aquest no reaccionava, se’l donava definitivament per mort.
Pensem que en aquestes dates l’accés a un metge no era universal i que ni tan sols aquests tenien aleshores les eines adequades per determinar amb seguretat si la persona realment era morta.
Això feia que algun cop algú a qui s’havia donat per mort reviscolés camí del cementiri o, fins i tot, un cop ja havia estat enterrat, donant lloc a tota una sèrie d’històries sobre falses resurreccions.
Font: Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital (2013), d’Ernest Benach i Miquel Pueyo
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 