Aquesta tarda he vist un pingüí als cinemes Splau i hem estat xerrant una estona. Es queixava del fred que feia. M’ha dit que es va traslladar a viure allà perquè la temperatura li recordava el seu hàbitat natural però que ja no ho suportava més. Jo gairebé no sentia el que em deia ja que bastant treball tenia subjectant el meu refresc perquè em donés una mica de calor. Per un moment m’ha passat pel cap el rostre de Leonardo Di Caprio a Titanic quan, un minut abans d’enfonsar-se a les profunditats de l’oceà, està més blau que un exèrcit de barrufets.
I dic jo: perquè els senyors/es que dirigeixen els cinemes semblen capficats en la missió de que ens congelem? Quina dèria malaltissa els entra quan arriba l’estiu que els duu a obligar-nos a portar guants i bufanda per veure qualsevol pel·lícula? Estan patrocinats pels congelats La Sirena?
He pagat religiosament 9,40 euros. I dic “religiosament” perquè quan estava a punt de morir congelat juraria que he vist el rostre de Déu. Com si fos el Movierecord ha aparegut a la pantalla en format Full HD. M’ha dit si em volia confessar però li he respost que jo només creia en Messi. Com el Papa és argentí m’ha perdonat la blasfèmia.
I és que això d’anar al cinema s’està convertint en un acte de fe. Entre els esforços de Wert per carregar-se la cultura (21% d’IVA), les punyeretes pel·lícules en 3D que em deixant més marejat que Bárcenas buscant la sortida, les parides nordamericanes amb l’enèsima Casa Blanca que salta pels aires i el darrer president dels USA que salva el món, ser cinèfil té les mateixes possibilitats de considerar-se una raresa la de que t’agradi Isabel Pantoja (que ja són ganes).
Twitter: @alexsocietat
http://societatanonima.wordpress.com/
PD: molt bona la resposta dels Cinemes Splau. Gràcies!!!
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 