Habito damunt mateix d’uns banys. Imagina’t ara els crits de tota mena que poden molestar l’oïda: quan els atletes més forçuts s’entrenen bracejant les halteres de plom, quan es fatiguen o fan el fatigat, sento els gemecs; cada cop que expulsen l’aire contingut, sento esbufegaments i respiracions molt cansades: si es tracta d’un banyista passiu i que no vol res més que un massatge no gaire car, sento el soroll de la mà espetegant damunt les seves espatlles, que fa un so diferent, segons doni els copets amb el palmell o amb el clot de la mà. Però si s’hi aplega un jugador de pilota que es posa a comptar els punts que fa, això és el cop de gràcia. Afegeix-hi ara el cerca-raons i el furtador enxampat mentre roba i el que troba bonica la seva veu al bany: afegeix-hi els qui salten a la piscina amb la gran remor de l’aigua remoguda. A més a més de tots aquests, les veus dels quals almenys són naturals, imagina’t el depilador que fa una veu prima i estrident, per fer notar més la seva presència als possibles clients, que només calla quan depila unes aixelles i fa cridar un altre en lloc d’ell: imagina’t encara les diverses modulacions del venedor de begudes, els salsitxaires, els pastissers i tots els proveïdors de tavernes que venen la seva mercaderia amb una entonació diferent.
Sèneca
Així es queixava Sèneca (4aC-65dC), en un text citat al llibre Grecs i Romans (1989) de Joan Alberich, Joan Carbonell, M. Isabel Domínguez, Bàrbara Matas i Alfred Schrem, de les molèsties que li ocasionava viure a sobre d’unes termes. Ja aleshores, això de tenir un local d’oci a la vora de casa tenia els seus inconvenients.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 