Quan pensem en el paisatge pensem sobretot en vistes i, en menor mesura, en el so. Per molts insectes, el paisatge és eminentment un conjunt de vibracions (vibroscape en anglès, per analogia al landscape) transmeses pel substrat on viuen, o per l’aire. Aquestes vibracions poden tenir un origen abiòtic, com ara el vent, o bé poden ser el producte de l’activitat d’altres organismes, siguin conspecífics (individus de la mateixa espècie) o heterospecífics. El comportament de l’insecte és influït per aquest conjunt de vibracions. El grup de recerca de Giada Spadavecchia i Daniele Cornara a la Universitat de Bari vol saber fins a quin punt el paisatge vibracional pot afectar les interaccions entre els insectes i les plantes on viuen i s’hi alimenten. En un article a la revista Insect Science, Spadavecchia et al. s’ocupen en concret de la interacció entre la cigala escumadora (Philaenus spumarius) i les plantes de les quals s’alimenten. La tria d’aquesta espècie no és casual, ja que es tracta del principal vector a Europa del bacteri Xylella fastidiosa, un perillós patogen d’oliveres, tarongers, vinyes i arbres fruiters.
Exemplar femella de ‘Philaenus spumarius’ fotografiat el 13 de juliol a Frontonh per Didier Descouens
Els estímuls vibracionals sobre la interacció insecte-planta
En aquesta recerca han participat membres del Departament de Ciència del Sòl, de la Planta i de l’Aliment de la Universitat de Bari (Giada Spadavecchia, Gaia Guaragno i Daniele Cornara), del Departament de Matemàtiques i del Centre d’Ambient Agroalimentari de la Universitat de Trento (Rachele Nieri), del Centre Internacional d’Estudis Agronòmics Avançats de Valenzano (Vincenzo Verrastro) i del Centre de Recerca i Innovació de la Fondazione Edmund Mach (Valerio Mazzoni). Aquesta recerca fou finançada pel Ministeri italià d’Agricultura, Sobirania Alimentària i Boscos (MASAF). L’article fou tramès a Insect Science el 9 de febrer i, després d’un període revisió conclòs el 3 d’abril, l’article fou acceptat el 13 d’abril, i publicat el 28 de maig.
L’objectiu de la recerca era avaluar l’impacte d’estímuls vibracionals (intra- i interespecífics) sobre el comportament de la cigala escumadora en termes de selecció de la planta hoste, distribució en ella, exploració i alimentació.
Els senyals vibracionals redueixen la presència de l’insecte en la porció apical de la planta
Spadavecchia et al. constaten que les vibracions redueixen la presència de l’insecte en la regió apical de les plantes. En les condicions control, són precisament les zones apicals, amb brots més tendres, les que prefereix Philaenus spumarius per a establir-s’hi.
Aquest comportament aversiu en presència de vibracions es manté tant si l’origen de la vibració és abiòtic o si és produït per insectes antagonistes.
Les vibracions d’aranyes i de formigues inhibeixen l’alimentació
Les vibracions abiòtiques, en canvi, no provoquen que, un cop establert l’insecte sobre la planta, aquest quedi immòbil. Sí que ho fan les vibracions associades a aranyes i formigues.
Les vibracions provocades per formigues, a més, redueixen en un 23% el nombre d’individus de Philaenus spumarius dedicats a comportaments d’exploració. Alhora, aquestes vibracions redueixen en un 52% el nombre d’individus exploradors de Philaenus spumarius que arriben a vasos xilemàtics i els qui, un cop arribats, comencen a ingerir la saba bruta (la del xilema).
En general, quan hi ha vibracions de formigues a la planta, Philaenus spumarius endarrereix l’accés a vasos xilemàtics i redueix la durada dels períodes d’ingesta.
L’impacte d’una vibració conspecífica: la crida de jerarquia del mascle
Els mascles de Philaenus spumarius emeten vibracions específiques amb la finalitat d’afirmar el seu lloc en la jerarquia. Spadavecchia et al. troben que aquesta crida és especialment efectiva en la promoció de l’abandonament de la planta. De fet, la taxa d’abandonament és del 48%, un percentatge superior al que produeixen les vibracions d’aranyes i de formigues. La crida masculina a la jerarquia també fa que el període de comportament no-exploratori sigui més llarg, que també ho sigui el període de provatures abans de xuclar el xilema, i que la ingesta sigui endarrerida.
Crida del mascle de ‘Philaenus spumarius’ gravada per Chuchchepati Orchestra
Les femelles de Philaenus spumarius fan una crida específica de refús a les avançades dels mascles. Aquest senyal vibratori també promou la freqüència de salt en fora de la planta, així com la durada del comportament no-exploratori, o la durada del període de prova del xilema sense ingesta de saba.
Possiblement siguin aquestes vibracions conspecífiques de caràcter social i sexual, les més prometedores per a integrar-les en estratègies semiofísiques per interferir en la interacció d’aquesta espècie i les plantes llenyoses que colonitzen. Això podria ajudar a mitigar la dispersió de X. fastidiosa en cultius mediterranis.
Lligams:
– Impact of the vibroscape on spittlebug–plant interaction. Giada Spadavecchia, Rachele Nieri, Gaia Guaragno, Vincenzo Verrastro, Valerio Mazzoni, Daniele Cornara. Insect Sci. (2026).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: