El tòpic diu que els mascles de la nostra espècie tenim especial passió i habilitat per al bricolatge. Jo sóc una prova vivent que el tòpic, com tots els tòpics, falla. A part que mai no he tingut una especial vocació pel bricolatge, totes les meves incursions en aquest camp s’havien vist coronades pel fracàs més estrepitós, fins que van aparèixer els mobles d’Ikea a la meva vida.
Sí, el primer cop que vaig arribar a casa amb el paquet corresponent de peces per muntar un moble d’Ikea no les tenia totes, però he de reconèixer que els manuals d’instruccions de muntatge que els acompanyen estan fets a prova de persones com jo, poc hàbils amb el tema del bricolatge.
Fins i tot, coses tan complicades per a mi com les frontisses automàtiques amb molles que mai abans no havia aconseguit de muntar-ne cap que la porta després em tanqués bé, et diuen al manual corresponent: si et queda torta d’aquí, apreta aquest cargol; si queda separada, apreta aquest altre, etc. Seguint les indicacions, la porta acaba tancant a la perfecció.
Ikea m’ha retornat la meva autoestima com a bricolista.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 