Com es formen els núvols?

Com es formen els núvols? Sembla una pregunta fàcil: l’aigua s’evapora i s’acumula en forma de núvols. És veritat, però amb l’evaporació no n’hi ha prou. Per a la formació dels núvols és necessari la condensació de les gotetes de vapor d’aigua en un punt que actuarà de nucli o llavor del núvol. S’han descrit diversos compostos que poden iniciar aquest procés com són la pols, l’argila, el sutge o la sal marina. El principal element natural creador de núvols és el sulfur de dimetil (DMS) i prové majoritariament del fitoplàncton oceànic.

Imatge

Rafel Simó. 2001. TREND in Ecology & Evolution

El fitoplàncton que pobla les aigües oceàniques acumula una molècula que s’anomena propionat de dimetil sulfoni (DMSP). Aquesta molècula els permet viure en aigües amb una elevada salinitat, resistir baixes temperatures i/o aguantar condicions amb baixa concentració de nitrogen. Quan aquests microorganismes moren, la molècula s’allibera i es transformada en DMS que es difon a l’atmosfera on actuarà com a nucli de condensació de núvols. Els núvols afecten el balanç de la radiació solar ja que una major quantitat incrementen l’albedo, per tant com més núvols menys radiació solar ens arribarà a la terra. Aixé el DMS té un paper molt destacat en la regulació del clima i que caldrà tenir en compte en el context actual del canvi climàtic.

Però que passarà amb el escalfament dels oceans? Segons la hipòtesis CLAW un increment de temperatura augmentarà la quantitat de fitoplàncton dels oceans i d’aquesta manera pujarà la producció de DMS que formarà més núvols, el que implicarà una disminució de la temperatura contrarestant l’efecte de l’escalfament global. Tot i que aquesta teoria seria bonica no manquen detractors. Per una altra banda, altres estudis ens diuen que l’increment de diòxid de carboni està provocant l’acidificació dels oceans que a la vegada disminueix l’alliberació de DMS a l’atmosfera i per tant redueix la creació de núvols.

Imatge

CLAW hypothesis of Charlson et al. (1986; Nature 326, 655-661).

Ja que sembla que la humanitat està poc interessada a disminuir l’ús de combustibles fòssils i el consum energètic caldrà que ens anem preparant i intentant comprendre com ens afectarà el canvi climàtic. La Terra és un sistema molt complex on hi ha molts factors que intervenen en la seva autoregulació i que no hem d’oblidar a l’hora de fer prediccions. El que passarà és una incògnita, però val la pena anar investigant per fer-se’n a la idea i potser poder mitigar-ho.

Altres funcions del DMS

El DMS és un compost de sulfur que fa l’olor particular que s’obté al bullir marisc. La seva elevada presència al mar indica que hi ha una elevada concentració de fitoplàncton que està sent probablement atacat per zooplàncton i altres animals que s’alimentaran d’aquests organismes. Per tant, l’olor de DMS indica la presència d’un oasi d’aliments al mig de l’oceà. Sembla ser que certs ocells són capaços d’olorar-lo per tal de poder resseguir l’aliment.

Per saber-n’he més:

Dimethylsulfide Emission: Climate Control by Marine Algae?. 2003

Sensory ecology on the high seas: the odor world of the procellariiform seabirds. Experimental Biology 2008.

DMS(P): the amazing story of a pervasive indicator molecule in the marine food web. Scientific American 2011.

Rising ocean acidity will exacerbate global warming. Nature 2013

Del blog HACdosO

Arxivat a Ciència i Tecnologia
2 comments on “Com es formen els núvols?
  1. Roger Coromina Marce ha dit:

    Molt bon article, m’ha servit d’ajuda per resoldre el dubte de la relació entre fitoplàncton i núvols. I a més és interessant del que parla.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: