“British Museum London 283 Canopic jars of Neskhons”, David Holt, Flickr
A l’Antic Egipte, el procés de momificació dels difunts no era a l’abast de tothom i, per als qui se’l podien pagar, podia anar, en funció del poder adquisitiu, des d’una simple aplicació externa de natró, per conservar el cadàver, a un procés de momificació molt elaborat.
Als procediments de momificació més complets, s’extreien els pulmons, l’estómac, els intestins i el fetge del cadàver, amb una incisió feta al costat esquerre del ventre.
Aquests òrgans es tractaven, igual que la resta del cadàver, però per separat, amb natró i s’embenaven i es col·locaven als anomenats vasos canòpics.
En alguns casos també s’extreia el cervell pel nas amb l’ajut d’un ganxo; aquest òrgan, però, no es conservava.
El cor, en canvi, es deixava al cos perquè es creia que era el centre del pensament, la voluntat, la memòria i l’emoció i havia d’acompanyar el difunt en el judici al qual havia de ser sotmès aquest per poder passar a l’altra vida.
Amb el temps, els vasos canòpics van anar evolucionant i les tapes van adoptar primer forma de cap humà i més tard, a partir de la dinastia XVIII, van passar a tenir tapes amb formes que representaven cadascun un dels 4 fills d’Horus: Imset, Hapi, Duamutef i Kebehsenuf.
El vas amb tapa en forma de cap humà representava Imset i contenia el fetge, el de tapa en forma de cap de babuí representava Hapi i contenia els pulmons, el de tapa en forma de cap de xacal representava Duamutef i contenia l’estómac, i el de tapa en forma de cap de falcó representava Kebehsenuf i contenia els intestins.
Els vasos canòpics es dipositaven dins d’una arca al costat del sarcòfag.
Font: Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna (2012).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Fantàstic, molt alliçonador, Oriol. Jo em pregunto com podien extraure el cervell pel nas amb un ganxo. Em sorpren perquè en no ser el cervell cap matèria elàstica -almenys és el que jo, profà absolut en aquestes matèries em penso- deuria ser extret quasi esmicolat.
Ja suposo Oriol que aquesta pregunta no me la pots explicar, però no t’ho has preguntat ?.
Sí, Jordi, suposo que no devia de sortir-ne gaire sencer, però, com que era un òrgan al qual no es donava el valor que ara li donem i que era per llençar… Gràcies pel teu comentari.
M’ha agradat molt merci
Faig 1er d’Eso i m’ha anat molt bé per fer un treball
Estic content, Anna, que t’hagi agradat i servit. Gràcies pel teu comentari.