Els vasos canòpics

"British Museum London 283 Canopic jars of Neskhons", David Holt, Flickr

“British Museum London 283 Canopic jars of Neskhons”, David Holt, Flickr

A l’Antic Egipte, el procés de momificació dels difunts no era a l’abast de tothom i, per als qui se’l podien pagar, podia anar, en funció del poder adquisitiu, des d’una simple aplicació externa de natró, per conservar el cadàver, a un procés de momificació molt elaborat.

Als procediments de momificació més complets, s’extreien els pulmons, l’estómac, els intestins i el fetge del cadàver, amb una incisió feta al costat esquerre del ventre.

Aquests òrgans es tractaven, igual que la resta del cadàver, però per separat, amb natró i s’embenaven i es col·locaven als anomenats vasos canòpics.

En alguns casos també s’extreia el cervell pel nas amb l’ajut d’un ganxo; aquest òrgan, però, no es conservava.

El cor, en canvi, es deixava al cos perquè es creia que era el centre del pensament, la voluntat, la memòria i l’emoció i havia d’acompanyar el difunt en el judici al qual havia de ser sotmès aquest per poder passar a l’altra vida.

Amb el temps, els vasos canòpics van anar evolucionant i les tapes van adoptar primer forma de cap humà i més tard, a partir de la dinastia XVIII, van passar a tenir tapes amb formes que representaven cadascun un dels 4 fills d’Horus: Imset, Hapi, Duamutef i Kebehsenuf.

El vas amb tapa en forma de cap humà representava Imset i contenia el fetge, el de tapa en forma de cap de babuí representava Hapi i contenia els pulmons, el de tapa en forma de cap de xacal representava Duamutef i contenia l’estómac, i el de tapa en forma de cap de falcó representava Kebehsenuf  i contenia els intestins.

Els vasos canòpics es dipositaven dins d’una arca al costat del sarcòfag.

FontMòmies egípcies. El secret de la vida eterna (2012).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Els vasos canòpics
  1. Jordi Camps ha dit:

    Fantàstic, molt alliçonador, Oriol. Jo em pregunto com podien extraure el cervell pel nas amb un ganxo. Em sorpren perquè en no ser el cervell cap matèria elàstica -almenys és el que jo, profà absolut en aquestes matèries em penso- deuria ser extret quasi esmicolat.
    Ja suposo Oriol que aquesta pregunta no me la pots explicar, però no t’ho has preguntat ?.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, Jordi, suposo que no devia de sortir-ne gaire sencer, però, com que era un òrgan al qual no es donava el valor que ara li donem i que era per llençar… Gràcies pel teu comentari.

  2. Anna ha dit:

    M’ha agradat molt merci

  3. Anna ha dit:

    Faig 1er d’Eso i m’ha anat molt bé per fer un treball

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: