“Batatas, Patatas, Potatoes”, de Victoria Rachitzky, Flickr
Tots hem sentit (i espero que seguit) la recomanació habitual pel que fa a com s’han de conservar les patates: en un lloc fresc, sec i sense gaire llum.
Seguir aquesta recomanació és vital perquè quan les patates, que són tubercles que a la patatera estan sota terra, queden exposades a la llum augmenten el seu contingut en solanina (un tòxic) per protegir-se de ser consumides pels animals.
La producció de solanina augmenta amb el temps d’exposició a la llum, més encara si la temperatura és alta. Per exemple, a una temperatura de 16º C, exposant la patata a la llum, el seu contingut en solanina es multiplica aproximadament per 4 cada 24h.
La solanina, que no s’elimina amb la cocció, es concentra especialment a la pell, de manera que pelant la patata n’eliminem entre un 30% un 90%, però no l’eliminem tota.
Tot i que no hi ha dosi “segura” de solanina i que el recomanable és minimitzar-ne al màxim la ingesta, es considera que la dosi letal de solanina estaria entre 3 i 6 mg per quilo de massa corporal. És a dir, per a una persona d’uns 70 Kg, entre uns 200 i 500 mg.
A les patates que s’han conservat correctament fins al moment del seu consum n’hi sol a haver menys de 200 mg per quilo, la qual cosa fa que per a un adult d’aquest pes un consum de patates ben conservades tan sols seria perillós si se’n mengés més d’1 Kg, cosa que no sol a ser gens habitual.
Altra cosa seria si les patates s’haguessin conservat malament i, per exemple, els hagués donat molt de temps la llum. Un criteri per saber si això ha passat és quan la patata agafa un to verdós (degut a la clorofil·la) i, en aquest cas, no s’ha de consumir. També, per la mateixa causa, s’aconsella de no consumir les patates que hagin grillat o que presentin vetes negres de míldiu.
Oriol López
Font: Hi ha cap animal que mengi vespes? I 101 preguntes més de la prestigiosa revista New Scientist (2005)
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Molt ben explicat, Oriol! Em sembla que més d’un (aquí m’incloc) ho fem malament… Qui no ha tret els grills amb el ganivet i ha cuit la patata?
Jo també ho havia fet, Aleix, treure els grills de la patata i cuinar-la, perquè no sabia això de la solanina. Gràcies pel teu comentari.
Molt interessant, ja em feia estrany una solanàcia sense cap problema!
Malgrat tot, si tenim en compte les precaucions esmentades per minimitzar la quantitat de solanina que contenen les que ens mengem, no cal pas que renunciem a les patates. Gràcies pel teu comentari, Pep.