Carta a Xavier Sardà

sardà

Benvolgut, o no, Xavier Sardà:

No seré jo qui et recordi l’època en la què eres un gran comunicador. Eren temps de creativitat radiofònica, del senyor Casamajor, Ràdio 4, la SER, La bisagra, La ventana… Anys després va venir Crónicas Marcianas i, tot i que a l’inici vas ser el revers de la porqueria que feia el Pepe Navarro, de mica en mica vas embrutar el teu prestigi. Tanmateix, vas ser lliure d’escollir aquell camí i el teu compte corrent ho va agrair. Ja sé que la televisió no és cap ONG, ja sé que parlar d’ètica en aquest mitjà és quelcom passat de moda, ja sé que ningú pot donar lliçons de res però, què vols que et digui, quan he llegit la notícia de la sentència del TC m’he alegrat.

I per què? Perquè tu, que et puges al púlpit de les veritats absolutes i que obsequies tothom amb la teves patètiques ironies, la teva mala educació i la teva conyeta de milionari que juga a enfant terrible, ara has provat la teva pròpia medecina. Doncs sí, riure’s d’un discapacitat és una absoluta merda. I és encara més merdós quan ve d’una persona intel·ligent. I és que en el teu joc de jubilat d’or, que s’ha construït un enorme tren de joguina a la seva mansió, fruit de ves a saber quin Rosebud freudià, s’adscriuen unes presències en els mitjans de comunicació cada vegada més grolleres i fores de to. Els articles a El Periódico i les tertúlies a Can Basté no fan sinó augmentar en aquest humil blocaire la sensació de que t’acabaràs convertint en el iaio torracollons que tot ho troba malament, excepte les seves frases lapidàries escrites en la pedra de qui tot ho jutja i tot ho critica.

I ara què? Amb quina excusa vindràs? Quina brometa fruit del teu onanisme intel·lectual faràs servir per no demanar perdó? Ah, ja… la culpa va ser del Cárdenas, que és qui va fer l’entrevista. Un altre il·luminat! El cunyat mediocre de l’Arús que va fer carrera amb el seu exèrcit de frikys. El “periolisto” que veia augmentar els seus ingressos gràcies a riure’s de les excentricitats de persones que, en més d’un cas, necessitaven el suport d’algun especialista i no a un trepa endollat.

Xavier Sardà. Javier Cárdenas. Game Over.

Twitter: @alexsocietat

http://societatanonima.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Carta a Xavier Sardà
  1. Victòria Roca ha dit:

    Molt bé. Algú ho havia de dir. I ho has dit impecablement. Ja n’hi ha prou que les vaques, per molt sacralizades que siguin, ens prenguin el pèl. Em fot moltíssim que es creguin que som idiotes i ens ho empassem tot. I no suporto que amparats en cap mena de sacralització absurda es menysprei a ningú i molt menys als que per diferents raons no es poden defendre. Ho abomino. Per aixó et dic, gràcies pel teu article.

  2. Pep Pannon ha dit:

    Felicitats, magnífica carta, crec que resumeix amb poques paraules i ben dites el que molts pensem.

  3. Miguel ha dit:

    La verdad es que en esa época se lucían con el tema de traer gente para directamente reírse de ellos, y mira que guardo buenos recuerdos del programa en general, por el espectáculo que daba pero al margen de ello, se merece un cero, desde luego. Y ciertamente, Cárdenas de lo peor.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: