Qui vol ser a Europa?

Aquesta seria la continuació de l’entrada Amb xantatge polític no anirem enlloc. Ho vàrem deixar amb la reflexió que era important veure el suport que els catalans donen a Europa. No m’atreveixo, per ara, a dir si hi hem de donar suport o no al fet de pertànyer a Europa. És a dir, cada vegada més, tinc més dubtes sobre el meu europeisme.

La UE està formada per estats; això tots ho sabem. Si no ets un estat, no tens ni vot ni paraula. D’aquí que vulguem tenir seient propi per poder decidir-hi coses. Altra cosa és fins a quin punt ens interessa ser-hi o val la pena ser-hi. És sabut per molts que hi ha vida més enllà d’Europa. Ho explicava perfectament Salvador Garcia-Ruiz en un article al novembre del 2011. A banda de tot això, humilment hi afegiria més coses que també em fan ser europeista euroescèptic.

En primer lloc, el que he dit en moltes ocasions. Cap català perdrà la condició d’europeu mentre mantingui la nacionalitat espanyola. N’hi haurà que tindran el desig de deixar de ser espanyol però, el meu consell, és no renunciar a la nacionalitat espanyola mentre Catalunya no formi part (o no) d’Europa cas que no hi pertanyi d’inici. Un altre tema és si realment ens interessa ser europeus o, si Europa es mereix tenir un estat membre com pot ser Catalunya.

A mi em va agafar molt menut però, què fa fer Europa durant la Guerra del Balcans? Quin paper va tenir Europa en la matança de Srebrenica? I, no és el mateix però, i l’OTAN? Quin paper també està tenint Europa en el conflicte de Crimea? Ja entenc que en cap dels casos cap estat formava part de la Unió Europea però, no hi podia fer res? Més a prop és el cas de Crimea i Ucraïna. El cas dels ucraïnesos diguem que són -a excepció de Crimea- proeuropeus però, Europa els està deixat a l’estacada. Així doncs, pensa fer alguna cosa Europa pels catalans? Entenc que no; tampoc crec que ens hagi de treure les castanyes del foc. No parlo en cas d’un conflicte armat ni molt menys, sinó de valors. Els valors d’Europa -aquesta manera de fer tant poc solidària- dista molt dels meus valors…

D’altra banda, us sona Eurosunbelt? Mireu, existeixen les anomenades Megaregions. Són regions on hi ha un gran volum de PIB. Una manera d’apreciar aquestes regions, és a través d’un mapa de contaminació lumínica (on hi ha més llum, més industria i és on hi ha més PIB). Es pot veure en la següent imatge de la NASA del 2012.

Encara al 2010, la Megaregió més important d’Europa (quarta mundial) era Amsterdam-Rotterdam-Ruhr-Flandes-Lille. Per què? Bàsicament, totes les mercaderies procedents de l’Orient, descarreguen allí. Donen tota la volta a Europa per anar allí dalt; amb tot el cost de combustible i de temps que això comporta. Ara, us sona també el corredor del Mediterrani? Entenc que sí. El que anomenem corredor del Mediterrani vindria a ser la regió de València-Barcelona-Marsella-Lió; curiosament, coincideix amb el que era la onzena megaregió a nivell mundial i quarta d’Europa. Enteneu per què Madrid no està ni estarà mai a favor del corredor del Mediterrani? No he trobat informació més actual que la que tenia fa uns anys però, entenc que no ha variat massa; per tant, Catalunya continua formant part de la quarta megaregió Europea.

A tot això cal sumar-li coses prou importants. Un món cada vegada més globalitzat on les coses es fabriquen en una banda del món i es venen en una altra. Uns tipus de negocis els quals, els que no són digitals, la majoria no tenen estoc sinó que serveixen sota comanda; cal ser ràpids. Això fa que, per exemple, Amazon es plantegi (si ja no és un fet) obrir un centre de distribució logística al Prat de Llobregat per subministrar a tota l’àrea mediterrània i també, molt important, la necessitat de poder descarregar en un port mediterrani i posar les mercaderies en un tren per tal d’evitar els dos o tres dies de navegació. Aneu lligant caps?

Deixant de banda que mentre tinguem doble nacionalitat no perdrem drets com a europeus; deixant de banda que podem operar amb euros, o no, perquè hi ha estats que hi operen sense formar part de la UE i també deixant de banda que l’important és la lliure circulació de mercaderies en el qual és fàcil tenir-la, tenint en compte el potencial que té Catalunya, a qui coi l’importa formar part d’una organització “burocratitzada, amorfa, cara i ineficient” com afirma Salvador Garcia que li manca una sèrie de valors?

Us imagineu, si ara ja som la quarta megaregió d’Europa, si fóssim independents i poguéssim fer el corredor del Mediterrani i ser la porta a Europa per tot el que ve d’Orient? Segons alguns estudis, una Catalunya independent seria el quart país més ric de la UE; jo crec que seríem TOP 3 per no dir primers. Penso humilment que subestimem molt Catalunya i la gran posició geostratègica de la que gaudim. No és casual que moltes multinacionals vulguin venir a Barcelona. Barcelona, i Catalunya, gaudeix de la posició que té però, té clima, té cultura, té… té pràcticament de tot que fa que sigui una de les ciutats més potents del món. I, amb ella, Catalunya.

L’únic que li manca a Catalunya, són catalans amb fortes conviccions i voluntat. No hem de tenir por a formar o no part d’Europa. Si avui Alemanya té la clau d’Europa, no em sorprendria gens, amb les premisses que us dic, que demà la tingués Catalunya si volgués. És, purament, una qüestió econòmica i, si bé Catalunya ja seria un país que podria fer una contribució neta, imagineu si li sumem el fet de ser la porta d’entrada d’Europa.

Carles Costa – Qui vol ser a Europa?

_

Quant a

Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UOC i, Persona Humana. ccm1714cat@gmail.com He escrit un llibre: Construint la meva Catalunya ideal. El pots llegir i descarregar des del meu bloc (www.ccm1714.cat).

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Qui vol ser a Europa?
  1. Jordi Camps ha dit:

    Qui vol ser a Europa, pregunteu ? Benvolgut Carles, si aquesta pregunta formés part d’una d’enquesta, el meu NO, seria rotund i contundent. Per què hem de ser a Europa ? Què ens han donat ? Què ens ofereixen ? Quins avantatges tindríem ? Des de que formem part d’aquest maleït consorci, club, catau de feres, doneu-li el nom que vulgueu, hem anat de mal en pitjor. Les subvencions que ens enviaven fa anys per l’agricultura, a les mans de qui van anar a parar ? La pregunta és obvia, als grans cacics andalusos. Quina és la solvència d’aquesta “unió europea” ? Ai las !, abastament han demostrat ser uns inútils, Vós mateix ho heu esmentat en la vostra exposició, sent potser el cas Crimea la més flagrant de les seves actuacions. Actuació la qual no podia ser d’altra manera, tot sigui dit. Els interessos econòmics primen sobre els pobles i això sí que ho han demostrat abastament per activa i per passiva. D’altra banda, si realment mai hi entréssim de ple dret, que ens podria passar ? Doncs si de veritat esdevingués Catalunya un TOP 3, encara hauríem de subvencionar Espanya amb part dels nostres diners perquè se’n sortís de la desfeta. I en això, jo no hi passo, A aquests, ni aigua. Més clar l’aigua, valgui la redundància.
    Val a dir que potser penso així, perquè degut a la meva ja avançada edat, ha niat dintre meu aquella dita castellana: “Por lo que me queda de estar en el convento……….”
    Resumint, que no comptin amb el meu vot.
    Salutacions

    • Carles Costa ha dit:

      Jordi,
      No seré jo qui el convenceré d’entrar a Europa…

      En la meva humil opinió, crec que no hi ha cap país ric dins de la UE. Bé, fals… Alemanya, i, precisament, hi havia veus que en volia sortir perquè era un mal negoci. Aquest mateix seia el cas de Catalunya.

      Gràcies pel comentari.

  2. David BC ha dit:

    En la meva modèstia, que no en sóc gran entès, no hi veig tampoc avantatges de ser a Europa. Un dia va ser un bon somni, construir una mena de pobles agermanats i solidaris, però avui em sembla només una mega-estructura farcida d’interessos dels grans lobbies.
    No aconsegueixo veure què hi perdríem de ser fora. Potser algú m’ho pot explicar?

    • Carles Costa ha dit:

      David,
      Jo tampoc entenc massa de política internacional però, tots apliquem la nostra lògica. Jo, no sóc capaç d’explicar els avantatges; que segur que n’hi ha algun per algú o altre…

      L’important, és el lliure mercat, la resta….

      Gràcies pel comentari

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: