Castells viatgers. “Catalans want to vote. Human towers for democracy”

castellers-1

Els castellers són de mena viatgera. Al segle XIX, les colles de Valls es van fer grans anant, en carro, de poble en poble, pel Camp de Tarragona i el Penedès –i encara una mica més enllà-, resseguint l’atapeït calendari de festes majors. I el 1935 la Nova de Valls protagonitzà el que podríem anomenar el primer viatge llarg del món casteller, encara dins el territori dels Països Catalans: l’anada a Mallorca per plantar-hi castells a les Fires de Palma –en aquella embarcada parcialment “patrocinada” pel comerciant torrenc Esteve Huguet, obsequiat per la Nova amb una camisa de la colla amb les seves inicials brodades: “A.U.”.

Fer viatjar una colla castellera no és pas fàcil: no ho devia ser el 1935 per anar en vaixell a Mallorca i no ho és ara per volar fins a qualsevol recó d’Europa. I menys encara a Tànger,  Nova York, Santiago de Xile, Nova Delhi o Xangai. No ho és perquè els castells mouen molta gent, i això necessita d’una organització considerable, de permisos  de feina i estudis i d’un pressupost que no és balder. Malgrat tot, els castells, en les darreres dècades, han viatjat molt i han conegut món. Han fet Europa de dalt a baix, però també han esdevingut transcontinentals, plantant pilars, torres i castells al Marroc, els Estats Units d’Àmèrica, Xile, la Índia o la Xina.

Molts cops en actuacions específiques, d’altres participant en festivals culturals i, encara, representant la cultura catalana, com en els més de vint-i-cinc Aplecs internacionals de la sardana i mostra de grups folklòrics –que han tingut lloc en diverses capitals del continent- o a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. I el seu (re)coneixement internacional va donar un pas endavant amb la consideració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, el 2010. I, si no viatgen físicament, ho fan com icona: no fa massa setmanes coincidien dues notícies en aquest sentit, l’aparició de sengles fotografies preses en el darrer concurs de castells de Tarragona, una a la portada d’un llibre de l’Oxford University Press i l’altra en un anunci de Microsoft, publicat a la contraportada del The New York Times. Déu n’hi do, doncs, les plataformes de la seva promoció.

I ara, l’Òmnium Cultural, en ple procés sobiranista i com acció d’extensió internacional del dret a decidir del nostre poble, ha tingut la pensada de convocar el que ha anomenat  “Catalans want to vote. Human towers for democracy”. Com diu la convocatòria de la campanya: “El dia 8 de juny, a les 12 h del migdia (hora catalana), 10 colles alçaran castells de forma simultània a llocs significatius de 7 capitals europees i mostraran un mateix lema per dir ben alt i clar que els catalans volem decidir el nostre futur el 9 de novembre: “Catalans want to vote”. Set capitals europees:  Berlín (Xics de Granollers), Brussel·les (Castellers de Vilafranca), Ginebra (Xiquets de Reus), Lisboa (Castellers de Sants), Londres (Joves Xiquets de Valls) i París (Vella dels Xiquets de Valls), amb Barcelona –davant la Sagrada Família i a la Plaça Sant Jaume-, i l’afegitó d’actuacions diverses, el mateix dia i a la mateixa hora, en d’altres indrets deacasa nostra, amb 36 colles fins ara confirmades.

I, com que tot això té el seu cost –i, malgrat els exabruptes de Manos Limpias i les atzagaiades del Partit Popular i Ciutadans, nosaltres, a més de pagar festes dels altres, també paguem les nostres-, l’Òmnium Cultural va obrir un compte a Verkami –és a dir, allò que abans se’n deia una col·lecta popular, però 2.0- per mirar de sufragar una tercera part del cost de l’operació –la resta va a càrrec de l’organització i de les mateixes colles.  Divendres passat –quan es va tancar la possibilitat d’afegir-s’hi-, els 120.000€ que se sol·licitaven havien estat superats en escreix: 3589 mecenes havien aportat 130.505€. Ja deien que els temps canvien: d’un únic comerciant a gairebé 3600 ciutadans de caracterització diversa.

La requesta internacional del fet casteller té moltes explicacions, malgrat les dificultats inicials: des de l’evident espectacularitat i plasticitat dels castells a la facilitat de copsar-ne el sentit i el resultat, des de la manca d’exigències d’infraestructures especials per a les seves actuacions fins al conjunt de valors de cooperació i festa que transmeten també de manera evident. I segurament més. Són aquests valors –i l’espectacularitat- el que han fet que Òmnium els escollís per a la seva campanya d’internacionalització de la consulta, tot i la complexitat organitzativa i el cost. Pit i amunt, Catalans want to vote.

(I si algú es pregunta com és que, si repassem les darreres temporades, a les colles els és més fàcil actuar en d’altres països que a Espanya, els motius també deuen ser diversos, però no massa diferents dels que expliquen que hi ha més universitats amb estudis de llengua i cultura catalanes a Alemanya, França, el Regne Unit o els Estats Units que al nostre benvolgut Regne borbònic, si n’exceptuem els territoris de parla catalana)

PS Amb posterioritat a la redacció d’aquest article, el mapa de la convocatòria s’ha ampliat, tant a fora -amb Roma i els Bordegassos de Vilanova, el mateix dia 8, i d’altres indrets encara dies abans- com a casa nostra, arribant a un total de 62 colles les que hi acabaran col·laborant. Si voleu veure les darreres dades, podeu consultar el llistat que actualitza el diaricasteller.

JOSEP BARGALLÓ VALLS

@JosepBargallo / http://josepbargallo.wordpress.com/

(article publicat a diaricasteller.cat / delcamp.cat el 13/05/2014)

Llicenciat en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona). Màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalana, amb Premi Extraordinari (Universitat Rovira i Virgili). Catedràtic de Secundària. Coordinador de l'àmbit no universitari de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (des de 2011) . Coordinador acadèmic del Postgrau d'Especialista Universitari en Direcció i Gestió de Centres Educatius (URV) (des del curs 2011-2012). Comissionat de l'Ajuntament de Tarragona per al projecte "Biennal de Castells. Tarragona, Patrimonis de la Humanitat". Conseller d’Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2004). Conseller en cap/primer i titular del Departament de la Presidència (2004-2006). Director de l'Institut Ramon Llull (Generalitat de Catalunya i Govern de les Illes Balears) (2006-2010). Diputat al Parlament de Catalunya (1992-2003 i 2006) Vicepresident de la Fundació Josep Irla (des del 2011) He treballat en el món editorial i he estat coordinador de la col·lecció Capitell de Columna edicions (1988-1991) i director literari d'Edicions El Mèdol (1989-1998). He col·laborat en mitjans audiovisuals i he escrit guions de ràdio i de vídeo i, entre d’altres, els diàlegs de La teta i la lluna, llargmetratge dirigit per Bigas Luna (1994). Crític literari en diversos mitjans, he publicat articles monogràfics en revistes i volums especialitzats i, entre d’altres, els següents llibres: Teoria i història literària i cultural: - Comentari de textos literaris (teoria, propostes i terminologia), 1987 (3a edició 1991), en col·laboració. - Literatura catalana del segle XVI al XVIII, 1987. - Manual de mètrica i versificació catalanes, 1991 - Domènec Guansé. Revisió i actualitat, 2005, en col.laboració. - Manual de mètrica i versificació catalanes, 2007 (2ona edició, ampliada i revisada). - Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana, 2007. - Puig i Ferreter. Cinquanta anys després, 2008, en col.laboració. - Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportsmen, 2016. Assaig polític: - Catalunya, horitzó 2014, 2005. - 2005, el Govern de Catalunya, 2005. - L’autonomia de les nacions i les minories nacionals. El cas de Catalunya, 2006. - Una pàtria sòlida en el temps. Un projecte social i nacional per al nou catalanisme del segle XXI, 2006. Història i cultura popular: - Pit i Amunt! Els castells a Torredembarra, 1985. - Cent personatges. Del Baix Penedès al Montsià, 1986, en col·laboració. - La festa major de Torredembarra a la segona meitat del segle XIX, 1988, amb Rosalia Gras. - La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat, 1990, - Guia de les Festes de Santa Tecla. Tarragona. Història, seguici popular i castells, 1994, en col·laboració. - Ball de Diables de Torredembarra. Deu anys d’una tradició centenària, 1997. - El fet casteller. La història i l’actualitat d’un costum tradicional, 2000. - Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades, 2001. - 4 Gats. De Casas a Picasso, 2005, en col·laboració. - Què fem a Frankfurt? La cultura catalana convidada d’honor a la Fira del Llibre 2007, 2007. Edicions en català, castellà, francès, alemany i anglès. - Els castellers. Guia didàctica, 2007, amb Marta Badia i Gerard Elies. - Bandolers, santes i criades. Quatre balls parlats de la Torredembarra vuitcentista. Els manuscrits Llorens-Cortasa, 2010, amb Montserrat Palau i Núria Canyelles. Estudis i edicions : - El ball de Santa Rosalia, 1983, amb Montserrat Palau - 10 narradors, 1989. - Antologia tarragonina, de Josep Pin i Soler, 1992, amb Magí Sunyer. - Abans d'ara. Retrats literaris, de Domènec Guansé, 1994. - Els Xiquets de Valls, de Joan Amades, 2001. - Aquí descansa Nevares, de Pere Calders, 2008. Teatre: - Els Pastorets de Tarragona, 2001 (obra representada els Nadals 2001-2010). Sóc, doncs, eclèctic i de mena tastaolletes, independentista i d'esquerres, amant teòric i pràctic de la cultura popular -colla castellera Nois de la Torre, Ball de Diables de Torredembarra i la Virgília- i interessat una mica obsessivament per la retòrica i la mètrica. Em podeu trobar a: Twitter: @JosepBargallo Facebook: Josep Bargalló Pinterest: Josep Bargalló i també als websites que he linkat

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Castells viatgers. “Catalans want to vote. Human towers for democracy”
  1. […] a diaricasteller.cat / delcamp.cat el 13/05/2014. reproduït a desdelamediterrània el […]

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: