L’increïble cas dels lingüistes que feien la seva feina

Imaginin-se per un moment —encara que els costi una mica— que em presento a un càsting per ser el nou presentador del telenotícies de TVE i que, amb dos collons com dos melons, m’assec a la cadira i començo la prova:

Bona noche, estimados telespectadores. Hoy comienzamos el telediario con una nutíssia espectacular endonde las haiga: un gato que ha salvado a un nadón de solo dos meses de ser atacado por un perraco. Sortosamente, gracias al felino, la criatura se encuentra ara mismo lla adormido en su kely sano y estalvio.

Què? Com ho veuen? Aconseguiria la feina o més aviat se’n fotrien de mi? La segona, oi? És clar, com és lògic, una persona —per molt “bon periodista” que es consideri— no pot pas esdevenir comunicador de res si no domina l’idioma amb què ha de comunicar. No pot pas esdevenir res que no sigui una riota professional, diria jo. És com si un individu incapaç de sumar un més un vol treballar de matemàtic o d’estadístic. Suposo que estaran d’acord amb mi que això seria ridícul i gairebé grotesc.

Curiosament, però, aquest raonament lògic sobre competències i aptituds professionals deixa de tenir sentit quan entra en joc la llengua catalana. O això pretenen certs ensumallufes amb els fums de l’orgull (o les ventositats de l’orgull, que potser seria més adient) una mica enlairats. Mirin, si no s’ho creuen, aquesta notícia sobre unes paraules del Gran Comunicador, @AlbertCastillon.

Oh! Valga’m Déu! Le pusieron una lingüista! Sí, sí, ho han llegit bé, un lingüista per controlar que algú que té l’idioma com a eina principal de la seva professió no faci cagarades d’elefant (com les que sovint, per cert, hem pogut sentir als nostres mitjans públics). Això és una aberració. Això és, per entendre’ns, com posar semàfors per controlar el trànsit d’una gran ciutat. O com posar persones al Metro o a l’autobús perquè controlin si els usuaris i usuàries han pagat el bitllet. O com posar una persona a córrer entre els futbolistes per determinar si compleixen o no el reglament mentre disputen un partit de futbol. És quelcom totalment fora de lloc, com comprendran. Concretament, podríem dir que és una cosa de nazis. O d’etarres, no ho sé. Potser de nazis etarres amb barba, turbant i AK-47. Sí, exacte, això mateix: posar gent a controlar que altres persones facin bé la seva feina és cosa de nazietarres-talibans. Sobretot si la persona controlada exerceix un càrrec públic.

Apa, ja està, ja ho he dit. Ara els he de deixar que he d’anar a votar (si els Gossos Mossos de CiU m’ho permeten). Bé, primer hauré de mirar si la papereta del partit que vull votar està disponible, és clar. Que això en una democràcia tan modèlica com la nostra bé podria passar. Ah! I que al sobre que agafi, teòricament buit, no hi hagi cap papereta del PP prèviament entaforada per un bon demòcrata. Ai! Que bonica La Festa de La Democràcia!

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Altres
2 comments on “L’increïble cas dels lingüistes que feien la seva feina
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    M’haureu de perdonar, però serà perquè avui tinc el cap molt, però molt espès, cosa que fa que no hagi entès bé el sentit què voleu donar al vostre article, tot i que l’he llegit varies vegades.
    Us diré allò que jo he interpretat: És que esteu en contra de que li hagin posat un lingüista a aquest tal Sr. Castillón ? O és que el vostre article està fet amb ironia i sorna ?

  2. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Perdoneu, però és que al meu anterior comentari, no he activat la casella que em permetria rebre el vostre comentari, si és que me’l feu. Ara l’activo

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: