720.000 raons per dir no a la selecció espanyola

roja

Sí, efectivament, fan de la roja, faré demagògia. Et parlaré del vergonyós nivell d’atur i, no només d’això, et parlaré de la reforma laboral, de les retallades en les prestacions socials, en els subsidis i en la merkeliana i troikana insistència en carregar-se tot allò que protegeixi a les capes amb més risc d’exclusió social. O, si vols, et parlaré de la frustrada llei de dependència. Et parlaré de com, cada dia, en pobles i ciutats, hi ha persones que necessiten un suport que aquesta societat que tu i jo, i Piqué, i Sergio Ramos, i Casillas, integrem i neguem perquè hi ha altres prioritats. Una societat esbojarrada, insensible, inhumana, caòtica i acomplexada davant de la mediocritat política, econòmica i intel·lectual.

Sí, fan de la roja, del Barça, del Madrid o del València, faré demagògia. Et parlaré de les miserables ajudes que reben els investigadors o dels talents que se’n van a viure a l’estranger perquè aquí ni es valora, ni es respecta la intel·ligència. I no es renoven les beques d’investigació, i s’acaben els projectes a la meitat, i es nega la possibilitat d’avançar en la societat del coneixement. També, si vols, et parlaré de les llistes d’espera als hospitals, dels quiròfans que han tancat, dels centres d’atenció primària que, en el millor dels casos han limitat horaris i, en els pitjors, ja et pots imaginar què ha passat.

Sí, futbolero com jo. Que, com jo, fas servir el futbol, a vegades com a distracció, a vegades amb passió, a vegades amb distància, a vegades amb bogeria, però sempre com una mena de finestra temporal que et permet allunyar-te una mica d’allò que ets. Faré demagògia. I et parlaré de què es podria fer amb els més de 15 milions d’euros que cobraran uns milionaris. Et parlaré dels equilibris que fan les escoles públiques per formar ciutadans amb futur o de la força de voluntat dels professors per continuar sent professionals de l’ensenyament, tot i l’atàvic menyspreu de totes les administracions. I sé que no t’agradarà que ho faci, però et demano que amb cada gol de la selecció, visualitzis el rostre d’un familiar, un amic, un veí, un conegut o un saludat que ho està passant malament. Sí, ja… és demagògia. Sí, ja… són les lleis del mercat… Sí, ja, és el capitalisme. Sí, ja… sóc un hipòcrita. Sí, ja…

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “720.000 raons per dir no a la selecció espanyola
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Jo penso que tot aquesta indústria del futbol, no solament és una presa de pèl, un medi per fer sortir a la foto a certs personatges interessats i alguna vegada corruptes, i una arma de manipulació massiva. Més a més, és una indústria immoral, perquè ens hauria de caure la cara de vergonya (fins i tot jo mateix que odio el futbol amb tot el meu cor) de veure quines pasterades de diners cobren aquesta gent, pel fet que la natura no els ha donat la possibilitat de tenir el cervell al seu lloc, sinó a llurs cames i peus. I ens hauria de caure la cara de vergonya de veure Messi que és el futbolero més ben pagat del món.
    Mentrestant, aquells científics, químics, bioquímics, metges, investigadors, etc. que poden fer que la nostra vida pugui ser salvada o millorada en un moment donat de la nostra singladura per aquest món tan difícil, aquests amb quatre raves s’han de conformar, si és que no han de marxar cap a altres terres.
    Mentrestant tenim aquelles persones depenents, no tenen ni un ral per escalfar-se, ni per fotre’s un mos de pa a la boca. Mentrestant, mai no s’havia arribat al grau de pobresa i fam que passen les mainades, i no solament a l’Àfrica, sinó aquí, a casa nostra. Ni immediatament després de la guerra civil, jo mai no vaig veure la fam com l’estic veient ara i cada dia.
    I per acabar, em cau el cor de vergonya, quan veig moltes mainades disfressats amb la samarreta d’un club, al nom del jugador a l’esquena, com si això fos la icona o fita d’allò que haurien d’esdevenir quan siguin grans.

  2. David BC ha dit:

    Estem ben malalts. En aquesta societat falla alguna cosa de base. Ens exclamarem molt, però els estadis seguiran plens.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: