EL CAP D’UN CAP DE PUTA

Francis Gall va ser un brillant científic del principis del segle XIX, que va fer grans descobriments sobre el cervell humà i el seu funcionament. Va trobar una nova tècnica per a la dissecció del cervell, va distingir entre substància gris i substància blanca i va demostrar que la primera era una xarxa nerviosa. Va explicar que el motiu dels plecs existents en la superfície cerebral era per la necessitat d’augmentar-ne la superfície.
També va demostrar que en el cervell estaven localitzades totes les facultats i sensacions de l’ésser humà. Però aquest científic va desenvolupar els seus treballs en una direcció errònia, va acabant relacionant les parts del cervell amb diferències temperamentals, i això arran de l’observació dels seus deixebles de la facultat de Viena, per exemple: els estudiants d’ulls sortints eren els que aprenien de seguida i coses per l’estil. Gall va fundar la frenologia, és a dir, l’art d’endevinar el caràcter de l’ésser humà mitjançant la palpació dels contorns cranials. Finalment va passar a la història com un carallot i un xarlatà…
No sé si tindrà a veure o no amb tot el dit abans, però fa poc Duran i Lleida ha dit una sèrie de coses – a les quals ja ens tenia acostumats- sobre el Dret a Decidir, la Consulta, el Dret a l’Autodeterminació de Catalunya que no han estat gaire encertades i posteriorment en part a rectificat i ratificat en el que li ha convingut. A Duran i Lleida, pel fet de ser calb – el meu respecte per als calbs- se li poden veure perfectament les formes cranials i no sé quina conclusió en trauria Gall sobre la seva personalitat, però possiblement l’escriptor indi Rabindranath Tagore li recitaria els seus versos: “El gosset aviciat creu que tot l’ univers conspira per prendre-li el lloc.”

Autor: Francesc Rebolledo

Quant a Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)