LA GUERRA DELS SEGADORS AL PLA D’URGELL. ESPECIAL INCÍS EN EL CAS DE MOLLERUSSA

Context històric
Felip IV, va començar a regnar el 1621, era jove i inexpert, aquests defectes són accentuats per la mentalitat i caràcter del seu ministre Gaspar de Guzmán i Pimentel, comte d’ Olivares i duc de Sanlúcar, i comença “La temptativa de desnacionalització violenta i l’alçament de Catalunya.”[1] El comte-duc estava decidit a actuar fermament en tots els ordes, tant en l’interior com a l’exterior, quan realment la caiguda de l’imperi castellà era inevitable i la retirada i la modèstia eren els millors camins. L’actitud violenta d’aquest home va provocar l’anomenada “Guerra dels trenta anys” a escala de tota Europa i finalment l’alçament de Portugal i Catalunya.[2]
El 1626 el comte-duc d ‘Olivares, que intentava apedaçar l’imperi que tenia Castella a Europa proposà a Catalunya que aportés diners, armes i homes per als projectes militars de Castella. Catalunya refusà al·legant que ja feia un esforç superior a les seves possibilitats.
L’exèrcit francès, comandat per Condé, va atacar el Rosselló (aleshores encara no s’havia annexionat a França) el juny de 1639, Catalunya va disposar-se a la lluita, els catalans van demanar al rei que ells sols defensessin el Principat, però s’hi va negar.[3] La lluita va girar al voltant de Salses, la qual va ser rendida als francesos per un alcaid espanyol, subornat pels francesos. La lluita per defensar el Rosselló fou sagnant, no obstant va acabar amb victòria ja que els francesos va haver de retirar-se, però va augmentar l’abisme entre la Cort de Castella i Catalunya.[4]
Durant la guerra amb França, la pagesia catalana es va veure obligada a allotjar en les seves pròpies cases l’exèrcit castellà, format en bona part, per mercenaris suïssos, flamencs i italians. La càrrega que comportava la guerra, el sosteniment de les tropes i els excessos dels soldats estrangers provocaren l’exasperació de la pagesia catalana. Tot això va provocar la insurrecció dels camperols catalans, que uniren llurs objectius a les institucions catalanes i amb la clerecia.
El dia de Corpus de 1640, bandes de segadors entraren a Barcelona, Pau Claris, President de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana. Començà la Guerra dels Segadors, una guerra d’onze anys, en què cap dels dos bàndols s’imposà clarament. El 1640 es va fer el pacte de Ceret pel qual el rei francès, Lluís XIII es comprometia a donar ajut militar a Catalunya contra Castella i que quedaria com una república lliure sota la seva protecció. Però la invasió de Catalunya per Felip IV, la pressió del ministre Richelieu es va haver de proclamar Lluís XIII comte de Barcelona[5].

Pau Claris, president de la Generalitat de Catalunya durant la guerra dels Segadors

Pau Claris, president de la Generalitat de Catalunya durant la guerra dels Segadors


Per una altra banda la Guerra dels Segadors va ser també un conflicte civil entre catalans ja que també hi van haver a Catalunya partidaris del monarca castellà –que eren nomenats despectivament mal afectes- que al principi eren minoria i circumscrits bàsicament entre a la noblesa, però el desengany dels catalans envers els francesos –suposats aliats- va fer que molts es passin als filo-castellans i eren de totes les classes socials i en totes les institucions del país[6].
Les males anyades de 1650 i 1651 van deixar el país exhaust, es va estendre la pesta des de 1650 que va delmar la població de les ciutats i el camp. Els allotjaments a soldats francesos i les lleves van exhaurir l’economia dels municipis catalans.[7] Va ser precisament les protestes de les viles i llocs del Pla d’Urgell –a més de la Segarra- les més intenses pels abusos dels soldats –fossin castellans o francesos- per motiu dels allotjaments[8].
i Felip IV, després de la rebel·lió de Portugal, acomiadà el comte-duc i jurà les constitucions catalanes, aconseguint això la reconciliació amb Catalunya i la fi de la guerra amb el tractat dels Pirineus (1659) i l’annexió de la Catalunya nord per part de França[9].
Urgell, Pla d’Urgell o plana d’Urgell: context geogràfic
Durant la guerra dels Segadors no existia la divisió administrativa actual en comarques i per tant tampoc el Pla d’Urgell i quan els cronistes i documentalistes de l’època parlen d’Urgell o plana d’Urgell hi és inclòs l’actual Pla d’Urgell però a més també cal incloure-hi les comarques de l’ Urgell, Segrià, Garrigues i la Noguera. Per exemple Pere Gil seva en la “Seva Geografia de Catalunya” diu: “Lo. 18a es Urgell, entenent per Urgell no La Seu, ni lo Bisbat, sino lo Pla de Urgell..[10].” i cita poblacions que cal estar-hi ben acord com: “ Bellpuig, Prexana, Belianas, Vilanova, Miralcamp, Golmes, Mollerussa, Sidemon, Lopoal, Lo palau[11]…” i d’altres que no pertanyen a l’actual Pla d’Urgell però sí que formen part de l’Urgell geogràfic i històric com: “Lo Tarros, La Foliola, Laguardia, Tornabous, Anglanssola[12]…” i d’altres que no pertanyen ni geogràficament ni administrativament sinó a les Garrigues com Castellots, Arbeca, Esplugacaba, Siutadella, Fulleda.[13] Aquestes contradiccions que trobem en Pere Gil que va fer la seva obra a cavall dels segles XVI i XVII són un exemple que podríem trobar en d’altres geògrafs, historiadors etc.
Per exemple tenim el següent text de l’any 1650 que diu: “Porque el enemigo a más de que ocupar Lérida y Tarragona y por consiguiente haze contribuirse a toda la comarca de Lérida y tierra de Urgel hasta la vegeria de Tárraga y la de Agramunt.. [14]” parla d’una sèrie de poblacions que no pertanyen al que seria l’actual demarcació del Pla d’Urgell però sens dubte la inclou. . Aquesta terme geogràfic d’Urgell que s’empra durant el segle XVII cal entendre que estava situada entre les fortaleses d’Arbeca, Bellpuig, Balaguer i Lleida i per tant era escenari dels atacs i contratacs a les fortificacions dels municipis abans esmentats que eren força importants.
La guerra dels Segadors a alguns dels municipis del Pla d’Urgell
Barbens
Rocabertí cita que sota la dominació francesa “l’heretgia es predicava i consentia en alguns llocs, com Barbens. [15]” És molt probable que entre la tropa francesa hi hagués alguns protestants –hugonots, preferentment- però la religió dominant a França era la catòlica i si entre la soldadesca hi havia hugonots que practicaven llur religió és normal, ara bé, aquesta propaganda tenia més la intenció de deteriorar la causa franco-catalana en favor de la castellana.
Bell-lloc d’Urgell
La Generalitat de Catalunya relata que al 1645 soldats francesos en diverses poblacions catalanes havien comès robatoris etc i concretament que a la plana d’Urgell havien saquejat cinc esglésies[16]. També es diu que als anteriors saquejos cal afegir-hi desordes a d’altres poblacions entre elles Bell-lloc d’Urgell i diu així: “excessos y desórdens se ajustan los que estos dies del mes de janer corrent se han representat als senyors deputats per diferents síndichs ab suplicacions que.s llegiren la última Trentasisena, com són de la vila de Piera, de la parròchia de Sant Jaume de Noya, de Sancht Martí de Sasgayolas, de segur, de la Guàrdia, de Cardedeu, de Vimbodí, de la Parera, de Belloch (vol dir Bell-lloc d’Urgell)… que los soldats francesos de peu y de a cavall, a més que.s fan donar menjar y bèurer er ells, per sos criats, per los cavalls y cavalcaduras, sens pagar cosa alguna, no volen estar ab ordre algú en los alotjaments, ans bé se aposentan allà a hont los apar, y maltractan fins arribar a matar…[17]”
Així tenim que el 1657, s’envia un memorial a l’agent de la generalitat de Catalunya en la cort de Felip IV i entre d’altres dóna compte de: “La relació de la universitat del terme de Belloc[18].”
El 1638 el veguer de Lleida va prometre a Bell-lloc dos soldats per no haver-hi gent preparades per a tal ofici i es va haver de prometre la donació de 55 lliures.[19]
El 1640 es van ajuntar els tres braços, per l’estament eclesiàstic no va comparèixer ningú però en l’estament militar va comparèixer entre d’altres Joan Pau de Belloch, donzell,[20] és a dir jove noble que no ha rebut encara les armes[21]. Era el propòsit fer la taxa de salaris que s’havien d’abonar als militars i esperar la contesta dels representants dels braços[22].
El 1638 tenim el cas que el veguer de Lleida va prometre a Bell-lloc dos soldats, i com que no hi havia en aquest municipi persones preparades la obligació es va reduir a diner i els van fer prometre que donessin 55 lliures els quals “vectigals” (s’ha d’entendre imposició o taxa) a Catalunya són prohibits[23].
Al 1657 tenim una sèrie de relacions enviades a Agustí Berardo (Bernardo?) agent de la Generalitat de Catalunya i s’envi una relació de la universitat de Bell-lloc (la universitat vindria a ser avui dia l’ajuntament)[24].
250px-Count-Duke_of_Olivares
Fondarella
El 1640, just quan començava la guerra dels Segadors, que els diputats van ajuntar els braços generals perquè els membres dels tres estaments prestessin jurament de fidelitat ja que encara no l’havien fet. Així tenim que entre tots els representants dels diferents estaments, viles i ciutats hi era Joan Angua en qualitat de síndic de Mollerussa i de Miralcamp, Fondarella i Sidamon[25]. El síndic era, a la Corona catalano-aragonesa el representant de les ciutats i les viles reials a les corts.
Margalef
Margalef avui dia forma part del terme municipal de Torregrossa, però fa temps havia tingut municipi propi ja s’esmenta a finals del segle XI[26]I –segons algunes fonts- hi ha restes de la primitiva església (únicament en resta de la façana), Margalef va formar part de la senyoria de Torregrossa des del segle XIII[27]., Al fogatge de 1365-1370 apareix Margalef, amb 34 focs i Pere Ramon ça Costa com el seu senyor i se’l classifica com a lloc[28]. En el fogatge de 1378 Margalef ens apareix amb 12 focs i dins de la vegueria de Lleida, però el nom del seu senyor no s’especifica[29]. També que pertany al bisbat de Lleida (com Torregrossa, òbviament) i que és lloc[30]. No obstant a la Gran Geografia comarcal de Catalunya consta que va quedar despoblada al primer terç del segle XV[31].
No devia quedar despoblada del tot o potser es va repoblar posteriorment ja que existeixen dades que durant la Guerra dels Segadors, se l’esmenta sovint en els Dietaris de la Generalitat de Catalunya respecte si pagava els impostos derivats de la guerra i es parla dels taulers, o funcionaris i diu que els taulers de les Borges, Arbeca, Juneda, Margalef i d’altres tenien de salari a 2 sous per lliura[32]. Per tant si el dietari de la Generalitat relaciona Margalef amb d’altres poblacions com he esmentat i que tenia un tauler i el que cobrava, és Margalef estava per força habitada. El 1656 es diu que de la taula de Lleida i la seva col·lecta falten per pagar la terça.
A més cita Arbeca, les Borges, Vilanova de la Barca juntament amb Margalef i d’altres i el dietari de la Generalitat diu també d’aquestes poblacions “guerra així matiex”[33] és a dir que aquestes poblacions patien la guerra.
El mateix 1656 de la taula de Lleida i la seva col·lecta faltaven per pagar la terça Alcarràs, Vilanova de la Barca, Arbeca, Margalef i d’altres i diu “guerra així matex[34]”

Mollerussa
Segons tres fons historiogràfiques Mollerussa fou un dels escenaris de la Guerra dels Segadors, són la Antoni de Bofarull, Josep Sanabre i el treball “Els setges de Lleida (1644-1647)”i les aniré exposant:
1- Antoni de Bofarull (Reus 1821-Barcelona 1892) va treballar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó el 1846 fins a la seva mort, uns dels propulsors de la Renaixença catalana durant la primera part de la seva carrera va ser la divulgació històrica a l’estil romàntic, per la seva enemistat a Víctor Balaguer va voler escriure la història de Catalunya de cap a peus –per contrapesar les obres històriques de Balaguer- basant-se en criteris bàsicament documentals i segons els cànons del criticisme. La seva “Historia crítica (civil y eclesiàstica) de Catalunya” que amb crítiques cal destacar com a seriosa i una mica conservadora ideològicament[35].
El general francès Harcourt, havia enviat part de les seves tropes a Agramunt i una altra part a devastar els sembrats dels camps de Tarragona, perquè no fessin cap servei a l’enemic. Més tard, Harcourt va idear ocupar tota la plana d’Urgell. Mollerussa estava ocupada i fortificada per Cantelmi, i hi va enviar als seus lloctinents: el català Sacosta i el francès Saint-onez, els quals atacaren Mollerussa el vuit de maig i ben aviat la van rendir.[36]
2-Josep Sanabre i Sanromà. (Bonastre 1892-Barcelona 1976). Va estudiar la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona i paral·lelament comença la seva simpatia pel catalanisme polític. La seva vocació històrica es deu a Rovira i Virgili per la seva crida al jovent català el 1924. De 1926 a 1930 va treballar a l’arxiu municipal de Barcelona. El 1928 va reorganitzar l’arxiu diocesà de Barcelona, al Vaticà va estudiar arxivística i diplomàtica. A París el 1935, a la Biblioteca nacional va estudiar el govern de Catalunya de 1644-1651. El 1956 va culminar la recerca als arxius romans sobre la guerra dels Segadors. La seva obra sobre aquesta guerra va donar més realitat a tot l’escrit per la historiografia francesa, espanyola i catalana i va deixar palesa la manipulació francesa envers les institucions i líders catalans d’aquell conflicte[37].
El Mariscal francès La Mothe ataca Agramunt i literalment: ”[38]“…cient totalmente liberado de enemigos el Pla d’Urgell[39]. A final d’abril es va instal·lar a Cervera, des d’ on el mariscal es apoderar d’altres poblacions com Mollerussa, i preparant la batalla contra Cantelmo i Mortara.[40]
3-L’obra “Els setges de Lleida (1644-1647)” feta per Juan Luis Gonzalo, Ángeles Ribes i Óscar Uceda. El treball va ser publicat per l’Ajuntament de Lleida i parla de la guerra dels Segadors només centrant-se en els setges de Lleida i per tant en les campanyes de 1642, 1644. Els seus autors mateixos diuen: “Aquest llibre té l’objectiu d’explicar i dona a conèixer les batalles i setges que es van produir a Lleida i els seus voltants durant aquest període.” aleshores els autors no es centren en Mollerussa –ni en la resta de poblacions de la terra ferma- sinó que és un lloc que es cita per la seva proximitat amb Lleida. Els moviments dels exèrcits castellans i dels franco-catalans si passen per Mollerussa és perquè és una població que està al camí que duu a la capital de la terra ferma i la cita de la capital del Pla d’Urgell és mínima i inferior als altres autors i diu tan sols: El 17 d’abril de 1645 va sortir de Barcelona un exèrcit francès (cal recordar que al principi de la guerra dels Segadors França era aliada de Catalunya) comandat per Harcourt mateix i sense cap mena d’oposició va anar conquerint poblacions com Agramunt, Cervera i Mollerussa.[41]
Les tres fonts anteriors col·loquen Mollerussa com un dels escenaris de la guerra dels Segadors, no obstant cada un ho fa amb certa variació, això mereix ser objecte d’estudi.
Qui eren els protagonistes que han esmentat els estudiosos abans?:
Harcourt, Enric de Lorena, comte de. General francès noble i militar. El 1644 va ser nomenat Virrei de Catalunya per part del rei francès, contra l’exèrcit de Castella. Es va apoderar de Roses i Balaguer, però va fracassar a la batalla de Lleida. Harcourt va ser un dels més grans generals de la seva època.[42]
Cantelmi, Andreu duc de Popoli Va néixer a Nàpols i pertanyia a una noble família de la noblesa napolitana. Va servir a l’exèrcit castellà a Flandes. Quan Catalunya es va aixecar en armes contra Felip IV, aquest el va nomenar Virrei de Catalunya i comandava les tropes castellanes que actuaven contra els catalans. Va ser derrotat el 22 de juny de 1645 a la batalla de Llorens pel mariscal francès Harcourt i es va haver d’aixoplugar a Balaguer, població que va assetjar i prendre el general francès Harcourt que estava del costat dels franco-catalans.[43]
Golmés
A Golmés hi va haver la presència, durant la guerra dels Segadors, d’un terç (els terços eren les unitats militars castellanes armades amb arcabussos, piques i mosquetons i eren mercenaris i van provocar l’exasperació dels catalans pels seus excessos[44]) anomenat “Magaloty” format bàsicament per soldats italians del regne de Nàpols qui eren aliats de Felip IV i queda constància que aquest terci enemic de Catalunya va entrar a Golmés i per la força van prendre:
A Joan Tuyxent: una somera de deu anys, una pollina de dos anys i una altra de tres.
A Lloys Sants: un burro de tres anys
Joan Vellet: dues someres.
Antoni Molner: una somera de cinc anys
A Francesc Pujalt: dos rucs.
A Jaume Berart: dues egües
A mossèn March Pelliçó: una mula de quatre anys
A Sebastià Jovells: una egua de quatre anys i una mula de sis.
A Jaume Sapera: una egua
A Jaume Llorens: un ruc
A Pere Joan Balle: dues mules
A mossèn Felip Llobera: dues mules
A Joan Sol: una mula
A Sebastià Braqué: una somera
A la vídua Çepera: una egua de dotze anys i dues mules.
A la vídua Clarissona: una pollina i una vedella
A Joan Llorens: un vedell
A part de tots els particulars dits anteriorment van prendre a la vila de Golmés catorze botines.[45]
Linyola
En el cas de Linyola que abans de començar la guerra dels Segadors pertanyia a la baronia de Bellpuig, va restar al marge de la guerra, després, començats els actes bèl·lics les tropes de Castella van ocupar Lleida al juliol de 1644 i des de la capital de la terra ferma atacaven les planes de l’ Urgell. Balaguer, Àger i Agramunt es van rendir a Felip IV ja que molts catalans estaven tips de l’arrogància de les tropes franceses que hom suposava que eren aliades de Catalunya[46].
El general la Motte (de qui ja he parlat anteriorment) va ser substituït pel comte Harcourt i es va dirigir amb les tropes franceses cap a les planes de l’ Urgell el 1645, va instal·lar el seu quarter general a Linyola i des d ’allí va enviar Saint-Onez a atacar Camarasa, on va derrotar les tropes castellanes i posteriorment va atacar Balaguer, la qual es va rendir al rei de França[47].
Ivars d’Urgell
Tenim la notícia que el dos d’abril de 1655 que el sobrecullidor de la Generalitat de la part de ponent va pagar a la Generalitat la terça dels mesos de gener, febrer i març de 1654 del dret ordinari i de guerra. Del dret ordinari de les taules de Balaguer faltaven per pagar la d’ Ivars d’Urgell, a més de Agramunt, Santa Linya, Artesa, Tragó, Castelló de Farfanya, Tiurana, Àger, Linyola entre d’altres.[48]
La Generalitat de Catalunya per cobrar els impostos per pagar la guerra –i d’altres- tenia Catalunya una sèrie de districte anomenats col·lecta que servien per punt de recaptació de certs impostos, és a dir, el lloc on eren recaptats.
A l’octubre 1646 al dietari de la Generalitat es diu: “Molt Il·lustre senyor: Per a subvenir a la necessitat present d’esta província, per occasió que lo enemich ab numerós exèrcit és entrat dins la plassa de Urgell, y té ja vuy occupades las vilas de Arbeca, Bellpuig, Juneda, Anglasola, Tàrrega y altras vilas de dita plana..[49].”
El 1640 el síndic d’Ivars d’Urgell, Rafel Rubinat està present amb els síndics i representants d’altres estaments per acordar la presa d’armes per motius únicament defensius de Catalunya i impedir la invasió de les milícies que estan a les parts de llevant i de ponent que han provocat: “horrendos sacrilegis que han comès cremant iglésies y en ellas lo Santíssim Sagrament..[50].” i que totes les persones dels tres estaments a títol particular com del braç o lloc que representen prestar jurament[51].
Vilanova de Bellpuig
De la guerra dels Segadors sembla ser que no hi ha referències directes en aquesta població però sí que n’hi ha del dia a dia que demostren les penalitats que passava la gent de Vilanova. Per exemple el 1643 el batlle Anton Joan Serrano i els jurats Francesc Viladot i Pau Tudela va demanar 200 lliures a Joan Massot de Juneda per poder pagar als creditors[52].
El 8 de febrer de 1651, l’alcalde Jaume Tudela va demanar 500 lliures a Joan Aixalà per pagar als creditors de la vila[53].
Vilanova de Bellpuig formava part –com d’altres poblacions del Pla d’Urgell- de la baronia de Bellpuig i era propietat dels ducs de Sessa els quals vivien a Madrid i feien costat a Felip IV i els seus béns van ser segrestats i un cop acabada la guerra van tornar a mans del duc de Sessa[54].
Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “LA GUERRA DELS SEGADORS AL PLA D’URGELL. ESPECIAL INCÍS EN EL CAS DE MOLLERUSSA
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Molt alliçonador, pedagògic i altament instructiu les vostres publicacions sobre la nostra història. Publicacions les quals jo, personalment llegeixo amb molt de deler.
    No m’importa en absolut que m’aneu instruint d’aquesta manera

Els comentaris estan tancats.