LA CONQUESTA DE VALÈNCIA I ELS REPOBLADORS LLEIDATANS RESUM SOBRE LA RELACIÓ ENTRE TOPONÍMS DEL PLA D’URGELL I ANTROPONÍMS VALENCIANS

• Context històric
Jaume I, dit el conqueridor un cop va aconseguir la submissió de la noblesa del seu regne i va arranjar les qüestions del comtat d’Urgell va planificar una política d’expansió per a Catalunya-Aragó. La conquesta de Mallorca, el 31 de desembre de 1229 , el 17 de juny de 1231 Menorca es sotmet com a tributària i això dóna al sobirà català un gran prestigi i amb Mallorca comença l’expansió catalana per la Mediterrània.
Però la conquesta del regne sarraí de València era més una empresa peninsular, guerra que va ser més dura i llarga que la mallorquina, i Jaume I va haver de fer la guerra contra els sarraïns intermitentment per motius d’estat (la successió del regne de Navarra, les pressions del Papa etc.). La conquesta del regne comença el 1232 i les contrades septentrionals van ser ocupades ràpidament La capital valenciana va caure en mans catalanes el 28 de setembre de 1238 i el conqueridor, amb emoció va dir: “E quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del cavall e endreçam-nos vers Orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déu nos havia feita .”
Tots els historiadors destaquen la participació lleidatana per damunt dels altres, Soldevila diu: “El vincle entre les dues contrades germanes fou l’ idioma. Dut, principalment, per gents dels Plans de Lleida i d’Urgell ” També Lladonosa afirma que molts prohoms lleidatans acompanyaren a Jaume I, com el bisbe Berenguer d’Erill i Guerau de Cervera, senyor de Juneda. Guillem de Cardona entre d’altres.
• València i els conqueridors i repobladors lleidatans. Els diferents sistemes de repoblament cristià.
El repoblament cristià de les terres reconquerides als sarraïns va ser tres tipus, segons l’època i el territori: Catalunya va ser repoblada fins Barcelona pel sistema d’aprisió. Al segle XII va ser el cartes de poblament en què es feien concessions de llibertats i franquícies per atreure grans masses de gent i Mallorca i València van ser repoblades pel sistema de repartiment
Concepte d’aprisió, cartes de poblament i Repartiment. Exemples
Aprisió: era una modalitat de colonització fonamentada en un precepte de la legislació visigoda que establia que qualsevol home que hagués romput i explotat una terra erma i, en conseqüència pública durant 30 anys sense interrupció, n’esdevindria el legítim propietari. L’aprisió amb el suport i sota l’empenta del poder comtal, fou especialment utilitzada durant els segles IX i X en el repoblament de la Catalunya vella i va donar origen a un gran nombre de pagesos propietaris de petites explotacions de tipus familiar o alous . Salrach afirma que els pagesos aprisadors de vegades de manera espontània i clandestina i d’altres de manera organitzada ocupaven terres i que l’aprisió era pròpia de la Catalunya vella . Cabanes afirma que Catalunya havia estat repoblada fins Barcelona pel sistema d’aprisió . D’altres fonts afirmen que l’aprisió va donar lloc a l’ocupació d’ extensions de terres en grans, mitjanes i petites segons la condició social i possibilitat dels seus aprisadors (nobles, magnats, grans monestirs o gent senzilla) però encara en l’avenç cristià per la Catalunya nova es troba documentació de la possessió de terres pel mètode d’aprisió .

Escultura que representa el rei Jaume I, a València

o Un exemple d’aprisió al Pla d’Urgell, el cas de Mollerussa
Un exemple de l ’anteriorment dit el tenim en un document datat el 24 de desembre de 1157 tenim la suposada carta de població de Mollerussa , en què els domadors són Arnau Berenguer d’Anglesola, amb els seus fills Berenguer, Bernat i Berenguer Arnau, i els néts del primer Berenguer, Bernat i Arnau. No es tracta d’una carta de poblament, es tracta d’una donació Arnau Berenguer a Arnau Rufaca
“24 de desembre de 1157.
Trasllat fidel fet el 28 de juny de 1199. En nom de Déu. Jo Arnau Berenguer i els meus fills Berenguer i Bernat, i Berenguer Arnau, amb els seus fills Berenguer, Bernat i Arnau, tots junts, per aquest escriptura, donem Mollerussa a Arnau Rufaca i la seva esposa, fills i filles, i a qui vulguin. Ens pervé per aprisió dels nostres pares. És al comtat de Barcelona, al terme d’Anglesola. Té Com a límits el terme de la Novella, Fondarella i Niu d’àguila, tal com es pel Portell al terme de Castelldans. i per la part de Golmés, pel vilar que hi ha sobre Mollerussa cap al Niu d’àguila entra al terme de la Novella. Tot allò que aquests límits inclouen us ho donem amb les rendes i pertinences, excepte la meitat del delme o del servei censat que resulti pels senyors i que retenim per a les nostres necessitats. I si Arnau fa una fortalesa a Mollerussa, que la faci de les rendes de Mollerussa. I si aquestes rendes no fossin suficients, ni refarem la meitat. És públic i manifest. Si però, nosaltres els donadors o bé alguna altra persona volguéssim desfer aquesta donació, que no ho aconseguim i, només per l’ intent, us composin amb el doble. Feta el 24 de desembre de 1157.
Arnau Berenguer, Berenguer, Bernat, Berenguer Arnau, Berenguer, Bernat i Arnau, que van manar escriure aquest document, l’hem firmat de mà pròpia i hem pregat els testimonis que el firmin.
Pere de Paganell, Arnau, batlle, Pere Gerard, són els testimonis que ho van veure i sentir.
Berenguer, prevere, o ha escrit i ha posta aquest signe el dia i any abans dit.
Pere de Guissona. Domènec, levita , testimonis del trasllat.
Ponç, escrivà que ha escrit aquest trasllat tan veraçment com ha pogut i ha fet aquest signe; amb lletres superposades a la ratlla segona i esmenades a la cinquena, el dia i l’any abans dit
Un altre aspecte a valorar són els protagonistes de la donació, que en el document s’anomenen Arnau Berenguer, els fills d’aquest: Berenguer, Bernat i Berenguer Arnau més els fills d’aquest darrers Berenguer, Bernat i Arnau. He consultat l’arbre genealògic dels Anglesola i no corresponen les persones abans citades, per tant podria tractar-se d’un error en la transcripció original o un error en la traducció moderna. També hi ha la possibilitat que com que Anglesola eren molt prolífics, a més hi podia haver hagut un segon o un tercer matrimoni.
No obstant, el més revelador és que el mètode de repoblament cristià emprat a Mollerussa fou el d’aprisió (“…Ens pervé per aprisió dels nostres pares”…) Així doncs, Mollerussa o ja havia realitzat el repoblament anteriorment a les altres poblacions del Pla d’Urgell o es va fer en la mateixa època per aquest sistema, l’aprisió, el qual també s’ utilitzava a la Catalunya nova, per bé que menys que a la Catalunya vella.
Cartes de poblament: les cartes de població eren documents atorgats per comtes i senyors a una vila o poble amb la finalitat d’atreure població estable per conrear les terres i sobretot poder garantir la dominació dels espais ocupats. En aquests documents s’afavoria l’accés a la propietat de terres, cases i béns i es regulaven les relacions de convivència entre els veïns . A més als pobladors se’ls alliberava de la condició d remences que poguessin tenir .
Repartiment: seria la forma de repoblament cristià de València i Múrcia repartiment el qual consistia en la distribució ordenada de cases i heretats de les poblacions i terres reconquerides entre tots aquells que hi van participar , i es feia d’acord amb els criteris de condició social, grau de mereixement etc. Aquest repartiment s’acostumava a fer per una comissió nomenada pel rei i eren oficials reials que realitzaven la partició i entre dels corresponent lots que posteriorment havien de ser aprovats pel monarca. Les donacions individuals es formalitzaven mitjançant documents d’atribució anomenats “llibres de repartiment”.Aquest repartiment no es feia d’un sol cop sinó en diferents fases.

Al procedir al repartiment de cases i terres s’imposaven unes condicions als repoblador que eren :
L’obligació de residir al lloc donat, i si no complia es perdia el dret.
La prohibició de venda, de per vida o almenys els primers cinc anys
L’obligació de defensar el regne
Però no sempre es respectaven aquestes condicions ja que existeixen testimonis de ruptura
El repartiment va procedir a la distribució ordenada de cases i heretats de les poblacions i terres reconquerides entre tots aquells que havien pres part en la conquesta, amb criteris de condició social, grau de mereixement etc. El repartiment es va fer per una comissió nomenada pel rei – partidors, divisors etc.- que eren oficials reials que realitzaven la partició i entrega dels corresponents lots que posteriorment eren aprovats pel monarca . Les fases de repartiment de valència es van fer al llarg dels anys 1237-1244 ininterrumpidament. A la tasca de divisió hi van haver revisions i confirmacions .
El rei Jaume I va fer una primera divisió de la ciutat de València per barris, segons els llocs d’origen dels ocupants. Va quedar una ciutat dividida en tretze compartiments a mena de “consells” catalans i aragonesos. Es pot distingir els següents barris catalans, deixant de banda els aragonesos i el de Montpeller :
o El barri de Barcelona: era una cinquena part de València i tenia un total de 496 cases:
o El barri de Lleida tenia 351 cases
o El barri de Tortosa: i tenia 262 cases
o El barri de Montblanc, tenia 106 cases
o El barri de Vilafranca 25 cases
o El barri de Tarragona tenia 129 cases
o El barri de la Ràpita tenia 27 cases
Hi han tres Llibres del Repartiment els quals especifiquen els assentaments individuals i en algun cas col•lectius de les diferents concessions realitzades. Hi consta el nom i cognoms del beneficiari, el seu ofici o activitat, els béns lliurats i la data. En l’estructuració del repartiment predominà la formació d’un sistema de mitjana o petita propietat .
Origen i cognom dels repobladors
Lladonosa diu “…es fan concessions a repobladors de cognom lleidatà com ara un altre Sanaüja, Aguiló, Garfí, Ermengou, Montanyana, Cescomes Tàrrega etc.. .” “A Xàtiva, Alcira i altres partes del regne en aquestes dades apareixen cognoms procedents de Lleida com Suera, Lasguarres, Eixarch, Vall-llebrea, Montsó, Sant Melió, Golmés, (…) Bell-lloc, Claramunt, Montfalcó, Gili, Tolosa, Agramunt, Constantí.. .”
La manera tradicional per saber l’origen dels repobladors medievals ha estat identificar les persones que tenien un el cognom d’un un topònim de les terres de Lleida i considerar-lo com a referència del lloc de procedència. No sé si aquesta és la idea exacta de Lladonosa però sí la sintetitza Enric Guinot “…analitzar aquells cognoms que porten un topònim, el qual és interpretat com a indicador, en les societats medievals, de la població d’origen del titular ”. Aquesta idea és un error ja que Cabanes Pecourt diu: “…en principio seguimos sin identificar cerca del 30% de los repobladores, pues en numerosas ocasiones su apellido nos haga pensar en localizar su procedencia, desgracidamente conocemos la debilidad y falta de base de los apellidos geogràficos. Como por ejemplo podemos aducir los nombres siguientes: B. De Barcelona, que era de Tortosa; P. De Cervera, de Burriana; A. De Huesca, de Almenar; P. De Benabarre, de Almenar, etc .”
També Enric Guinot expressa obertament el mateix”… hi ha casos en què famílies amb un cognom toponímic en realitat habitaven en una altra població diferent abans d’ emigrar vers València. És a dir, que un Bernat de Vic en realitat podia viure a Barcelona, per exemple…”
Lladonosa també cita repobladors amb cognoms d’altres poblacions lleidatanes. .
Encara avui dia els estudiosos sobre els repobladors de València manifesten que el 30% estan encara sense identificar malgrat que el seu cognom faci pensar la seva procedència, aquests cognoms geogràfics tenen poc sosteniment científic ja que hi ha casos com: B. De Barcelona que era de Tortosa, P. De Cervera que era de Burriana, A. De Huesca i era d’ Almenar, P. De Benabarre d’ Almenar i molts més. De la mateixa opinió és l’estudiós Enric Guinot en el seu magnífic i ampli treball, a més explica que identificar les persones repobladores del regne de València perquè tenen un cognom format per un topònim és un error: primer perquè la majoria dels repobladors tenen un cognom no toponímic per tant només es pot treballar amb xifres que són un terç dels veïns d’un municipi i excepcionalment fins a la meitat, i que hi ha casos en què famílies que amb un cognom toponímic en realitat habitaven en una altra població diferent abans d’emigrar cap a València, per exemple un Bernat de Vic en realitat podia viure a Barcelona.

Repobladors del nou regne de València. El cas concret de la comarca del Pla d’Urgell
El tema és amplíssim si tenim en compte tot el Regne de València i tots els toponíms i antropònims de Catalunya-Aragó , per això em cenyiré nomes a la comarca del Pla d’Urgell.
JMª Palau, parla que a les conquestes d’Alzira i Xàtiva (1243 i 1244 respectivament) consta que alguns repobladors es deien Golmés de cognom, Vaig investigar si existia el cognom Mollerussa a València, o entre els repobladors després de la conquesta del rei Jaume I, i la recerca ha estat negativa tal com se m’ha expressat des de l’Arxiu del Regne de València.
Sí en canvi tenim els següents casos de persones que duien cognoms de poblacions del Pla d’Urgell com: Arcs, Bell-lloc, Bellvís etc i localitzar-lo en la població concreta de València i en el temps . Em baso en el treball d’Enric Guinot, que és el més recent en aquest tema i que més ha treballat els topònims, tant en la seva versió actual com en l’època del repoblament.

[1] Els fundadors del regne de València, Enric Guinot tom I, pàgs. 297, 313, 327, 328, 410, 463, 483, 535

Autor: Francesc Rebolledo

Quant a Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)