“Anillando al martín pescador”, d’Antonio, al Flickr
Tinc els meus dubtes sobre la conveniència de l’anellament d’ocells que es practica per fer-ne un seguiment i poder així estudiar-ne les poblacions i estar en condicions de poder establir mesures per a la seva protecció.
Em fa l’efecte que les aus han de patir un ensurt de mort quan les capturen i manipulen per anellar-les, tot i que entenc que la gent que fa els anellaments són gent que s’estimen la natura i els ocells i estic segur que saben com tranquil·litzar les pobres bestioles perquè almenys no arribin al punt de morir d’un atac de cor de l’esglai.
En Joandomènec Ros esmenta al seu llibre Exploració, joc i reflexió. Assaig sobre ciència (2006) que en un estudi s’havia descobert que la banda metàl·lica identificadora que es posava als pingüins rei els n’afectava negativament el comportament i la supervivència en comparar-los amb una població de control a la qual s’havia implantat un sistema d’identificació alternatiu amb un xip electrònic subcutani.
Els que tenien la banda metàl·lica arribaven a les seves colònies fins a 3 setmanes més tard, tenien menys probabilitats de reproduir-se i, quan ho feien, produïen la meitat de polls que els de la població de control que no tenia la banda metàl·lica; al seu torn, si se’ls posava la banda metàl·lica als polls, aquests tenien una taxa de supervivència menor que els que no la tenien.
I, com apunta el mateix Joandomènec Ros al seu llibre, no tenim manera de saber si fins i tot la població de control als individus de la quals no se’ls va posar la banda metàl·lica però sí el xip no va sortir també perjudicada, encara que fos en menor grau, pel fet d’haver-los capturat per implantar-los el xip d’identificació per poder-ne fer el seguiment.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 